La contaminació per plàstics és una amenaça per al medi marí, d’això ja no hi ha dubtes. El “Mar de Plàstic” d’Almeria és una de les fonts de contaminació marina per microplàsticss més conspícues en les costes espanyoles. Un estudi liderat per Martin Dahl de la Universitat d’Estocolm, en col·laboració amb el Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME) del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), ha analitzat la presència de microplásticos en sediments de praderies marines de Posidonia oceanica al llarg de segle passat. La Posidonia oceanica és una planta marina exclusiva de la mar Mediterrània coneguda per atrapar de manera eficient partícules orgàniques i inorgàniques i enterrar en els seus sediments durant mil·lennis.
Es van realitzar sondejos de sediment en dues praderies en les proximitats de El Ejido, enfront de les costes de Aguamarga i de Roquetas.
Almeria és coneguda per la seva intensa indústria agrícola amb 30.000 ha d’hivernacles coberts de plàstic. Els resultats de l’estudi mostren inequívocament com la contaminació i acumulació de microplàstics va ser insignificant fins a mitjans de la dècada de 1970, per posteriorment augmentar de forma dràstica.
“La concentració de microplàstics a la posidònia de Roquetas de Mar va començar a augmentar amb la instal·lació massiva d’hivernacles a la zona, i tenim una coincidència temporal molt alta. Els microplàstics són perillosos per a la cadena tròfica, i ens els mengem a través del peix”, explica Nerea Piñeiro-Juncal, especialista en biogeoquímica de sòls marins del GAME-CEAB.
A manera de control, es va realitzar un tercer sondeig de sediment a terra d’una praderia de Posidonia oceanica de la reserva integral al Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera, a sud de Mallorca. El nombre de micropartícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres en cada quilo de sediment a Cabrera oscil·laven entre 68 i 362, en canvi, a Roquetas es disparaven fins a les 2.173, unes 30 vegades més, evidenciant l’impacte de la indústria hortofructícola en la contaminació marina per microplàstics.
“Vam començar a conèixer algunes de les conseqüències de la presència de microplàstics en el medi marí, però moltes d’elles s’estan estudiant o encara no s’han identificat. Independent d’aquestes possibles conseqüències, l’estudi de la dinàmica de microplàstics en els ecosistemes serveix de traçador de l’activitat humana i de com els residus que generem arriben als racons més recòndits del nostre planeta. Un cop més, la Posidonia oceanica ha demostrat el seu enorme potencial com a testimoni i com a part de la solució dels excessos d’una humanització desmesurada”, conclou Miguel Ángel Mateo Mínguez, responsable del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics.
L’estudi científic ha estat citat en un article publicat el passat dissabte dia 4 de setembre en el diari El País. Es tracta d’un reportatge molt complet i al seu torn reivindicatiu en el qual s’il·lustra i posa de manifest la problemàtica del plàstic agrícola a Almeria. L’agricultura intensiva, que durant els últims 45 anys ha transformat la província, té un alt cost mediambiental amb abocadors espontanis de residus plàstics en qualsevol racó i visibles des de qualsevol carretera.
Article de referència:
Martin Dahl, Sanne Bergman, Mats Björk, Elena Diaz-Almela, Maria Granberg, Martin Gullström, Carmen Leiva-Dueñas, Kerstin Magnusson, Candela Marco-Méndez, Nerea Piñeiro-Juncal, Miguel Ángel Mateo, A temporal record of microplastic pollution in Mediterranean seagrass soils, Environmental Pollution, Volume 273, 2021, 116451, ISSN 0269-7491,
