El projecte proposa estudiar la resiliència de la biodiversitat analitzant els canvis en la composició de les comunitats lacustres al llarg dels darrers aproximadament 2.000 anys en quatre estanys dels Pirineus amb històries contrastades de pressió per part de factors externs. Ens centrarem en els canvis antropogènics (introducció de peixos no nadius, pressió de pasturatge i clima) i en el tipus de respostes biològiques que han induït aquests canvis: graduals o abruptes. Combinarem tècniques d’ordenació multivariant amb mètodes de sèries temporals no lineals (models additius generalitzats jeràrquics) per caracteritzar les trajectòries de resposta de les comunitats en cada estany i la coherència d’aquestes trajectòries entre estanys.
El projecte utilitzarà un enfocament d’espai per temps amb informació regional de fins a 78 estanys, combinant dades de sedaDNA (ADN sedimentari) i indicadors paleolimnològics tradicionals analitzats en els registres de sediments.
La importància relativa dels tres agents estressants en els estanys d’alta muntanya no ha estat estudiada en detall. Els resultats previs del nostre grup han mostrat que els peixos poden tenir un fort impacte sobre la biodiversitat, especialment quan s’han introduït espècies com el veró. També hem demostrat que és possible restaurar estanys eliminant els peixos no nadius. Tanmateix, és crucial saber quan es recupera completament la biodiversitat nativa i quina és la influència dels altres factors externs en aquesta recuperació un cop s’han eradicat els peixos. A més, la recerca que vincula agents estressants ambientals amb la resiliència ecològica dels estanys s’ha centrat tradicionalment en llocs sentinella individuals, dificultant l’estudi de canvis sincrònics a gran escala.
Els resultats proporcionaran criteris experts per a la planificació futura de la conservació i la selecció d’estanys clau amb el màxim interès per a la restauració de la biodiversitat, ja que tenen el potencial més alt de recuperació.
