La resiliència és la capacitat d’un sistema per esmorteir pertorbacions externes i no col·lapsar. Diversos factors poden afectar la capacitat de resposta i contrarestar una pertorbació, i aquesta capacitat determina la resiliència de les poblacions. És probable que la resiliència depengui tant de la història de vida de l’espècie com del tipus i la magnitud de les pertorbacions. Un altre problema que sol passar-se per alt en avaluar l’efecte de les pertorbacions a les poblacions és l’heterogeneïtat individual, ja que tots els individus d’una població solen considerar-se idèntics. A més, gran part de la teoria ecològica i les eines analítiques per a la Biologia de la Conservació es basen en la idea que els estats observats i la dinàmica dels sistemes ecològics poden representar-se per un comportament asimptòtic estable de models que descriuen aquests sistemes.
En contrast amb les escales de temps implícites del comportament asimptòtic en models matemàtics, tant les observacions de sistemes ecològics com les preguntes relacionades amb el maneig de poblacions sota pertorbacions solen centrar-se en escales de temps relativament curtes, quan tenen lloc fenòmens transitoris. Comprendre i considerar aquestes dinàmiques transitòries és crucial si volem millorar la nostra precisió i capacitat predictiva en biologia de la conservació.
Utilitzarem la demografia com a marc científic natural per desenvolupar un nou marc conceptual i analític integrador per comprendre les dinàmiques transitòries i quantificar la resiliència en poblacions naturals. Amb aquest projecte, específicament pretenem:
- a) determinar el paper de l’heterogeneïtat individual en la dinàmica poblacional
- b) analitzar i comprendre les dinàmiques transitòries sota diferents tipus de pertorbacions ambientals
- c) quantificar la resiliència i millorar els criteris de conservació actuals per al maneig de la biodiversitat
Per assolir aquests objectius, combinarem teoria i anàlisis empíriques per analitzar les dinàmiques transitòries i asimptòtiques i la resiliència de poblacions sotmeses a pertorbacions. El projecte aprofitarà la monitorització demogràfica a llarg termini de dues espècies d’aus marines (més de 4 dècades de dades individuals i més de 50.000 individus marcats). Aquestes espècies són dos excel·lents estudis de cas ja que: (i) han experimentat diferents tipus de pertorbacions antròpiques, amb algunes poblacions locals extintes; (ii) mostren fortes heterogeneïtats individuals en trets d’aptitud, algunes degut a trets de personalitat. A més, simularem dinàmiques transitòries i quantificarem la resiliència en altres espècies i poblacions amb diferents històries de vida i heterogeneïtats individuals, i afectades per altres tipus de pertorbacions.
Per ajudar a desenvolupar aquest nou marc de Demografia de la Conservació i proporcionar criteris de conservació unificats per a tots els Estats membres de la UE, hem reunit un Equip de Treball destacat i pretenem llançar la Xarxa Internacional d‘Expertise en Investigació de Demografia de la Conservació. El desenvolupament d’aquest nou marc conceptual i analític integrador ens hauria de permetre millorar la confiança del nostre diagnòstic de conservació i la nostra capacitat predictiva en Ecologia de Poblacions i Biologia de la Conservació.
Campanya 2026 de seguiment de la gavina corsa
Aquest any hem completat una nova campanya de seguiment a llarg termini de la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), una tasca de monitoratge demogràfic que es duu a terme de manera continuada des de l’any 1992.
Actualment, les colònies monitoritzades són les del delta de l’Ebre i les dels ports de Barcelona, Tarragona, Castelló i València. Durant la campanya s’ha estimat el nombre de parelles reproductores, s’ha registrat la mida de les postes i les dimensions dels ous, indicadors de l’estat dels individus i de la disponibilitat d’aliment, i s’ha continuat el programa de captura, marcatge i alliberament de polls mitjançant anelles Darvic amb codis alfanumèrics llegibles a distància. Paral·lelament, s’han dut a terme campanyes intensives de relectura d’anelles d’individus adults a escala de metapoblació.
La base de dades de la gavina corsa acumula actualment més de 50.000 individus marcats i més de 70.000 relectures procedents de les colònies de la Mediterrània occidental al llarg dels darrers 35 anys.
Aquestes dades són fonamentals per avaluar l’estat de conservació de l’espècie, assessorar la gestió de les seves poblacions i analitzar com la variabilitat ambiental i les pertorbacions, tant abiòtiques com biòtiques, afecten la seva dinàmica demogràfica. A més, també es recopila informació d’altres espècies del mateix ecosistema, fet que permet ampliar la comprensió de les dinàmiques ecològiques a escala d’ecosistema.
Aquest seguiment s’ha dut a terme en el marc dels projectes DEMORES i SLEEP, i tindrà continuïtat amb el projecte STaR.
