Els rius de capçalera alpins d’alta muntanya són naturalment pobres en nutrients i presenten patrons de cabal molt variables. Tot i això, fins i tot aquestes aigües remotes poden veure’s afectades per aigües residuals procedents del turisme de muntanya, com refugis i allotjaments que no disposen de sistemes de tractament adequats. Investigacions anteriors indiquen que aquestes aigües residuals són riques en nutrients—particularment en nitrogen amoniacal (NH₄)—i poden alterar significativament la química del riu (Projecte IWAS, OAPN 2023–2026).
Els primers a respondre a aquests canvis químics són les comunitats microbianes presents en els sediments del riu. Aquests microbis són essencials per al cicle de nutrients, incloent-hi l’eliminació de nitrogen i fòsfor. Canvis en la seva composició, diversitat i activitat poden afectar tot l’ecosistema. Tot i això, encara sabem molt poc sobre com succeeixen aquests canvis i com prevenir-los, especialment en rius alpins tan sensibles.

Actualment, la mitigació sovint depèn de sistemes sèptics, que són simples i econòmics però que continuen alliberant efluents rics en nutrients. Per abordar aquest repte, RAMi té com a objectiu dissenyar solucions de tractament d’aigües residuals basades en la natura, específicament adaptades a les condicions d’alta muntanya, per preservar la qualitat de l’aigua en aquests entorns fràgils.
El projecte RAMi es centra en dos objectius principals:
- Comprendre l’impacte: Fer un seguiment de com les aigües residuals afecten l’estructura de les comunitats microbianes i la funció de l’ecosistema.
- Solucions innovadores: Desenvolupar sistemes de tractament efectius i respectuosos amb el medi ambient, adaptats a les condicions alpines.
Combinant investigació microbiana d’avantguarda amb infraestructura verda, RAMi busca protegir els rius alpins i garantir un turisme sostenible a les regions d’alta muntanya.
(Finançament: Proyectos Intramurales Especiales CSIC)