L’any passat es va dur a terme a les instal·lacions de l’Urban River Lab, un estudi per avaluar l’efecte del temps de residència sobre diversos paràmetres clau que poden tenir unes conseqüències importants sobre la qualitat de l’aigua.
El treball ha estat realitzat per investigadors i investigadores del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i de la Universitat de Barcelona i, per tècnics de Naturalea. L’estudi no hauria estat possible sense el suport tècnic i econòmic del Consorci Besòs Tordera. L’informe tècnic es pot consultar ja a la web de l’Urban River Lab.
El temps de residència de l’aigua afecta als organismes vius que hi viuen i a la qualitat de l’aigua
L’experiment es va realitzar en els 12 canals de 12m de l’URL alimentats per aigua residual tractada provinent de l’efluent de la estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Montornès del Vallès.
Dins d’aquest context, l’objectiu de l’estudi ha estat avaluar l’efecte del temps de residencia de l’aigua (rang de 18 a 141 hores) sobre diversos paràmetres que poden influenciar-ne la qualitat: la terbolesa, els sòlids en suspensió, la biomassa de productors primaris, la concentració d’oxigen i la capacitat d’eliminació de nutrients.
La capacitat d’eliminació dels nutrients dissolts a l’aigua depèn del temps de residència
Els resultats mostren que la terbolesa i els sòlids en suspensió augmentaven a mesura que el temps de residència era més gran. Ara bé, aquesta relació no era lineal, sinó que tendia a estabilitzar-se. Aquesta mateixa tendència es va observar amb la biomassa de productors primaris a la columna d’aigua. Aquest fet, juntament amb l’elevat percentatge de matèria orgànica dels sòlids en suspensió, suggerien que la terbolesa de l’aigua era causada per les comunitats de microorganismes i algues.
En general, les concentracions d’oxigen als canals van ser molt elevades, arribant a condicions de sobresaturació de fins al 450%. Finalment, els percentatges d’eliminació d’amoni, nitrat i fosfat també augmentaven a mesura que augmentava el temps de residència de l’aigua però tendien a estabilitzar-se de manera independent al temps de residència seguís augmentant. El valor màxim d’eliminació era similar pels tres nutrients i s’assolia al voltant de les 37 h de temps de residència. Els resultats podrien estar explicats pel fet que a major temps de residència, era major interacció entre els nutrients i els organismes, i per tant, hi pot haver un augment de l’eficiència de retenció.
Dins del context de la depuració d’aigües residuals, aquests resultats poden ajudar a millorar el funcionament i l’eficiència d’eliminació de nutrients com l’amoni o els nitrats, elements que són essencials per als organismes dels ecosistemes i alhora són els que determinen la qualitat de l’aigua, de les basses artificials amb plantes aquàtiques dissenyades per a tractar aigües residuals.
