Vés al contingut

El paper dels sòls de ribera com a filtres verds de nitrogen al llarg d’una conca hidrogràfica mediterrània (RIPAMED)

RIPAMED

L’objectiu del projecte RIPAMED és avaluar el paper dels boscos de ribera mediterranis com a filtres verds de nitrogen i identificar en quines condicions climàtiques els sòls de ribera actuen com a fonts o embornals de nitrats i de N2O.

Els boscos de ribera poden ajudar a reduir la contaminació per nitrats mitjançant la desnitrificació, un procés microbià que transforma el nitrat en gas nitrogenat (N) en condicions anaeròbies. Aquests ecosistemes, considerats potents filtres verds de nitrogen, s’utilitzen arreu del món com a estratègia de mitigació. Tanmateix, la seva capacitat amortidora del nitrogen no està garantida a les regions mediterrànies, on els sòls de ribera presenten condicions intermèdies d’humitat que afavoreixen més la nitrificació que la desnitrificació, així com la producció de N2O, un potent gas d’efecte hivernacle 300 vegades més perjudicial que el CO2.

L’objectiu del projecte RIPAMED és avaluar el paper dels boscos de ribera mediterranis com a filtres verds de nitrogen i identificar en quines condicions climàtiques els sòls de ribera actuen com a fonts o embornals de nitrats i de N2O. Per fer-ho, hem seleccionat 10 parcel·les de ribera al llarg de la Tordera (Catalunya), un riu mediterrani típic que drena 870 km² de paisatges forestals i agrícoles. A cada parcel·la, registrem la humitat i la temperatura del sòl a escales temporals subdiàries i mesurem estacionalment el cicle del nitrogen al sòl.

Els nostres resultats preliminars indiquen que l’altitud condiciona els canvis longitudinals de les variables ambientals, especialment de la humitat del sòl, que tendeix a disminuir des de la capçalera fins a la desembocadura del riu. Esperem que aquest patró espacial vagi acompanyat de canvis concomitants en la nitrificació i la desnitrificació netes, fet que comportaria un augment de l’acumulació de nitrats a les parts baixes del corredor de ribera.

Els nostres resultats contribuiran a identificar on i quan els corredors de ribera mediterranis emeten més N2O i contribueixen de manera efectiva a reduir la contaminació per nitrats. Aquesta informació ajudarà a prioritzar pràctiques de gestió i conservació.

Informació general del projecte

Import de finançament

199.713€

Període de desenvolupament
Inici

01/04/2024

Fi

31/03/2026

Investigador/a responsable

Científica titular | Cap Departament Ecologia Aquàtica Continental

Altres investigadors/es i personal implicat

Entitats finançadores

Institucions/col·laboradors

Xarxes socials del projecte

També et pot interessar

Projecte transfronterer per detectar i monitoritzar espècies marines no indígenes a Catalunya i Occitània, millorant la cooperació científica, la participació ciutadana i la gestió dels impactes sobre els ecosistemes i l’economia costanera.
DryingLake aborda la problemàtica de la dessecació d'aigües interiors, que està afectant cada cop més els ecosistemes a nivell mundial degut tant al canvi climàtic com a la desviació daigua per a reg.
Mitjançant la combinació d'imatges satelitals, teledetecció i dades de camp, el projecte proporcionarà eines eficaces per ajudar els gestors i responsables polítics a monitoritzar i valorar els ecosistemes costaners de carboni i integrar el carboni blau als inventaris i polítiques climàtiques nacionals.
L'objectiu principal de la Xarxa és fomentar la col·laboració entre grups de recerca nacionals i internacionals per assessorar la societat i les autoritats sobre el paper clau d'aquests ecosistemes.
Proposa desenvolupar un mètode innovador i no destructiu per quantificar els estocs de carboni. Aquest mètode utilitzarà tecnologies avançades com la geoacústica, vehicles autònoms, drones, imatges satel·litàries i intel·ligència artificial, permetent a més explorar els dipòsits de carboni “ocults” sota capes de sediment, que fins ara han estat ignorats.