Una recerca duta a terme per l’equip de l’Urban River Lab ha revelat una nova solució natural, de quilòmetre zero, per tractar les aigües residuals de cases aïllades o de petits nuclis urbans.
La depuració d’aigües residuals té com a objectiu eliminar les substàncies contaminants de l’aigua després que hagi estat utilitzada per a les activitats humanes. Aquesta feina es duu a terme a les estacions depuradores (EDAR), a les que estan connectats els municipis. No obstant, queden petits nuclis de població que no estan vinculats a cap sistema de sanejament i que aboquen les aigües residuals sense tractar a rieres i rierols. Aquestes aportacions suposen un petit percentatge del total, però prenen una rellevància especial en episodis de sequera com el que vivim, quan pràcticament el 100% de l’aigua que baixa pels rius urbans és aigua residual, ja emprada i alterada.
L’equip de recerca ha estat buscant solucions de baix cost i baix impacte ambiental que puguin servir per tractar les aigües residuals generades en aquests nuclis aïllats, reduint així les conseqüències negatives sobre els rius que en són receptors. Ha cercat alternatives a mètodes ja coneguts, com els filtres de graves, que si bé són eficaços, suposen un alt cost econòmic i ambiental, ja que s’han d’extreure i transportar amb maquinària pesada i durant llargues distàncies, generant una important petjada de carboni.
La solució testada amb èxit ha estat la combinació de sacs elaborats amb fibres naturals (sacs de jute i coco que s’utilitzen per emmagatzemar cafè i que després esdevenen deixalles de la indústria alimentària; el material utilitzat ha estat cedit per cafès Novell) i de restes vegetals (procedents de la poda de branques i de la recollida de fulles d’arbres). S’ha optat per aquests materials pel seu origen natural, perquè estan disponibles arreu (són de quilòmetre zero) i perquè suposa donar una nova vida als residus.
Miquel Ribot, responsable tècnic de l’Urban River Lab (URL), explica que “el tractament de les aigües residuals emprant aquests materials s’ha testat durant mig any a l’URL, el laboratori a l’aire lliure situat al recinte de l’estació depuradora de Montornès del Vallès. Hem avaluat la capacitat de retenir contaminants dels sacs i de les restes vegetals: de cadascun d’ells, de manera separada, i combinant-los. També, afegint-hi plantes aquàtiques. Tot plegat, ho hem fet utilitzant canals artificials: posant-hi el teixit i la vegetació i omplint-los amb aigua residual sense tractar. Ho hem provat en diferents condicions experimentals”.
L’experimentació ha permès concloure que sacs i restes de poda afavoreixen el creixement de microorganismes capaços de retenir i eliminar contaminants, com per exemple amoni i fosfat, esdevenint doncs bons materials per dissenyar sistemes naturals de depuració. També s’ha vist que la manera més efectiva d’emprar-los és de forma combinada. A més, la recerca ha evidenciat que els millors resultats de depuració s’assoleixen quan, a més dels dos materials, s’introdueixen plantes aquàtiques als canals, ja que aquestes propicien les condicions idònies perquè els microorganismes proliferin.
L’equip d’investigació subratlla la importància d’aplicar aquests tractaments coneixent-ne bé la dinàmica i fent-ne una bona gestió en el temps per tal que mantinguin l’eficàcia. Per seguir avançant en aquesta línia de recerca, ja s’ha habilitat i posat en marxa una zona de depuració construïda amb els residus estudiats.
Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea, l’empresa que està desenvolupant aquesta solució natural, detalla: “Ja estem portant a la pràctica, a la masia del Buxaus al Montseny, tot el que hem après a l’URL. Hem habilitat una zona de depuració amb aquests materials reutilitzats i de component Km.0. Les primeres dades son esperançadores i ens poden permetre la gestió de les aigües residuals domèstiques sense haver de transportar graves i pedres, per tant reduint el cost i la petjada de CO2”.
La tècnica, que es definida com a econòmica, sostenible i de manteniment senzill, es proposa com a solució per a cabals d’aigües residuals petits, com poden ser els de nuclis reduïts de població o cases aïllades, o com a mètode complementari per a sistemes de depuració estàndards.
Aquesta recerca ha estat desenvolupada per l’equip de l’Urban River Lab, format per professionals del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), Naturalea Conservació, la Universitat de Barcelona i el Consorci Besòs-Tordera.
