Nova edició del ΣPhD Ecological Symposium

09/09/2026

Imatge de l’Ecological Symposium, creada per Oriol Miró

El Centre d’Estudis Avançats (CEAB-CSIC) torna a reunir estudiants de doctorat en tots els àmbits de la recerca ecològica en la 4a edició del ΣPhD Ecological Symposium, que se celebra aquests 1 i 2 d’octubre.

El simposi -una iniciativa del CEAB que es duu a terme cada dos anys- vol consolidar-se com una trobada periòdica per a doctorands en el gran àmbit de l’ecologia. És obert a doctorands de qualsevol universitat o centre de recerca. Representa una excel·lent oportunitat perquè puguin compartir la seva investigació científica i rebre comentaris valuosos tant sobre el contingut de la mateixa com sobre les seves habilitats de comunicació científica. L’esdeveniment també és un espai ideal per establir contactes i interactuar amb altres estudiants, així com amb investigadores i investigadors.

Aquesta quarta edició compta amb la participació de tres ecòlegs de prestigi —Marta Coll (Institut de Ciències del Mar-CSIC), Volker Grimm (Helmholtz Centre for Environmental Research – UFZ, Alemanya) i Graciela Gil-Romera (Instituto Pirenaico de Ecologia, IPE-CSIC)— que actuaran com a avaluadors de les presentacions orals i impartiran ponències plenàries en un ambient distès i constructiu.

Dates importants:

1 d’abril: Obertura de l’enviament d’abstracts i inscripció
15 de juny: Data límit per a abstracts i inscripció
30 de juny: Comunicació de les presentacions seleccionades
1–2 d’octubre: Celebració del Simposi

Detalls:

– Inscripcions

Enviar un correu electrònic a theephd@ceab.csic.es amb el nom, la posició (estudiant o investigador/a) i l’afiliació, així com la intenció de presentar una comunicació oral (només per a doctorands). També cal confirmar si s’assistirà el primer dia, en què s’oferirà dinar. Data límit: 15 de juny. Si finalment no podeu assistir-hi, us demanem que ens ho feu saber amb antelació. La inscripció al Symposium és gratuïta i inclou les pauses cafè i el dinar del primer dia (tant estudiants com investigadors han d’inscriure’s per assistir a l’esdeveniment, tant si volen participar-hi amb presentacions com si preveuen assistir-hi com a públic).

– Enviament d’abstracts

Poden participar estudiants que no hagin dipositat encara la seva tesi doctoral o que l’hagin dipositat recentment. Cal enviar l’abstract a: theephd@ceab.csic.es (preferiblement en format PDF), incloent: títol, nom i afiliació, resum (màxim 300 paraules), any en què es troba el doctorat. Data límit: 15 de juny. El comitè científic seleccionarà 12 abstracts per a presentació oral.

– Presentacions orals

Les presentacions tindran una durada de 15 minuts + 10 minuts de preguntes i feedback per part dels avaluadors. Es demana ajustar-se estrictament al temps, ja que serà un criteri d’avaluació. Altres criteris seran: organització de la presentació i objectius de l’estudi, contingut científic (marc conceptual i conclusions), veu i llenguatge corporal, suports visuals (claredat, llegibilitat i equilibri entre text i imatges)

– Lloc

El Simposi tindrà lloc a Blanes. Podeu trobar informació sobre com arribar al CEAB a: http://www.ceab.csic.es/en/

– Allotjament

Blanes ofereix una àmplia oferta d’hotels de diferents preus. A més, per a pressupostos més ajustats i per fomentar la interacció entre estudiants, el CEAB ofereix allotjament gratuït en domicilis de personal investigador i estudiants. Les persones interessades poden escriure a theephd@ceab.csic.es.

– Comitè científic

Daniel Oro, Meritxell Genovart i Frederic Bartumeus

– Comitè organitzador

Daniel Oro

– Suport a l’organització

Àrea de Promoció de la Recerca del CEAB-CSIC.

Recordar que el simposi (presentacions, preguntes i plenàries) es desenvolupa en anglès

Plenary Talks

Volker Grimm – Helmholtz Centre for Environmental Reseach – UFZ, Leipzig (Germany)

The integrative honey bee colony model BEEHAVE: lessons learned and to be learned

The mortality rate of honeybee colonies has increased over the last two decades due to the cumulative impact of various stressors, including diseases, pesticides, changes in land use, and beekeeping practices. It is virtually impossible to empirically explore the relative importance of these stressors, as honeybee colonies exhibit trait variation that is orders of magnitude higher than that of most other animal species. Hence, the BEEHAVE model was developed. It represents a single colony and includes a detailed depiction of foraging in agricultural landscapes. Since its release in 2014, BEEHAVE has been used in over 30 studies. In this presentation, I will explain the rationale behind the model, demonstrate how it is used, and summarise what we have learnt from it so far, including its limitations and future developments. Overall, this is an example of ecological modelling for decision support, not via predictions, which are impossible, but via a better understanding of the underlying mechanisms.

Marta Coll- Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

Who Eats Whom—and Why It Matters: Food-Web Models for Understanding Marine Ecosystem Dynamics

Ecosystems are connected by feeding interactions that move energy and matter among species, habitats and regions. These trophic connections influence how ecological communities function and respond to pressures such as fishing, climate change, species invasions and other disturbances. They also underpin ecosystem services and nature’s contributions to people, including food provision, climate regulation, nutrient cycling and cultural benefits. Yet ecosystems are often studied one species, one habitat or one pressure at a time, potentially overlooking indirect effects, feedbacks and ecological surprises.

In this lecture, I will explore how food-web models help us move from observations of individual trophic links to an integrated and dynamic understanding of marine ecosystems. I will introduce complementary approaches for characterizing food webs, from empirical trophic data and qualitative ecological networks to quantitative and spatially explicit marine ecosystem models. I will then show how combining food-web dynamics with species distributions, environmental conditions and human pressures allows us to investigate how change propagates across species, habitats and trophic levels—and how these ecological changes may affect the benefits that people derive from marine ecosystems.

Using scenarios that combine fishing and climate-change pressures with alternative spatial-management options, I will illustrate how these models can reveal ecological interdependencies and trade-offs that remain hidden when species are considered in isolation. They can also support more realistic projections, since trophic interactions may amplify, redistribute or buffer the effects of global change. By linking changes in food-web structure and functioning to ecosystem services and nature’s contributions to people, these approaches can help evaluate the wider ecological and societal consequences of management decisions.

Rather than viewing food webs as static diagrams of “who eats whom,” I will argue that they should be understood as dynamic maps of ecological dependence. I will conclude by discussing what food-web models can and cannot tell us, the importance of data and uncertainty, and the interdisciplinary collaborations needed to better understand, anticipate and manage future marine ecosystems.

Graciela Gil-Romera- Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC)

Time Continuum: unifying palaeo and neoecology

Global Change is arguably the most transformative process shaping our planet — driven by a single species and potentially irreversible. Estimating its true extent and working towards mitigation demands a broad spatio-temporal perspective, one that only long-term ecological records can provide. My research sits at this intersection: understanding how ecosystems have responded to environmental change over the Quaternary allows us to define baseline conditions and thresholds of resilience against which present and future disturbance can be measured. This is inherently interdisciplinary work, bridging palaeoecology, evolutionary biology, biodiversity science, and modern quantitative ecology.

In this talk, I argue that fully realising this potential requires actively integrating palaeoecological and neoecological approaches, rather than treating them as separate traditions. I illustrate this with our recent work reconstructing 14,000 years of plant community assembly in the Pyrenees and the Bale Mountains (Ethiopia), where we apply Granger causality — a method rooted in modern time-series ecology — to fossil pollen and charcoal records, revealing how fire reorganises predictive relationships among taxa across millennia.

This integrative approach also reflects my commitment to open, collaborative science, embodied in my roles within the European Pollen Database and Neotoma, and in building baselines that can genuinely inform conservation and forecasting in a rapidly changing world.