Un nou estudi científic revela una biodiversitat parasitària fins ara desconeguda en el contingut estomacal de peixos antàrtics, inclosos microorganismes associats a malalties en peixos, mol·luscs i crustacis.
L’extrem fred i l’aïllament geogràfic han mantingut durant milions d’anys els ecosistemes marins antàrtics relativament protegits de l’arribada, i supervivència, d’espècies al·lòctones i de molts patògens presents en altres oceans. L’augment de les activitats humanes i els efectes del canvi global, però, estan reduint gradualment aquesta protecció natural.
En aquest context, un estudi internacional liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha detectat una diversitat inesperada de paràsits en els estómacs de peixos antàrtics. Entre ells hi ha microorganismes marins dels gèneres Bonamia, Minchinia, Haplosporidium, Hematodinium, Gadixcellia o Ichthyophonus, grups amb una àmplia distribució geogràfica que inclouen espècies responsables de malalties importants en peixos, crustacis o mol·luscs amb rellevància ecològica i comercial. La troballa revela que aquests microorganismes formen part de la biodiversitat present en les xarxes tròfiques antàrtiques i reforça la necessitat d’entendre el seu impacte en aquests ecosistemes sotmesos al canvi global.
La recerca, publicada a la revista Environmental DNA, ha identificat 242 senyals moleculars de paràsits a partir de l’anàlisi del contingut estomacal de dues espècies de peixos antàrtics. Amplia de manera significativa el coneixement sobre la biodiversitat parasitària marina del continent blanc, especialment pel que fa als protists/eucariotes microscòpics, un grup poc estudiat fins ara en aquestes aigües.
Els resultats també mostren que els paràsits no es distribueixen de manera aleatòria: molts d’ells apareixen lligats a organismes concrets de la dieta dels peixos. Com que el contingut de l’estómac conté alhora ADN del paràsit i de les preses ingerides, l’equip ha pogut encreuar l’abundància de cada paràsit amb la dels possibles hostes, en particular de mol·luscs i crustacis que formen part de la dieta, per detectar associacions consistents en les mostres analitzades. Aquest anàlisi ha permès proposar associacions potencials concretes entre els paràsits detectats i espècies d’hostes locals, fins ara no descrites a l’Antàrtida.
“El més sorprenent és l’elevat i recurrent senyal molecular d’aquests paràsits associats amb mol·luscs i crustacis en molts dels peixos capturats a diferents profunditats i d’ambdues espècies. Això ens indica que aquests paràsits estan integrats en la xarxa tròfica de l’ecosistema marí antàrtic“, explica Elisabet Alacid, investigadora del CEAB-CSIC, que ha liderat la recerca.
Els investigadors expliquen que la detecció d’ADN d’aquests microorganismes no implica necessàriament que estiguin causant malalties, però que sí apunta riscos. Subratllen que aquesta recerca amplia de manera significativa el coneixement sobre una biodiversitat que restava invisible.
L’ADN ambiental, una eina per detectar la biodiversitat oculta
La descoberta ha estat possible gràcies a les tècniques de metabarcoding d’ADN, que permeten identificar centenars d’organismes a partir de les restes microscòpiques d’ADN presents en una única mostra. Atès que les dues espècies de peix analitzades tenen una dieta molt àmplia i bentopelàgica (s’alimenten tant d’organismes que viuen al fons marí com d’altres que es mouen per la columna d’aigua), el contingut del seu estómac reflecteix alhora la seva pròpia exposició a paràsits i la dels organismes que ingereixen. En aquest cas, els investigadors han utilitzat els peixos com a “mostrejadors naturals” de la diversitat local de l’ecosistema: analitzant el contingut del seu estómac no només han identificat els paràsits presents en la xarxa tròfica del seu entorn, sinó també els seus possibles hostes entre els organismes que ingereixen.
Aquesta aproximació permet detectar organismes microscòpics o molt difícils d’observar amb les tècniques tradicionals i ofereix una fotografia molt més completa de la biodiversitat marina. Alhora, estableix una línia de base que facilitarà identificar futurs canvis provocats pel canvi global o per la introducció de noves espècies.
Un ecosistema en transformació
L’Antàrtida continua sent un dels territoris més remots del planeta, però els efectes del canvi global ja hi són visibles. L’augment del trànsit marítim, les campanyes científiques, el turisme i altres activitats humanes incrementen les oportunitats perquè organismes forans arribin i s’estableixin al continent. Paral·lelament, l’escalfament accelerat de la península Antàrtica està reduint algunes de les barreres ambientals que fins ara dificultaven la supervivència de moltes espècies.
Els autors de l’estudi recorden que aquests processos poden facilitar tant l’arribada de nous organismes com dels seus paràsits. Per això és fonamental disposar d’eines capaces de detectar aquests canvis de manera precoç, i gestionar-los, abans que tinguin conseqüències sobre la vida marina.
