Un nou estudi ha demostrat la capacitat d’una planta halòfita, Atriplex portulacoides, per mitigar l’increment de salinitat en l’aigua dolça derivat de l’activitat humana i del canvi climàtic. Aquesta planta, que rep el nom comú de verdolaga marina, creix en sorres litorals.
L’estudi s´ha desenvolupat en el marc del Projecte OPERANDUM liderat per l’empresa Naturalea, juntament amb investigadors del Centre d’Estudis Avançats (CEAB-CSIC), de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’equip del Consorci Besòs Tordera.
Les plantes halòfites com la verdolaga marina són tolerants a la sal de l’entorn on creixen. Aquesta característica els pot conferir certa tolerància davant d’increments de salinitat i la regulació d’aquests, per la qual cosa se n’està estudiant l’ús en bioremediació.
En particular, en aquest estudi s’ha avaluat com l’increment de salinitat de l’aigua dolça influeix en la capacitat de retenció de sodi d’A. portulacoides, un halòfit amb gran potencial per a la recuperació i la fitorremediació de sòls salins.
A Espanya, aquesta planta es pot trobar de forma natural a tota la zona mediterrània, per la qual cosa el seu ús com a eina per mitigar els efectes de la intrusió salina en projectes de restauració seria factible i eficient. A causa del comportament similar d’altres halòfits, s’estima que els resultats obtinguts en aquest estudi poden ser extrapolables per a altres espècies, com ara Arthrocnemum sp o Salicornia sp, que es desenvolupen en sistemes halobis o salobrars.
Com més salinitat, més capacitat de retenció de sodi
L’experiment s’ha realitzat a les instal·lacions de l’Urban River Lab (URL), una plataforma experimental amb 12 canals artificials de 12 metres de longitud, dedicada a l’estudi de rius altament antropitzats i que reben aportacions d’efluents d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) ). L’Urban River Lab es troba dins les instal·lacions de l’EDAR Montornès del Vallès (Barcelona). Per a l’experiment, es van posar diverses plantes de verdolaga marina a nou canals amb tres nivells de salinitat: 2,5; 10 i 30 mS/cm (com a referència, la salinitat del mar és de 50-55 mS/cm).
Posteriorment, els científics van mesurar la quantitat de sodi acumulada a cadascuna de les plantes, i han vist que la quantitat de sodi retingut a les fulles és més gran que la retinguda a la resta de la planta, independentment del grau de salinitat.
D’altra banda, el contingut de sodi a les fulles, les tiges i les arrels tendeix a augmentar a mesura que s’incrementa la salinitat a l’aigua. Tot i això, s’ha observat que aquest augment en la retenció de sodi no és proporcional a l’increment de salinitat de l’aigua, sinó que és notablement més gran. De fet, un increment de 3 vegades a la salinitat de l’aigua comporta a les plantes un augment de 10 vegades de la capacitat de retenció de sodi, segons les dades de l’experiment.
“Combinant les dades de les taxes de retenció de sodi obtingudes a l’URL amb les dades de densitat d’A. portulacoides en ambients naturals, hem vist que aquestes plantes podrien arribar a retenir diàriament fins a 1 kg de sodi per metre cúbic d’aigua”, detalla Eugènia Martí Roca, investigadora del CEAB-CSIC.
Els científics expliquen que aquests valors de retenció i la resposta tan eficient de la planta en relació amb els augments de salinitat demostren que A. portulacoides pot utilitzar-se com una estratègia de bioremediació per mitigar els problemes associats a la salinització de les aigües dolces derivades de les activitats humanes.
Projecte OPERANDUM, reducció dels riscos hidrometeorològics amb solucions basades en la natura
El canvi climàtic impulsa fenòmens meteorològics cada cop més extrems, amb impactes a escala mundial. Per mitigar-ne els efectes i els derivats de l’activitat humana, s’estudien solucions basades en la natura (també conegudes com a NBS, per les sigles en anglès de Nature Based Solutions.
El projecte OPERANDUM, iniciat el mes de juliol passat, se centra en la reducció dels riscos meteorològics i hidrològics derivats del canvi climàtic amb el disseny, implementació i demostració de SBN en petits laboratoris a l’aire lliure. Aquest Open-Air Laboratories (OAL) són àrees d’estudi, algunes de les quals se situen en zones protegides per la UNESCO i Parcs Naturals, amb anys de recerca on es troben diferents problemàtiques ambientals (inundacions, sequeres, despreniments, salinització de espais…) que pretenen minimitzar o solucionar amb el disseny, aplicació i monitorització de diferents SBN.
El Projecte OPERANDUM està finançat per la Unió Europea en el marc dels projectes H2020.
