Vés al contingut

El paper dels sòls de ribera com a filtres verds de nitrogen al llarg d’una conca hidrogràfica mediterrània (RIPAMED)

RIPAMED

L’objectiu del projecte RIPAMED és avaluar el paper dels boscos de ribera mediterranis com a filtres verds de nitrogen i identificar en quines condicions climàtiques els sòls de ribera actuen com a fonts o embornals de nitrats i de N2O.

Els boscos de ribera poden ajudar a reduir la contaminació per nitrats mitjançant la desnitrificació, un procés microbià que transforma el nitrat en gas nitrogenat (N) en condicions anaeròbies. Aquests ecosistemes, considerats potents filtres verds de nitrogen, s’utilitzen arreu del món com a estratègia de mitigació. Tanmateix, la seva capacitat amortidora del nitrogen no està garantida a les regions mediterrànies, on els sòls de ribera presenten condicions intermèdies d’humitat que afavoreixen més la nitrificació que la desnitrificació, així com la producció de N2O, un potent gas d’efecte hivernacle 300 vegades més perjudicial que el CO2.

L’objectiu del projecte RIPAMED és avaluar el paper dels boscos de ribera mediterranis com a filtres verds de nitrogen i identificar en quines condicions climàtiques els sòls de ribera actuen com a fonts o embornals de nitrats i de N2O. Per fer-ho, hem seleccionat 10 parcel·les de ribera al llarg de la Tordera (Catalunya), un riu mediterrani típic que drena 870 km² de paisatges forestals i agrícoles. A cada parcel·la, registrem la humitat i la temperatura del sòl a escales temporals subdiàries i mesurem estacionalment el cicle del nitrogen al sòl.

Els nostres resultats preliminars indiquen que l’altitud condiciona els canvis longitudinals de les variables ambientals, especialment de la humitat del sòl, que tendeix a disminuir des de la capçalera fins a la desembocadura del riu. Esperem que aquest patró espacial vagi acompanyat de canvis concomitants en la nitrificació i la desnitrificació netes, fet que comportaria un augment de l’acumulació de nitrats a les parts baixes del corredor de ribera.

Els nostres resultats contribuiran a identificar on i quan els corredors de ribera mediterranis emeten més N2O i contribueixen de manera efectiva a reduir la contaminació per nitrats. Aquesta informació ajudarà a prioritzar pràctiques de gestió i conservació.

Informació general del projecte

Import de finançament

199.713€

Període de desenvolupament
Inici

01/04/2024

Fi

31/03/2026

Investigador/a responsable

Científica titular | Cap Departament Ecologia Aquàtica Continental

Altres investigadors/es i personal implicat

Entitats finançadores

Institucions/col·laboradors

Xarxes socials del projecte

També et pot interessar

Proposta innovadora que uneix ciència, art, música, literatura i noves tecnologies (realitat augmentada). Té com a objectiu principal augmentar el coneixement i la comprensió sobre els impactes de l'emergència climàtica en ecosistemes d'aigua dolça, visibilitzant les veus femenines en relació amb tres eixos: investigació, vulnerabilitat i agents de canvi.
Dins el Programa de Seguiment i Control (PSiC) de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), organisme de la Generalitat de Catalunya.
Dins el Programa de Seguiment i Control (PSiC) de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), organisme de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu principal del projecte és ampliar el coneixement bàsic sobre la biologia i ecologia d'aquesta espècie i de la seva població al Canal de Menorca, com a principal espècie estructural dels fons de mäerl.
Té com a finalitat definir l'estratègia de restauració marina de Catalunya, a partir d'una diagnosi rigorosa de l'estat dels hàbitats marins, la identificació de pressions i amenaces, i l'establiment d'objectius realistes i mesurables, així com executar projectes pilot de restauració.