Detectada per primera vegada al litoral barceloní una nova alga invasora

Es tracta de l’alga vermella Asparagopsis taxiformis, habitual a les zones càlides de l’Atlàntic i l’Indo Pacífic. El seu caràcter invasor ja s’ha constatat sobre els fons rocosos de les Illes Balears i les costes d’Andalusia, Múrcia i València. Ara s’ha trobat al litoral de Barcelona, gràcies a la plataforma de ciència ciutadana Observadores del Mar. L’equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) l’ha identificat i l’ha incorporat al seguiment d’algues invasores que duu a terme en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

La ciència ciutadana de la plataforma del CSIC Observadores del Mar i els treballs de vigilància d’espècies foranes que porten a terme l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) han permès detectar, a la costa barcelonina, una nova alga invasora.

Els col·laboradors d’Observadores (i membres de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques-FECDAS), Eduardo Alcañiz, Sara Riera i Guillermo Álvarez van fotografiar, a principis d’aquest mes de juny, una alga situada al fons marí de la zona de banys Fòrum, de la ciutat de Barcelona.

Després d’analitzar les imatges i  fer les comprovacions in situ, els investigadors del CEAB-CSIC han determinat que es tracta de l’espècie Asparagopsis taxiformis, una alga vermella de la família de les Bonnemaisoniàcies que és habitual a les zones tropicals càlides de l’Atlàntic i l’Indo Pacífic.

Aquesta alga té un important potencial invasor, podent arribar a cobrir els fons de roca des de la superfície fins als trenta metres de fondària, fins i tot creixent sobre altres algues i plantes marines. Pot provocar modificacions en els ecosistemes marins, alterant els hàbitats i desplaçant o fent desaparèixer espècies autòctones.

Ja se sabia que l’alga es trobava en fons rocosos de les Illes Balears, al litoral d’Andalusia i al de Múrcia i València. El 2017 (també via Observadors del Mar, a través del col·laborador Pablo Ruiz) ja se’n va detectar un exemplar en aigües catalanes, a la costa tarragonina. Ara s’ha constatat la seva disseminació cap al nord.

Imatge de l’alga invasora dins l’hàbitat d’algues hemiesciòfiles. Autoria: María García CEAB-CSIC

Introducció afavorida per la temperatura de l’aigua

El gènere Asparagopsis inclou dues espècies que conviuen a la Mediterrània: A.armata (distribució restringida a les aigües més fredes de la Costa Brava) i A.taxiformis (pròpia d’aigües més càlides, que no s’havia constatat que fos present a la costa catalana, i amb comportament invasor).

La troballa de l’Asparagopsis taxiformis a la costa catalana, concretament al litoral barceloní, s’associa a l’increment de temperatura que estem patint al mar, afirmen els experts del CEAB-CSIC.

Aquesta espècie invasora, present a pràcticament tots els mars tropicals i subtropicals, hauria estat introduïda al Mediterrani des de l’oceà Índic a través del Canal de Suez, una de les principals vies d’introducció d’espècies foranes (pel transport marítim).

La vigilància d’espècies invasores

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) desenvolupa des de fa anys, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), programes de vigilància d’espècies invasores en el medi marí.

S’estudia l’estat de les masses d’aigua costaneres en relació amb les espècies introduïdes, la dispersió d’espècies relativament recents i es fa el seguiment de la colonització i evolució d’aquestes espècies per evitar que perjudiquin greument els ecosistemes autòctons.

Quan es detecten noves espècies, s’indexen i s’incorporen al seguiment. En aquesta part hi té un paper important la ciència ciutadana, amb iniciatives com Observadores del Mar, que aporten dades que l’equip científic s’encarrega de validar i que complementen les que obté de manera directa, a través del treball de camp en diferents punts de la costa. La informació verificada es proporciona a l’ACA perquè fonamentin les actuacions dirigides a preservar els nostres ecosistemes aquàtics.

Aquesta nova detecció mostra, un cop més, la importància de la validació científica de les dades obtingudes en iniciatives de ciència ciutadana, així com la rellevància de transferir-les als gestors per a la presa de decisions.