Al nostre mar s’hi han comptabilitzat més de 1.000 espècies introduïdes. Representen entre un 5% i un 10% del total que se sap que hi viuen. Moltes, s’hi adapten bé, proliferen ràpidament i provoquen impactes tant a nivell ecològic com socioeconòmic: són les anomenades “espècies exòtiques invasores”.
L’arribada es pot donar de diferents maneres, siguin accidentals (per exemple, a través del transport, viatjant adherides als vaixells o dins les aigües de llast) o intencionals (introduïdes per a activitats com la pesca o la piscicultura).
Un vector important són els canals, com el de Suez, que han posat en contacte aigües de característiques ben diferents.
La globalització ha incrementat enormement aquest problema. També, el canvi climàtic ja que l’augment de la temperatura de l’aigua afavoreix les espècies arribades d’ambients més càlids.
Tenim nombrosos exemples d’algues, peixos, meduses o crancs, entre altres, que han arribat al nostre mar i s’hi han establert amb èxit. Un d’ells és el peix lleó (Pterois miles), un depredador verinós i molt voraç que altera greument les poblacions de peixos autòctons.
Altres espècies que han proliferat són, per exemple, “el cranc Eriocher sinensis, el cicle vital del qual inclou aigües dolces i marines i que ha envaït Europa i Amèrica del Nord des de la seva zona nativa a Àsia. O l’alga, també asiàtica, Undaria pinnatifida, originària del Pacífic, que s’ha establert a regions temperades de tot el món”. Així ho explicava recentment en una entrevista per a Piernext l’investigador del CEAB-CSIC Xavier Turon.
D’acord amb l’Informe de l’avaluació sobre les espècies exòtiques invasores i el seu control, elaborat per la Plataforma Intergovernamental sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) i en el que ha participat el mateix Turon, les espècies exòtiques invasores constitueixen un dels cinc principals impulsors de la pèrdua de biodiversitat i juguen un paper important en el 60% de les extincions mundials de plantes i animals. Això és perquè algunes espècies natives, en no haver evolucionat en contacte amb aquestes noves espècies, no hi poden competir; són desplaçades i, en el pitjor dels casos, moren i s’extingeixen.
A banda de l’impacte ecològic, aquestes invasions també tenen conseqüències econòmiques ja que afecten cultius, pesqueries…S’estima generen una despesa de més de 400.000 milions de dòlars (dada del 2019).
Un problema de difícil solució
Posar solució a aquesta problemàtica és complicat donat el context de globalització i de canvi global. No obstant, es pot limitar parant atenció a les causes que afavoreixen la propagació de les espècies exòtiques invasores.
Les infraestructures hi poden tenir un paper rellevant. Per exemple, en el cas concret del canal de Suez, Xavier Turon explicava a Piernext que “seria efectiu restablir barreres salines, perquè les espècies trobin un impediment a la seva dispersió“. Els ports també poden col·laborar establint programes d’inspecció i seguiment (per evitar que l’espècie nouvinguda es pugui estendre a comunitats naturals properes). També tenen la capacitat d’intercanviar informació amb altres ports, tant a nivell local com internacional, per advertir de la presència duna espècie perillosa en algun punt. I, en el cas de les embarcacions, es tracta d’assegurar-se que compleixen les regulacions exigides per a la gestió d’aigües de llast.
El coneixement de les característiques i els cicles de les espècies invasores també és clau. L’investigador del CEAB-CSIC, en la mateixa entrevista, recordava que té aplicacions molt importants: “Per exemple, posar els juvenils de musclos o ostres per a cultius un mes abans o un mes després pot evitar l’assentament d’alguna espècie invasora sobre els bivalves”.
I, sobretot, la detecció precoç, seguida de mesures ràpides de contenció i mitigació, per tenir sota control l’espècie invasora i limitar tant com es puguin els seus impactes negatius.
En aquest sentit, destaca la feina que realitzen diferents equips del CEAB-CSIC que treballen, en col·laboració amb ens diversos (com l’Agència Catalana de l’Aigua) en la detecció precoç, el seguiment i les mesures de contenció d’espècies exòtiques invasores, tant en aigües marines com en continentals.
Des del Centre també es dediquen esforços a donar a conèixer i sensibilitzar sobre aquesta qüestió. A més de ser coordinadors de plataformes de ciència ciutadana com Observadors del Mar (que ja ha ajudat a detectar precoçment espècies invasores), realitzem activitats divulgatives enfocades tant als sectors més directament implicats com a la ciutadania en general. Per a aquest últim segment de públic, preparem una exposició interactiva que es preveu inaugurar aquesta tardor al Museu Marítim de Barcelona.
