La iniciativa ‘Boscos de Macroalgues’ començarà amb la restauració de les poblacions d’aquesta espècie a la badia d’Addaia, al Parc Natural de s’Albufera des Grau. Un dels objectius és desenvolupar metodologies i eines que puguin ser replicades en altres punts de la Mediterrània i a la resta del litoral espanyol. El projecte s’emmarca en la plataforma Bosque Marino de Redeia, que promou la conservació dels ecosistemes marins i l’educació ambiental mitjançant la col·laboració entre administracions, empreses i entitats científiques.
Redeia, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) han presentat aquest 7 de juliol la iniciativa conjunta Boscos de Macroalgues, un projecte de restauració de macroalgues que pretén desenvolupar noves línies de recerca, metodologies i eines de seguiment per recuperar les poblacions d’aquestes espècies, actualment minvades tant a la Mediterrània com en altres punts de les costes espanyoles, com ara els litorals cantàbric i atlàntic.
L’objectiu d’aquest projecte, que es duu a terme en el marc de la plataforma Bosque Marino de Redeia, és consolidar una primera experiència de restauració de colònies de Cystoseira balearica a la badia d’Addaia, al Parc Natural de s’Albufera des Grau, a Menorca, i, alhora, establir una base científica sòlida que impulsi accions generalitzades de conservació de les macroalgues. Es tracta d’espècies les poblacions de les quals són capaces de generar espais d’alta biodiversitat, essencials per als ecosistemes marins, però que actualment es troben amenaçades per l’activitat humana, el canvi climàtic i també per la depredació d’espècies herbívores, com els eriçons de mar comuns (Paracentrotus lividus).
La primera actuació d’aquest projecte —que s’inicia a la Mediterrània amb les Illes Balears i el litoral català com a principals focus— es durà a terme a la badia d’Addaia, on ja s’ha identificat una pèrdua significativa de boscos de Cystoseira balearica a causa de la sobreherbivoria provocada per la superpoblació de l’eriçó de mar comú (Paracentrotus lividus), que s’alimenta d’aquestes macroalgues. Aquest fenomen s’està registrant a tota la Mediterrània per la manca de control dels eriçons per part dels seus depredadors naturals (peixos de les famílies dels làbrids i els espàrids, afectats per la sobrepesca).
En la presentació del projecte, celebrada a la seu de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), han participat el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular de Menorca, José Simón Gornés; el batle des Mercadal, Joan Palliser; la directora general de Medi Natural del Govern de les Illes Balears, Ana Torres; el president de l’IME, Joan Pons; la directora corporativa de Sostenibilitat i Estudis de Redeia, Eva Pagán, i la directora de Desenvolupament Sostenible, Laura Quintana.
En la seva intervenció, Laura Quintana ha destacat que, amb aquesta iniciativa, el Bosque Marino de Redeia “fa un pas més cap a la conservació dels ecosistemes marins. Aquesta aliança estratègica amb dues de les entitats científiques més importants del nostre país en recerca marina ens ajudarà a conèixer millor com podem protegir i restaurar aquesta espècie clau a l’oceà, alhora que multipliquem l’impacte positiu en el conjunt del medi marí”.
Per part del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la investigadora principal del projecte, Emma Cebrian, ha remarcat la importància de dotar la conservació d’una base científica sòlida i innovadora: “La restauració a petita escala ja no és suficient davant el ritme de degradació de la Mediterrània. Amb aquest projecte fem un salt qualitatiu combinant la restauració mitjançant el control d’herbívors amb tecnologies d’avantguarda. El nostre objectiu al CEAB és validar metodologies eficients, definir indicadors de biodiversitat precisos i crear eines tecnològiques que ens permetin passar dels projectes pilot a una recuperació a més gran escala que sigui ecològicament i econòmicament viable”.
Així mateix, Eva Marsinyach, tècnica de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), ha destacat que “els projectes desenvolupats a Menorca durant els darrers anys han permès ampliar el coneixement sobre els boscos de macroalgues i el seu estat de conservació. Aquest nou projecte representa un pas més per consolidar aquesta línia de treball, afrontar nous reptes científics i avançar en el desenvolupament d’eines que contribueixin a la seva recuperació i gestió”.
Desenvolupament del projecte
La intervenció a la badia d’Addaia s’estructurarà en tres parts: l’avaluació de les poblacions d’herbívors (especialment dels eriçons de mar), el control dels herbívors i la determinació i seguiment dels indicadors de recuperació per avaluar l’èxit de l’actuació.
Per avançar en la restauració s’identificaran les estacions més adequades per dur a terme els controls dels eriçons de mar. L’objectiu és aconseguir una recuperació natural de la praderia.
A més, es monitoritzarà la zona, fet que permetrà fer-ne un seguiment i obtenir una estimació precisa dels indicadors d’èxit de la iniciativa. El control de l’evolució del projecte es durà a terme mitjançant diverses eines tecnològiques, com ara vols programats amb drons, imatges satel·litàries Sentinel, models d’intel·ligència artificial, fotogrametria, reconstrucció 3D i mostrejos submarins. D’aquesta manera, es podran determinar amb precisió els indicadors d’èxit i avaluar la recuperació de l’ecosistema. Tot plegat contribuirà a establir una base científica sòlida per implementar solucions de conservació més eficients, sostenibles i escalables.
