Projectes de recerca
Som un centre de recerca científica d’àmbit internacional. Referent en biologia i ecologia aquàtiques, tant marines com d’aigües continentals, i que utilitza una gran varietat d’aproximacions metodològiques. Aportem coneixement científic i en promovem l’aplicació per a la salut i conservació dels ecosistemes; per fer front als reptes presents i futurs del canvi global
Els projectes de recerca que actualment duem a terme es poden emmarcar en els següents grans àmbits temàtics transversals:
DengRIP és un projecte centrat en la comunitat que aborda el dengue i altres malalties arbovirals a l’Àfrica Occidental mitjançant la millora de la vigilància dels mosquits, la predicció del risc i el control del vector. Combina recerca científica, participació ciutadana i desenvolupament de capacitats locals per reforçar la preparació davant brots en àrees urbanes com Ouagadougou.
BREATHE desenvolupa un sistema global basat en sensors per monitorar la salut dels rius mitjançant l’oxigen dissolt i el metabolisme fluvial, vinculant les funcions de l’ecosistema amb serveis com la regulació del clima i la purificació de l’aigua.
Aquest projecte es desenvolupa en el marc d'un ajut i-COOP, Programa del CSIC de Cooperació Científica per al Desenvolupament, que té per objectiu estimular la col·laboració dels grups de recerca del CSIC amb grups de recerca internacionals de països receptors d'Ajuda Oficial al Desenvolupament mitjançant la realització d'estades de formació, treball i especialització dels grups de recerca de les entitats participants.
Les espècies no nadiues aquàtiques s’estan expandint arreu del món a causa de l’activitat humana, però encara se sap poc sobre com es produeixen i evolucionen aquestes invasions. Aquest projecte pioner utilitza ADN ambiental per estudiar les fases d’invasió biològica en diferents ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu d’entendre millor aquests processos i aportar eines per afrontar la crisi de biodiversitat.
El projecte esGLEON impulsa la participació espanyola en la xarxa científica global GLEON per estudiar i mitigar els efectes del canvi climàtic en llacs i embassaments, coordinant equips de recerca, reforçant el lideratge internacional i promovent polítiques de gestió sostenible dels recursos hídrics.
Atesa la recent detecció de Perkinsus infectant musclos cultivats a la zona d’aqüicultura del Delta de l’Ebre i la manca de coneixement pel que fa a la seva diversitat, distribució i ecologia, aquest projecte té com a objectiu avaluar l’estat epidemiològic de la malaltia Perkinsosi en el sector de l’aqüicultura del musclo a Catalunya, per tal d’entendre el seu potencial impacte.
Mitjançant l’anàlisi de les diferents etapes d’una invasió (des de la introducció fins a la seva expansió), els investigadors busquen identificar els factors que influeixen en l’èxit de les espècies invasores en diversos entorns aquàtics.
Seguiment de la biodiversitat marina mitjançant tècniques d'ADN ambiental (eDNA), detecció precoç d'espècies exòtiques amb potencial invasor i altres aplicacions de la genòmica que es poden usar per a la conservació de la biodiversitat marina.
Exploració de la biodiversitat invisible als estanys pirinencs, centinelles del canvi climàtic, a través de la genòmica portàtil d’alta resolució
Aquest projecte del CREAF-CSIC, amb participació directa d’investigadors del CEAB-CSIC, busca estudiar els cianobacteris en els estanys d’alta muntanya i quin és l’impacte ambiental que causen, degut al recent increment d’aquests organismes.
Els microcontaminants farmacèutics són substàncies químiques utilitzades en la salut humana i animal que es troben a tot arreu, incloent-hi el sòl, l’aigua i els sediments. Aquesta contaminació química sol estar associada amb la contaminació microbiològica (per microorganismes i/o el seu material genètic) procedent d’humans, animals i el medi ambient.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
El projecte proposa estudiar la resiliència de la biodiversitat analitzant els canvis en la composició de les comunitats lacustres al llarg dels darrers aproximadament 2.000 anys en quatre estanys dels Pirineus amb històries contrastades de pressió per part de factors externs.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El nostre grup explora la influència dels processos poblacionals endògens i les forces estocàstiques exògenes que impulsen la dinàmica de les poblacions de vida silvestre. Utilitzem un enfocament empíric mitjançant el monitoratge de dades individuals i poblacionals al camp per estudiar el comportament de les poblacions a escales espacials i temporals.
Estudi teòric de sistemes ecològics i evolutius des d’una perspectiva interdisciplinària i dinàmica, que integra la biologia i la física d’aquests sistemes, usant com a eines principals l’anàlisi i la modelització matemàtica, i la simulació computacional.
El projecte SponBIODIV té com a objectiu abordar aquesta bretxa de coneixement mitjançant la creació d'un inventari complet d'esponges marines a l'Oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. El projecte també desenvoluparà eines de seguiment noves per avaluar l'estat de les poblacions d'esponges i els seus hàbitats.
Investigant els efectes de les sequeres a les poblacions de peixos d'aigua dolça. El projecte de recerca busca entendre com els individus i els grups de peixos s'enfronten a sequeres severes.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.
Fraccionament d'isòtops de silici mitjançant esponges per a biotecnologia.
Aquesta proposta té com a objectiu estudiar els processos vinculats a la vida en grups (que anomenem socialitat) en un marc ecològic, acoblant dades (tant de laboratori com de camp) a la teoria.
El Sistema Distribuït de Col·leccions Científiques (DiSSCo) és una infraestructura de recerca distribuïda (RI) que treballa per a la unificació digital de tots els actius de ciències naturals europeus sota polítiques i pràctiques comunes de conservació i accés per fer fàcilment les dades FAIR.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
L'objectiu general del projecte MOBVEC és crear una tecnologia que sigui la primera línia de defensa contra els vectors de malalties, ajudi a prevenir i combatre brots de malalties i contribueixi a salvar vides.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
La manca d’una comunitat de monitoratge de la biodiversitat marina permanentment coordinada a Europa soscava la bona investigació de molts científics i projectes en el passat, ja que no és possible esbrinar fàcilment on i quina biodiversitat s’està controlant. L’objectiu de MBON Europe és resoldre aquest problema.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
Aquest projecte es desenvolupa en el marc d'un ajut i-COOP, Programa del CSIC de Cooperació Científica per al Desenvolupament, que té per objectiu estimular la col·laboració dels grups de recerca del CSIC amb grups de recerca internacionals de països receptors d'Ajuda Oficial al Desenvolupament mitjançant la realització d'estades de formació, treball i especialització dels grups de recerca de les entitats participants.
Mitjançant l’anàlisi de les diferents etapes d’una invasió (des de la introducció fins a la seva expansió), els investigadors busquen identificar els factors que influeixen en l’èxit de les espècies invasores en diversos entorns aquàtics.
Un projecte que aplica la genètica per estudiar la biodiversitat en ecosistemes marins i detectar espècies invasores
Seguiment de la biodiversitat marina mitjançant tècniques d'ADN ambiental (eDNA), detecció precoç d'espècies exòtiques amb potencial invasor i altres aplicacions de la genòmica que es poden usar per a la conservació de la biodiversitat marina.
Aquest projecte del CREAF-CSIC, amb participació directa d’investigadors del CEAB-CSIC, busca estudiar els cianobacteris en els estanys d’alta muntanya i quin és l’impacte ambiental que causen, degut al recent increment d’aquests organismes.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
El projecte SponBIODIV té com a objectiu abordar aquesta bretxa de coneixement mitjançant la creació d'un inventari complet d'esponges marines a l'Oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. El projecte també desenvoluparà eines de seguiment noves per avaluar l'estat de les poblacions d'esponges i els seus hàbitats.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.
Fraccionament d'isòtops de silici mitjançant esponges per a biotecnologia.
El Sistema Distribuït de Col·leccions Científiques (DiSSCo) és una infraestructura de recerca distribuïda (RI) que treballa per a la unificació digital de tots els actius de ciències naturals europeus sota polítiques i pràctiques comunes de conservació i accés per fer fàcilment les dades FAIR.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
La manca d’una comunitat de monitoratge de la biodiversitat marina permanentment coordinada a Europa soscava la bona investigació de molts científics i projectes en el passat, ja que no és possible esbrinar fàcilment on i quina biodiversitat s’està controlant. L’objectiu de MBON Europe és resoldre aquest problema.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
BREATHE desenvolupa un sistema global basat en sensors per monitorar la salut dels rius mitjançant l’oxigen dissolt i el metabolisme fluvial, vinculant les funcions de l’ecosistema amb serveis com la regulació del clima i la purificació de l’aigua.
El projecte esGLEON impulsa la participació espanyola en la xarxa científica global GLEON per estudiar i mitigar els efectes del canvi climàtic en llacs i embassaments, coordinant equips de recerca, reforçant el lideratge internacional i promovent polítiques de gestió sostenible dels recursos hídrics.
Atesa la recent detecció de Perkinsus infectant musclos cultivats a la zona d’aqüicultura del Delta de l’Ebre i la manca de coneixement pel que fa a la seva diversitat, distribució i ecologia, aquest projecte té com a objectiu avaluar l’estat epidemiològic de la malaltia Perkinsosi en el sector de l’aqüicultura del musclo a Catalunya, per tal d’entendre el seu potencial impacte.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
El projecte proposa estudiar la resiliència de la biodiversitat analitzant els canvis en la composició de les comunitats lacustres al llarg dels darrers aproximadament 2.000 anys en quatre estanys dels Pirineus amb històries contrastades de pressió per part de factors externs.
La investigació està estretament vinculada als efectes del canvi global i a com poden erosionar la resiliència dels enginyers d'hàbitats com són les macroalgues. Es busca proposar prioritats de conservació i contribuir a prevenir, a evitar, el col·lapse d'ecosistemes marins.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
Aquest projecte té com a objectiu restaurar les poblacions danyades incorporant nous individus juvenils criats en condicions de laboratori i establir nous protocols de restauració que no facin malbé les poblacions existents.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
DengRIP és un projecte centrat en la comunitat que aborda el dengue i altres malalties arbovirals a l’Àfrica Occidental mitjançant la millora de la vigilància dels mosquits, la predicció del risc i el control del vector. Combina recerca científica, participació ciutadana i desenvolupament de capacitats locals per reforçar la preparació davant brots en àrees urbanes com Ouagadougou.
Les espècies no nadiues aquàtiques s’estan expandint arreu del món a causa de l’activitat humana, però encara se sap poc sobre com es produeixen i evolucionen aquestes invasions. Aquest projecte pioner utilitza ADN ambiental per estudiar les fases d’invasió biològica en diferents ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu d’entendre millor aquests processos i aportar eines per afrontar la crisi de biodiversitat.
El nostre grup explora la influència dels processos poblacionals endògens i les forces estocàstiques exògenes que impulsen la dinàmica de les poblacions de vida silvestre. Utilitzem un enfocament empíric mitjançant el monitoratge de dades individuals i poblacionals al camp per estudiar el comportament de les poblacions a escales espacials i temporals.
Estudi teòric de sistemes ecològics i evolutius des d’una perspectiva interdisciplinària i dinàmica, que integra la biologia i la física d’aquests sistemes, usant com a eines principals l’anàlisi i la modelització matemàtica, i la simulació computacional.
Desenvolupament i aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per a optimitzar la velocitat de resposta a les alertes enviades per la ciutadania a través de la plataforma Mosquito Alert.
L'expansió d'Ae.albopictus per la Península Ibèrica i l'arribada d'Ae.aegypti a les Canàries han augmentat el risc que es produeixin brots greus de dengue, chikungunya o Zika a Espanya.
Molts organismes formen sistemes socials, però la majoria de les investigacions no consideren processos col·lectius per explicar-ne les conseqüències ecològiques i evolutives per als individus i les poblacions en ambients estocàstics. Aquesta aplicació ajudarà a produir una nova síntesi fins ara no considerada.
Aquesta proposta té com a objectiu estudiar els processos vinculats a la vida en grups (que anomenem socialitat) en un marc ecològic, acoblant dades (tant de laboratori com de camp) a la teoria.
El projecte consisteix en crear un Observatori Versàtil de malalties infeccioses Emergents (VEO) que permeti aglutinar informació de gran qualitat a partir de la qual desenvolupar eines d’alerta precoç. L’Observatori farà un seguiment de les malalties infeccioses emergent, així com de l’aparició de resistències bacterianes, per poder fer una avaluació de riscos.
La gran heterogeneïtat en la conducta individual així com entre diferents grups es tradueix en una variabilitat en d’interacció humà-mosquit, i per tant en una variabilitat del risc de transmissió de les malalties. Aquesta relació no només depèn de la densitat de mosquits i de persones en una zona sinó de molts altres factors.
L’equip de One Health PACT es centra principalment en les malalties transmeses per vectors, principalment pels mosquits. Amb una visió integral d’aquest problema, s’investiga l’impacte del canvi climàtic, la gestió de l'aigua, els mètodes agrícoles i ramaders, i la importació de malalties pel comerç i turisme, sobre la probabilitat d’un brot.
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
L'objectiu general del projecte MOBVEC és crear una tecnologia que sigui la primera línia de defensa contra els vectors de malalties, ajudi a prevenir i combatre brots de malalties i contribueixi a salvar vides.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
Atesa la recent detecció de Perkinsus infectant musclos cultivats a la zona d’aqüicultura del Delta de l’Ebre i la manca de coneixement pel que fa a la seva diversitat, distribució i ecologia, aquest projecte té com a objectiu avaluar l’estat epidemiològic de la malaltia Perkinsosi en el sector de l’aqüicultura del musclo a Catalunya, per tal d’entendre el seu potencial impacte.
Exploració de la biodiversitat invisible als estanys pirinencs, centinelles del canvi climàtic, a través de la genòmica portàtil d’alta resolució
Aquest projecte del CREAF-CSIC, amb participació directa d’investigadors del CEAB-CSIC, busca estudiar els cianobacteris en els estanys d’alta muntanya i quin és l’impacte ambiental que causen, degut al recent increment d’aquests organismes.
Les conques de capçalera proporcionen proveïment d'aigua, regulació dels gasos d'efecte hivernacle i altres serveis ecosistèmics essencials. No obstant, les activitats humanes n'han alterat el funcionament. Aquest projecte de recerca investiga com els factors d'origen antròpic alteren les dinàmiques de les conques de capçalera, especialment el seu paper en la regulació climàtica.
Els microcontaminants farmacèutics són substàncies químiques utilitzades en la salut humana i animal que es troben a tot arreu, incloent-hi el sòl, l’aigua i els sediments. Aquesta contaminació química sol estar associada amb la contaminació microbiològica (per microorganismes i/o el seu material genètic) procedent d’humans, animals i el medi ambient.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
L’objectiu del projecte coordinat Alter-C és entendre com els embornals i les fonts de C a les aigües continentals es veuen afectats per la reducció en les condicions presents i futures. Alter-C combina metodologies d’última generació amb una perspectiva integradora, incloses xarxes fluvials, llacs, estanys i embassaments
En un context en que els períodes de sequera prolongats cada vegada es donen més, el projecte intoDBP pren un especial relleu pel seu enfocament innovador en la gestió de l'aigua. El projecte té com a objectiu millorar la qualitat de l‟aigua i minimitzar l‟exposició a subproductes de desinfecció nocius.
UNDAMMED posarà les bases per anticipar el paper de la remoció de preses en la restauració de la dinàmica sedimentària, hidrològica i de carboni a les xarxes fluvials. Després de més d'un segle de represes intenses, la majoria de les xarxes fluvials d'Europa estan poblades per una miríada d'estructures de diferents mides. Això ha modificat profundament la hidrologia de les conques i els ecosistemes fluvials.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
Fraccionament d'isòtops de silici mitjançant esponges per a biotecnologia.
La visió de PRORISK és proporcionar un valor excepcional mitjançant la creació d’una plataforma innovadora per capacitar a una xarxa d’Investigadors en l’inici de la seva formació “Early Stage Researchers” (ESR) en el camp de l’Avaluació de Riscos Ambientals “Environmental Risk Assessment”(ERA).
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
En aquest projecte, mesurem l’impacte antropogènic als rius dels parcs nacionals d’alta muntanya, investiguem la resposta dels ecosistemes fluvials a aquest impacte, i avaluem estratègies de gestió per mitigar aquest impacte.
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
Aquest projecte es desenvolupa en el marc d'un ajut i-COOP, Programa del CSIC de Cooperació Científica per al Desenvolupament, que té per objectiu estimular la col·laboració dels grups de recerca del CSIC amb grups de recerca internacionals de països receptors d'Ajuda Oficial al Desenvolupament mitjançant la realització d'estades de formació, treball i especialització dels grups de recerca de les entitats participants.
Les espècies no nadiues aquàtiques s’estan expandint arreu del món a causa de l’activitat humana, però encara se sap poc sobre com es produeixen i evolucionen aquestes invasions. Aquest projecte pioner utilitza ADN ambiental per estudiar les fases d’invasió biològica en diferents ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu d’entendre millor aquests processos i aportar eines per afrontar la crisi de biodiversitat.
Mitjançant l’anàlisi de les diferents etapes d’una invasió (des de la introducció fins a la seva expansió), els investigadors busquen identificar els factors que influeixen en l’èxit de les espècies invasores en diversos entorns aquàtics.
Un projecte que aplica la genètica per estudiar la biodiversitat en ecosistemes marins i detectar espècies invasores
Seguiment de la biodiversitat marina mitjançant tècniques d'ADN ambiental (eDNA), detecció precoç d'espècies exòtiques amb potencial invasor i altres aplicacions de la genòmica que es poden usar per a la conservació de la biodiversitat marina.
Exploració de la biodiversitat invisible als estanys pirinencs, centinelles del canvi climàtic, a través de la genòmica portàtil d’alta resolució
Les nàiades o grans bivalves d’aigua dolça (Mollusca, Bivalvia, Unionoidea) estan considerades actualment com un dels grups animals més amenaçats del planeta. El projecte NÀIADES pretén generar el coneixement necessari per a l'elaboració del pla de recuperació d'aquest grup d'animals a Catalunya.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
La nova Xarxa d’Investigació sobre Ecosistemes de Carboni Blau a Espanya busca reunir experts de tot l’Estat per impulsar la conservació de maresmes i praderies marines. L’objectiu és generar coneixement, assessorar les administracions i promoure polítiques i projectes que aprofitin el potencial dels ECA per lluitar contra el canvi climàtic i afavorir la sostenibilitat.
Atesa la recent detecció de Perkinsus infectant musclos cultivats a la zona d’aqüicultura del Delta de l’Ebre i la manca de coneixement pel que fa a la seva diversitat, distribució i ecologia, aquest projecte té com a objectiu avaluar l’estat epidemiològic de la malaltia Perkinsosi en el sector de l’aqüicultura del musclo a Catalunya, per tal d’entendre el seu potencial impacte.
Un projecte que aplica la genètica per estudiar la biodiversitat en ecosistemes marins i detectar espècies invasores
Seguiment de la biodiversitat marina mitjançant tècniques d'ADN ambiental (eDNA), detecció precoç d'espècies exòtiques amb potencial invasor i altres aplicacions de la genòmica que es poden usar per a la conservació de la biodiversitat marina.
Exploració de la biodiversitat invisible als estanys pirinencs, centinelles del canvi climàtic, a través de la genòmica portàtil d’alta resolució
Les conques de capçalera proporcionen proveïment d'aigua, regulació dels gasos d'efecte hivernacle i altres serveis ecosistèmics essencials. No obstant, les activitats humanes n'han alterat el funcionament. Aquest projecte de recerca investiga com els factors d'origen antròpic alteren les dinàmiques de les conques de capçalera, especialment el seu paper en la regulació climàtica.
El projecte proposa estudiar la resiliència de la biodiversitat analitzant els canvis en la composició de les comunitats lacustres al llarg dels darrers aproximadament 2.000 anys en quatre estanys dels Pirineus amb històries contrastades de pressió per part de factors externs.
L'objectiu d'aquest contracte és fer una avaluació de la informació actual que permeti fer els estudis necessaris per dur a terme l'anàlisi espacial de la capacitat de càrrega nàutica a la Costa Brava
Per a estratègies marines de lEstat. Millora del coneixement científic sobre l'estat del medi marí a nivell nacional.
Avaluació dels impactes potencials ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d'elevada biodiversitat i gran valor paisatgístic de la Mediterrània espanyola, prenent com a cas d'estudi el parc eòlic proposat a la zona del Cap de Creus/Golf de Roses, per contribuir a evitar o minimitzar els impactes de l'eòlica marina sobre la biodiversitat marina i el paisatge.
La hipòtesi de partida del present estudi és que per desenvolupar una indústria eòlica marina sostenible i resilient a Espanya cal implementar metodologies i esquemes reguladors que atenguin les particularitats d'aquesta tecnologia, referits al règim d'autoritzacions administratives, els esquemes de finançament, la protecció i governança del medi marí, i la coexistència amb altres activitats.
L'objectiu general de NiD4OCEAN és avançar al camp emergent dels NiD (i NBS en general) per a energies renovables marines, i proporcionar informació eficaç i dependent del context.
El principal objectiu de MEDSEAPLAN és desenvolupar una eina integral basada en el coneixement científic per a l'aplicació de l'Enfocament basat en Ecosistemes que es farà servir en processos de PEM amb la intenció d'impulsar una Economia Blava Sostenible a la Mediterrània.
Business for Ocean Sustainability és un projecte de recerca de diversos anys. Explora la relació entre les empreses i la sostenibilitat dels oceans.
L’objectiu del projecte coordinat Alter-C és entendre com els embornals i les fonts de C a les aigües continentals es veuen afectats per la reducció en les condicions presents i futures. Alter-C combina metodologies d’última generació amb una perspectiva integradora, incloses xarxes fluvials, llacs, estanys i embassaments
UNDAMMED posarà les bases per anticipar el paper de la remoció de preses en la restauració de la dinàmica sedimentària, hidrològica i de carboni a les xarxes fluvials. Després de més d'un segle de represes intenses, la majoria de les xarxes fluvials d'Europa estan poblades per una miríada d'estructures de diferents mides. Això ha modificat profundament la hidrologia de les conques i els ecosistemes fluvials.
La investigació està estretament vinculada als efectes del canvi global i a com poden erosionar la resiliència dels enginyers d'hàbitats com són les macroalgues. Es busca proposar prioritats de conservació i contribuir a prevenir, a evitar, el col·lapse d'ecosistemes marins.
Les nàiades o grans bivalves d’aigua dolça (Mollusca, Bivalvia, Unionoidea) estan considerades actualment com un dels grups animals més amenaçats del planeta. El projecte NÀIADES pretén generar el coneixement necessari per a l'elaboració del pla de recuperació d'aquest grup d'animals a Catalunya.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El nostre grup explora la influència dels processos poblacionals endògens i les forces estocàstiques exògenes que impulsen la dinàmica de les poblacions de vida silvestre. Utilitzem un enfocament empíric mitjançant el monitoratge de dades individuals i poblacionals al camp per estudiar el comportament de les poblacions a escales espacials i temporals.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
El projecte SponBIODIV té com a objectiu abordar aquesta bretxa de coneixement mitjançant la creació d'un inventari complet d'esponges marines a l'Oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. El projecte també desenvoluparà eines de seguiment noves per avaluar l'estat de les poblacions d'esponges i els seus hàbitats.
Molts organismes formen sistemes socials, però la majoria de les investigacions no consideren processos col·lectius per explicar-ne les conseqüències ecològiques i evolutives per als individus i les poblacions en ambients estocàstics. Aquesta aplicació ajudarà a produir una nova síntesi fins ara no considerada.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
La visió de PRORISK és proporcionar un valor excepcional mitjançant la creació d’una plataforma innovadora per capacitar a una xarxa d’Investigadors en l’inici de la seva formació “Early Stage Researchers” (ESR) en el camp de l’Avaluació de Riscos Ambientals “Environmental Risk Assessment”(ERA).
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
Aquest projecte té com a objectiu restaurar les poblacions danyades incorporant nous individus juvenils criats en condicions de laboratori i establir nous protocols de restauració que no facin malbé les poblacions existents.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
En aquest projecte, mesurem l’impacte antropogènic als rius dels parcs nacionals d’alta muntanya, investiguem la resposta dels ecosistemes fluvials a aquest impacte, i avaluem estratègies de gestió per mitigar aquest impacte.
El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
Aquest projecte es desenvolupa en el marc d'un ajut i-COOP, Programa del CSIC de Cooperació Científica per al Desenvolupament, que té per objectiu estimular la col·laboració dels grups de recerca del CSIC amb grups de recerca internacionals de països receptors d'Ajuda Oficial al Desenvolupament mitjançant la realització d'estades de formació, treball i especialització dels grups de recerca de les entitats participants.
Les espècies no nadiues aquàtiques s’estan expandint arreu del món a causa de l’activitat humana, però encara se sap poc sobre com es produeixen i evolucionen aquestes invasions. Aquest projecte pioner utilitza ADN ambiental per estudiar les fases d’invasió biològica en diferents ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu d’entendre millor aquests processos i aportar eines per afrontar la crisi de biodiversitat.
La nova Xarxa d’Investigació sobre Ecosistemes de Carboni Blau a Espanya busca reunir experts de tot l’Estat per impulsar la conservació de maresmes i praderies marines. L’objectiu és generar coneixement, assessorar les administracions i promoure polítiques i projectes que aprofitin el potencial dels ECA per lluitar contra el canvi climàtic i afavorir la sostenibilitat.
Mitjançant l’anàlisi de les diferents etapes d’una invasió (des de la introducció fins a la seva expansió), els investigadors busquen identificar els factors que influeixen en l’èxit de les espècies invasores en diversos entorns aquàtics.
Un projecte que aplica la genètica per estudiar la biodiversitat en ecosistemes marins i detectar espècies invasores
Seguiment de la biodiversitat marina mitjançant tècniques d'ADN ambiental (eDNA), detecció precoç d'espècies exòtiques amb potencial invasor i altres aplicacions de la genòmica que es poden usar per a la conservació de la biodiversitat marina.
L'objectiu d'aquest contracte és fer una avaluació de la informació actual que permeti fer els estudis necessaris per dur a terme l'anàlisi espacial de la capacitat de càrrega nàutica a la Costa Brava
Per a estratègies marines de lEstat. Millora del coneixement científic sobre l'estat del medi marí a nivell nacional.
Avaluació dels impactes potencials ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d'elevada biodiversitat i gran valor paisatgístic de la Mediterrània espanyola, prenent com a cas d'estudi el parc eòlic proposat a la zona del Cap de Creus/Golf de Roses, per contribuir a evitar o minimitzar els impactes de l'eòlica marina sobre la biodiversitat marina i el paisatge.
La hipòtesi de partida del present estudi és que per desenvolupar una indústria eòlica marina sostenible i resilient a Espanya cal implementar metodologies i esquemes reguladors que atenguin les particularitats d'aquesta tecnologia, referits al règim d'autoritzacions administratives, els esquemes de finançament, la protecció i governança del medi marí, i la coexistència amb altres activitats.
L'objectiu general de NiD4OCEAN és avançar al camp emergent dels NiD (i NBS en general) per a energies renovables marines, i proporcionar informació eficaç i dependent del context.
Business for Ocean Sustainability és un projecte de recerca de diversos anys. Explora la relació entre les empreses i la sostenibilitat dels oceans.
La investigació està estretament vinculada als efectes del canvi global i a com poden erosionar la resiliència dels enginyers d'hàbitats com són les macroalgues. Es busca proposar prioritats de conservació i contribuir a prevenir, a evitar, el col·lapse d'ecosistemes marins.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
El projecte SponBIODIV té com a objectiu abordar aquesta bretxa de coneixement mitjançant la creació d'un inventari complet d'esponges marines a l'Oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. El projecte també desenvoluparà eines de seguiment noves per avaluar l'estat de les poblacions d'esponges i els seus hàbitats.
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.
Fraccionament d'isòtops de silici mitjançant esponges per a biotecnologia.
El Sistema Distribuït de Col·leccions Científiques (DiSSCo) és una infraestructura de recerca distribuïda (RI) que treballa per a la unificació digital de tots els actius de ciències naturals europeus sota polítiques i pràctiques comunes de conservació i accés per fer fàcilment les dades FAIR.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
La manca d’una comunitat de monitoratge de la biodiversitat marina permanentment coordinada a Europa soscava la bona investigació de molts científics i projectes en el passat, ja que no és possible esbrinar fàcilment on i quina biodiversitat s’està controlant. L’objectiu de MBON Europe és resoldre aquest problema.
Aquest projecte té com a objectiu restaurar les poblacions danyades incorporant nous individus juvenils criats en condicions de laboratori i establir nous protocols de restauració que no facin malbé les poblacions existents.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
Les espècies no nadiues aquàtiques s’estan expandint arreu del món a causa de l’activitat humana, però encara se sap poc sobre com es produeixen i evolucionen aquestes invasions. Aquest projecte pioner utilitza ADN ambiental per estudiar les fases d’invasió biològica en diferents ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu d’entendre millor aquests processos i aportar eines per afrontar la crisi de biodiversitat.
Atesa la recent detecció de Perkinsus infectant musclos cultivats a la zona d’aqüicultura del Delta de l’Ebre i la manca de coneixement pel que fa a la seva diversitat, distribució i ecologia, aquest projecte té com a objectiu avaluar l’estat epidemiològic de la malaltia Perkinsosi en el sector de l’aqüicultura del musclo a Catalunya, per tal d’entendre el seu potencial impacte.
L'objectiu d'aquest contracte és fer una avaluació de la informació actual que permeti fer els estudis necessaris per dur a terme l'anàlisi espacial de la capacitat de càrrega nàutica a la Costa Brava
Per a estratègies marines de lEstat. Millora del coneixement científic sobre l'estat del medi marí a nivell nacional.
Avaluació dels impactes potencials ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d'elevada biodiversitat i gran valor paisatgístic de la Mediterrània espanyola, prenent com a cas d'estudi el parc eòlic proposat a la zona del Cap de Creus/Golf de Roses, per contribuir a evitar o minimitzar els impactes de l'eòlica marina sobre la biodiversitat marina i el paisatge.
La hipòtesi de partida del present estudi és que per desenvolupar una indústria eòlica marina sostenible i resilient a Espanya cal implementar metodologies i esquemes reguladors que atenguin les particularitats d'aquesta tecnologia, referits al règim d'autoritzacions administratives, els esquemes de finançament, la protecció i governança del medi marí, i la coexistència amb altres activitats.
Business for Ocean Sustainability és un projecte de recerca de diversos anys. Explora la relació entre les empreses i la sostenibilitat dels oceans.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
Les conques de capçalera proporcionen proveïment d'aigua, regulació dels gasos d'efecte hivernacle i altres serveis ecosistèmics essencials. No obstant, les activitats humanes n'han alterat el funcionament. Aquest projecte de recerca investiga com els factors d'origen antròpic alteren les dinàmiques de les conques de capçalera, especialment el seu paper en la regulació climàtica.
Els microcontaminants farmacèutics són substàncies químiques utilitzades en la salut humana i animal que es troben a tot arreu, incloent-hi el sòl, l’aigua i els sediments. Aquesta contaminació química sol estar associada amb la contaminació microbiològica (per microorganismes i/o el seu material genètic) procedent d’humans, animals i el medi ambient.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
En un context en que els períodes de sequera prolongats cada vegada es donen més, el projecte intoDBP pren un especial relleu pel seu enfocament innovador en la gestió de l'aigua. El projecte té com a objectiu millorar la qualitat de l‟aigua i minimitzar l‟exposició a subproductes de desinfecció nocius.
UNDAMMED posarà les bases per anticipar el paper de la remoció de preses en la restauració de la dinàmica sedimentària, hidrològica i de carboni a les xarxes fluvials. Després de més d'un segle de represes intenses, la majoria de les xarxes fluvials d'Europa estan poblades per una miríada d'estructures de diferents mides. Això ha modificat profundament la hidrologia de les conques i els ecosistemes fluvials.
InventWater formarà una nova generació de professionals capaços d’unir camps com la ciència de dades, el clima, la hidrologia i l’ecologia d’aigua dolça, i que desenvolupin les habilitats necessàries per traduir el coneixement i les novetats tècniques en productes útils per als gestors.
Les nàiades o grans bivalves d’aigua dolça (Mollusca, Bivalvia, Unionoidea) estan considerades actualment com un dels grups animals més amenaçats del planeta. El projecte NÀIADES pretén generar el coneixement necessari per a l'elaboració del pla de recuperació d'aquest grup d'animals a Catalunya.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
La visió de PRORISK és proporcionar un valor excepcional mitjançant la creació d’una plataforma innovadora per capacitar a una xarxa d’Investigadors en l’inici de la seva formació “Early Stage Researchers” (ESR) en el camp de l’Avaluació de Riscos Ambientals “Environmental Risk Assessment”(ERA).
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Exploració de la biodiversitat invisible als estanys pirinencs, centinelles del canvi climàtic, a través de la genòmica portàtil d’alta resolució
Aquest projecte del CREAF-CSIC, amb participació directa d’investigadors del CEAB-CSIC, busca estudiar els cianobacteris en els estanys d’alta muntanya i quin és l’impacte ambiental que causen, degut al recent increment d’aquests organismes.
Les conques de capçalera proporcionen proveïment d'aigua, regulació dels gasos d'efecte hivernacle i altres serveis ecosistèmics essencials. No obstant, les activitats humanes n'han alterat el funcionament. Aquest projecte de recerca investiga com els factors d'origen antròpic alteren les dinàmiques de les conques de capçalera, especialment el seu paper en la regulació climàtica.
El projecte proposa estudiar la resiliència de la biodiversitat analitzant els canvis en la composició de les comunitats lacustres al llarg dels darrers aproximadament 2.000 anys en quatre estanys dels Pirineus amb històries contrastades de pressió per part de factors externs.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
Molts organismes formen sistemes socials, però la majoria de les investigacions no consideren processos col·lectius per explicar-ne les conseqüències ecològiques i evolutives per als individus i les poblacions en ambients estocàstics. Aquesta aplicació ajudarà a produir una nova síntesi fins ara no considerada.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
En aquest projecte, mesurem l’impacte antropogènic als rius dels parcs nacionals d’alta muntanya, investiguem la resposta dels ecosistemes fluvials a aquest impacte, i avaluem estratègies de gestió per mitigar aquest impacte.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
El projecte esGLEON impulsa la participació espanyola en la xarxa científica global GLEON per estudiar i mitigar els efectes del canvi climàtic en llacs i embassaments, coordinant equips de recerca, reforçant el lideratge internacional i promovent polítiques de gestió sostenible dels recursos hídrics.
Mitjançant l’anàlisi de les diferents etapes d’una invasió (des de la introducció fins a la seva expansió), els investigadors busquen identificar els factors que influeixen en l’èxit de les espècies invasores en diversos entorns aquàtics.
Exploració de la biodiversitat invisible als estanys pirinencs, centinelles del canvi climàtic, a través de la genòmica portàtil d’alta resolució
Aquest projecte del CREAF-CSIC, amb participació directa d’investigadors del CEAB-CSIC, busca estudiar els cianobacteris en els estanys d’alta muntanya i quin és l’impacte ambiental que causen, degut al recent increment d’aquests organismes.
Les conques de capçalera proporcionen proveïment d'aigua, regulació dels gasos d'efecte hivernacle i altres serveis ecosistèmics essencials. No obstant, les activitats humanes n'han alterat el funcionament. Aquest projecte de recerca investiga com els factors d'origen antròpic alteren les dinàmiques de les conques de capçalera, especialment el seu paper en la regulació climàtica.
Els microcontaminants farmacèutics són substàncies químiques utilitzades en la salut humana i animal que es troben a tot arreu, incloent-hi el sòl, l’aigua i els sediments. Aquesta contaminació química sol estar associada amb la contaminació microbiològica (per microorganismes i/o el seu material genètic) procedent d’humans, animals i el medi ambient.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
L’objectiu del projecte coordinat Alter-C és entendre com els embornals i les fonts de C a les aigües continentals es veuen afectats per la reducció en les condicions presents i futures. Alter-C combina metodologies d’última generació amb una perspectiva integradora, incloses xarxes fluvials, llacs, estanys i embassaments
En un context en que els períodes de sequera prolongats cada vegada es donen més, el projecte intoDBP pren un especial relleu pel seu enfocament innovador en la gestió de l'aigua. El projecte té com a objectiu millorar la qualitat de l‟aigua i minimitzar l‟exposició a subproductes de desinfecció nocius.
UNDAMMED posarà les bases per anticipar el paper de la remoció de preses en la restauració de la dinàmica sedimentària, hidrològica i de carboni a les xarxes fluvials. Després de més d'un segle de represes intenses, la majoria de les xarxes fluvials d'Europa estan poblades per una miríada d'estructures de diferents mides. Això ha modificat profundament la hidrologia de les conques i els ecosistemes fluvials.
InventWater formarà una nova generació de professionals capaços d’unir camps com la ciència de dades, el clima, la hidrologia i l’ecologia d’aigua dolça, i que desenvolupin les habilitats necessàries per traduir el coneixement i les novetats tècniques en productes útils per als gestors.
La investigació està estretament vinculada als efectes del canvi global i a com poden erosionar la resiliència dels enginyers d'hàbitats com són les macroalgues. Es busca proposar prioritats de conservació i contribuir a prevenir, a evitar, el col·lapse d'ecosistemes marins.
Les nàiades o grans bivalves d’aigua dolça (Mollusca, Bivalvia, Unionoidea) estan considerades actualment com un dels grups animals més amenaçats del planeta. El projecte NÀIADES pretén generar el coneixement necessari per a l'elaboració del pla de recuperació d'aquest grup d'animals a Catalunya.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El nostre grup explora la influència dels processos poblacionals endògens i les forces estocàstiques exògenes que impulsen la dinàmica de les poblacions de vida silvestre. Utilitzem un enfocament empíric mitjançant el monitoratge de dades individuals i poblacionals al camp per estudiar el comportament de les poblacions a escales espacials i temporals.
Estudi teòric de sistemes ecològics i evolutius des d’una perspectiva interdisciplinària i dinàmica, que integra la biologia i la física d’aquests sistemes, usant com a eines principals l’anàlisi i la modelització matemàtica, i la simulació computacional.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
Desenvolupament i aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per a optimitzar la velocitat de resposta a les alertes enviades per la ciutadania a través de la plataforma Mosquito Alert.
Investigant els efectes de les sequeres a les poblacions de peixos d'aigua dolça. El projecte de recerca busca entendre com els individus i els grups de peixos s'enfronten a sequeres severes.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
L'expansió d'Ae.albopictus per la Península Ibèrica i l'arribada d'Ae.aegypti a les Canàries han augmentat el risc que es produeixin brots greus de dengue, chikungunya o Zika a Espanya.
Molts organismes formen sistemes socials, però la majoria de les investigacions no consideren processos col·lectius per explicar-ne les conseqüències ecològiques i evolutives per als individus i les poblacions en ambients estocàstics. Aquesta aplicació ajudarà a produir una nova síntesi fins ara no considerada.
El projecte consisteix en crear un Observatori Versàtil de malalties infeccioses Emergents (VEO) que permeti aglutinar informació de gran qualitat a partir de la qual desenvolupar eines d’alerta precoç. L’Observatori farà un seguiment de les malalties infeccioses emergent, així com de l’aparició de resistències bacterianes, per poder fer una avaluació de riscos.
La gran heterogeneïtat en la conducta individual així com entre diferents grups es tradueix en una variabilitat en d’interacció humà-mosquit, i per tant en una variabilitat del risc de transmissió de les malalties. Aquesta relació no només depèn de la densitat de mosquits i de persones en una zona sinó de molts altres factors.
L’equip de One Health PACT es centra principalment en les malalties transmeses per vectors, principalment pels mosquits. Amb una visió integral d’aquest problema, s’investiga l’impacte del canvi climàtic, la gestió de l'aigua, els mètodes agrícoles i ramaders, i la importació de malalties pel comerç i turisme, sobre la probabilitat d’un brot.
La visió de PRORISK és proporcionar un valor excepcional mitjançant la creació d’una plataforma innovadora per capacitar a una xarxa d’Investigadors en l’inici de la seva formació “Early Stage Researchers” (ESR) en el camp de l’Avaluació de Riscos Ambientals “Environmental Risk Assessment”(ERA).
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
L'objectiu general del projecte MOBVEC és crear una tecnologia que sigui la primera línia de defensa contra els vectors de malalties, ajudi a prevenir i combatre brots de malalties i contribueixi a salvar vides.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
En aquest projecte, mesurem l’impacte antropogènic als rius dels parcs nacionals d’alta muntanya, investiguem la resposta dels ecosistemes fluvials a aquest impacte, i avaluem estratègies de gestió per mitigar aquest impacte.
El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
El projecte esGLEON impulsa la participació espanyola en la xarxa científica global GLEON per estudiar i mitigar els efectes del canvi climàtic en llacs i embassaments, coordinant equips de recerca, reforçant el lideratge internacional i promovent polítiques de gestió sostenible dels recursos hídrics.
Exploració de la biodiversitat invisible als estanys pirinencs, centinelles del canvi climàtic, a través de la genòmica portàtil d’alta resolució
Aquest projecte del CREAF-CSIC, amb participació directa d’investigadors del CEAB-CSIC, busca estudiar els cianobacteris en els estanys d’alta muntanya i quin és l’impacte ambiental que causen, degut al recent increment d’aquests organismes.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
En un context en que els períodes de sequera prolongats cada vegada es donen més, el projecte intoDBP pren un especial relleu pel seu enfocament innovador en la gestió de l'aigua. El projecte té com a objectiu millorar la qualitat de l‟aigua i minimitzar l‟exposició a subproductes de desinfecció nocius.
InventWater formarà una nova generació de professionals capaços d’unir camps com la ciència de dades, el clima, la hidrologia i l’ecologia d’aigua dolça, i que desenvolupin les habilitats necessàries per traduir el coneixement i les novetats tècniques en productes útils per als gestors.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
Desenvolupament i aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per a optimitzar la velocitat de resposta a les alertes enviades per la ciutadania a través de la plataforma Mosquito Alert.
L'expansió d'Ae.albopictus per la Península Ibèrica i l'arribada d'Ae.aegypti a les Canàries han augmentat el risc que es produeixin brots greus de dengue, chikungunya o Zika a Espanya.
El projecte consisteix en crear un Observatori Versàtil de malalties infeccioses Emergents (VEO) que permeti aglutinar informació de gran qualitat a partir de la qual desenvolupar eines d’alerta precoç. L’Observatori farà un seguiment de les malalties infeccioses emergent, així com de l’aparició de resistències bacterianes, per poder fer una avaluació de riscos.
La gran heterogeneïtat en la conducta individual així com entre diferents grups es tradueix en una variabilitat en d’interacció humà-mosquit, i per tant en una variabilitat del risc de transmissió de les malalties. Aquesta relació no només depèn de la densitat de mosquits i de persones en una zona sinó de molts altres factors.
L’equip de One Health PACT es centra principalment en les malalties transmeses per vectors, principalment pels mosquits. Amb una visió integral d’aquest problema, s’investiga l’impacte del canvi climàtic, la gestió de l'aigua, els mètodes agrícoles i ramaders, i la importació de malalties pel comerç i turisme, sobre la probabilitat d’un brot.
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
Aquest projecte té com a objectiu restaurar les poblacions danyades incorporant nous individus juvenils criats en condicions de laboratori i establir nous protocols de restauració que no facin malbé les poblacions existents.
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
Seguiment de la biodiversitat marina mitjançant tècniques d'ADN ambiental (eDNA), detecció precoç d'espècies exòtiques amb potencial invasor i altres aplicacions de la genòmica que es poden usar per a la conservació de la biodiversitat marina.
Aquest projecte del CREAF-CSIC, amb participació directa d’investigadors del CEAB-CSIC, busca estudiar els cianobacteris en els estanys d’alta muntanya i quin és l’impacte ambiental que causen, degut al recent increment d’aquests organismes.
Les conques de capçalera proporcionen proveïment d'aigua, regulació dels gasos d'efecte hivernacle i altres serveis ecosistèmics essencials. No obstant, les activitats humanes n'han alterat el funcionament. Aquest projecte de recerca investiga com els factors d'origen antròpic alteren les dinàmiques de les conques de capçalera, especialment el seu paper en la regulació climàtica.
Els microcontaminants farmacèutics són substàncies químiques utilitzades en la salut humana i animal que es troben a tot arreu, incloent-hi el sòl, l’aigua i els sediments. Aquesta contaminació química sol estar associada amb la contaminació microbiològica (per microorganismes i/o el seu material genètic) procedent d’humans, animals i el medi ambient.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
L'objectiu d'aquest contracte és fer una avaluació de la informació actual que permeti fer els estudis necessaris per dur a terme l'anàlisi espacial de la capacitat de càrrega nàutica a la Costa Brava
Per a estratègies marines de lEstat. Millora del coneixement científic sobre l'estat del medi marí a nivell nacional.
Avaluació dels impactes potencials ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d'elevada biodiversitat i gran valor paisatgístic de la Mediterrània espanyola, prenent com a cas d'estudi el parc eòlic proposat a la zona del Cap de Creus/Golf de Roses, per contribuir a evitar o minimitzar els impactes de l'eòlica marina sobre la biodiversitat marina i el paisatge.
La hipòtesi de partida del present estudi és que per desenvolupar una indústria eòlica marina sostenible i resilient a Espanya cal implementar metodologies i esquemes reguladors que atenguin les particularitats d'aquesta tecnologia, referits al règim d'autoritzacions administratives, els esquemes de finançament, la protecció i governança del medi marí, i la coexistència amb altres activitats.
L'objectiu general de NiD4OCEAN és avançar al camp emergent dels NiD (i NBS en general) per a energies renovables marines, i proporcionar informació eficaç i dependent del context.
El principal objectiu de MEDSEAPLAN és desenvolupar una eina integral basada en el coneixement científic per a l'aplicació de l'Enfocament basat en Ecosistemes que es farà servir en processos de PEM amb la intenció d'impulsar una Economia Blava Sostenible a la Mediterrània.
Business for Ocean Sustainability és un projecte de recerca de diversos anys. Explora la relació entre les empreses i la sostenibilitat dels oceans.
L’objectiu del projecte coordinat Alter-C és entendre com els embornals i les fonts de C a les aigües continentals es veuen afectats per la reducció en les condicions presents i futures. Alter-C combina metodologies d’última generació amb una perspectiva integradora, incloses xarxes fluvials, llacs, estanys i embassaments
En un context en que els períodes de sequera prolongats cada vegada es donen més, el projecte intoDBP pren un especial relleu pel seu enfocament innovador en la gestió de l'aigua. El projecte té com a objectiu millorar la qualitat de l‟aigua i minimitzar l‟exposició a subproductes de desinfecció nocius.
UNDAMMED posarà les bases per anticipar el paper de la remoció de preses en la restauració de la dinàmica sedimentària, hidrològica i de carboni a les xarxes fluvials. Després de més d'un segle de represes intenses, la majoria de les xarxes fluvials d'Europa estan poblades per una miríada d'estructures de diferents mides. Això ha modificat profundament la hidrologia de les conques i els ecosistemes fluvials.
InventWater formarà una nova generació de professionals capaços d’unir camps com la ciència de dades, el clima, la hidrologia i l’ecologia d’aigua dolça, i que desenvolupin les habilitats necessàries per traduir el coneixement i les novetats tècniques en productes útils per als gestors.
La investigació està estretament vinculada als efectes del canvi global i a com poden erosionar la resiliència dels enginyers d'hàbitats com són les macroalgues. Es busca proposar prioritats de conservació i contribuir a prevenir, a evitar, el col·lapse d'ecosistemes marins.
Les nàiades o grans bivalves d’aigua dolça (Mollusca, Bivalvia, Unionoidea) estan considerades actualment com un dels grups animals més amenaçats del planeta. El projecte NÀIADES pretén generar el coneixement necessari per a l'elaboració del pla de recuperació d'aquest grup d'animals a Catalunya.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
L'expansió d'Ae.albopictus per la Península Ibèrica i l'arribada d'Ae.aegypti a les Canàries han augmentat el risc que es produeixin brots greus de dengue, chikungunya o Zika a Espanya.
Molts organismes formen sistemes socials, però la majoria de les investigacions no consideren processos col·lectius per explicar-ne les conseqüències ecològiques i evolutives per als individus i les poblacions en ambients estocàstics. Aquesta aplicació ajudarà a produir una nova síntesi fins ara no considerada.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
La gran heterogeneïtat en la conducta individual així com entre diferents grups es tradueix en una variabilitat en d’interacció humà-mosquit, i per tant en una variabilitat del risc de transmissió de les malalties. Aquesta relació no només depèn de la densitat de mosquits i de persones en una zona sinó de molts altres factors.
L’equip de One Health PACT es centra principalment en les malalties transmeses per vectors, principalment pels mosquits. Amb una visió integral d’aquest problema, s’investiga l’impacte del canvi climàtic, la gestió de l'aigua, els mètodes agrícoles i ramaders, i la importació de malalties pel comerç i turisme, sobre la probabilitat d’un brot.
La visió de PRORISK és proporcionar un valor excepcional mitjançant la creació d’una plataforma innovadora per capacitar a una xarxa d’Investigadors en l’inici de la seva formació “Early Stage Researchers” (ESR) en el camp de l’Avaluació de Riscos Ambientals “Environmental Risk Assessment”(ERA).
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
Aquest projecte té com a objectiu restaurar les poblacions danyades incorporant nous individus juvenils criats en condicions de laboratori i establir nous protocols de restauració que no facin malbé les poblacions existents.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
En aquest projecte, mesurem l’impacte antropogènic als rius dels parcs nacionals d’alta muntanya, investiguem la resposta dels ecosistemes fluvials a aquest impacte, i avaluem estratègies de gestió per mitigar aquest impacte.
El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
DengRIP és un projecte centrat en la comunitat que aborda el dengue i altres malalties arbovirals a l’Àfrica Occidental mitjançant la millora de la vigilància dels mosquits, la predicció del risc i el control del vector. Combina recerca científica, participació ciutadana i desenvolupament de capacitats locals per reforçar la preparació davant brots en àrees urbanes com Ouagadougou.
Aquest projecte es desenvolupa en el marc d'un ajut i-COOP, Programa del CSIC de Cooperació Científica per al Desenvolupament, que té per objectiu estimular la col·laboració dels grups de recerca del CSIC amb grups de recerca internacionals de països receptors d'Ajuda Oficial al Desenvolupament mitjançant la realització d'estades de formació, treball i especialització dels grups de recerca de les entitats participants.
Les espècies no nadiues aquàtiques s’estan expandint arreu del món a causa de l’activitat humana, però encara se sap poc sobre com es produeixen i evolucionen aquestes invasions. Aquest projecte pioner utilitza ADN ambiental per estudiar les fases d’invasió biològica en diferents ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu d’entendre millor aquests processos i aportar eines per afrontar la crisi de biodiversitat.
Mitjançant l’anàlisi de les diferents etapes d’una invasió (des de la introducció fins a la seva expansió), els investigadors busquen identificar els factors que influeixen en l’èxit de les espècies invasores en diversos entorns aquàtics.
Un projecte que aplica la genètica per estudiar la biodiversitat en ecosistemes marins i detectar espècies invasores
Seguiment de la biodiversitat marina mitjançant tècniques d'ADN ambiental (eDNA), detecció precoç d'espècies exòtiques amb potencial invasor i altres aplicacions de la genòmica que es poden usar per a la conservació de la biodiversitat marina.
Les nàiades o grans bivalves d’aigua dolça (Mollusca, Bivalvia, Unionoidea) estan considerades actualment com un dels grups animals més amenaçats del planeta. El projecte NÀIADES pretén generar el coneixement necessari per a l'elaboració del pla de recuperació d'aquest grup d'animals a Catalunya.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres.
Desenvolupament i aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per a optimitzar la velocitat de resposta a les alertes enviades per la ciutadania a través de la plataforma Mosquito Alert.
L'expansió d'Ae.albopictus per la Península Ibèrica i l'arribada d'Ae.aegypti a les Canàries han augmentat el risc que es produeixin brots greus de dengue, chikungunya o Zika a Espanya.
El projecte consisteix en crear un Observatori Versàtil de malalties infeccioses Emergents (VEO) que permeti aglutinar informació de gran qualitat a partir de la qual desenvolupar eines d’alerta precoç. L’Observatori farà un seguiment de les malalties infeccioses emergent, així com de l’aparició de resistències bacterianes, per poder fer una avaluació de riscos.
La gran heterogeneïtat en la conducta individual així com entre diferents grups es tradueix en una variabilitat en d’interacció humà-mosquit, i per tant en una variabilitat del risc de transmissió de les malalties. Aquesta relació no només depèn de la densitat de mosquits i de persones en una zona sinó de molts altres factors.
L’equip de One Health PACT es centra principalment en les malalties transmeses per vectors, principalment pels mosquits. Amb una visió integral d’aquest problema, s’investiga l’impacte del canvi climàtic, la gestió de l'aigua, els mètodes agrícoles i ramaders, i la importació de malalties pel comerç i turisme, sobre la probabilitat d’un brot.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
L'objectiu general del projecte MOBVEC és crear una tecnologia que sigui la primera línia de defensa contra els vectors de malalties, ajudi a prevenir i combatre brots de malalties i contribueixi a salvar vides.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
El projecte esGLEON impulsa la participació espanyola en la xarxa científica global GLEON per estudiar i mitigar els efectes del canvi climàtic en llacs i embassaments, coordinant equips de recerca, reforçant el lideratge internacional i promovent polítiques de gestió sostenible dels recursos hídrics.
Les conques de capçalera proporcionen proveïment d'aigua, regulació dels gasos d'efecte hivernacle i altres serveis ecosistèmics essencials. No obstant, les activitats humanes n'han alterat el funcionament. Aquest projecte de recerca investiga com els factors d'origen antròpic alteren les dinàmiques de les conques de capçalera, especialment el seu paper en la regulació climàtica.
Els microcontaminants farmacèutics són substàncies químiques utilitzades en la salut humana i animal que es troben a tot arreu, incloent-hi el sòl, l’aigua i els sediments. Aquesta contaminació química sol estar associada amb la contaminació microbiològica (per microorganismes i/o el seu material genètic) procedent d’humans, animals i el medi ambient.
El projecte BEYOND, una xarxa doctoral MSCA, formarà la pròxima generació de professionals de l'aigua per afrontar els desafiaments de la qualitat dels recursos hídrics a Europa en el context del canvi climàtic i els contaminants emergents. L'equip de personal en formació adquirirà habilitats interdisciplinàries, accés a tecnologies d'avantguarda i experiència en gestió de l'aigua per impulsar la innovació i millorar la qualitat de l'aigua.
L'objectiu d'aquest contracte és fer una avaluació de la informació actual que permeti fer els estudis necessaris per dur a terme l'anàlisi espacial de la capacitat de càrrega nàutica a la Costa Brava
Per a estratègies marines de lEstat. Millora del coneixement científic sobre l'estat del medi marí a nivell nacional.
Avaluació dels impactes potencials ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d'elevada biodiversitat i gran valor paisatgístic de la Mediterrània espanyola, prenent com a cas d'estudi el parc eòlic proposat a la zona del Cap de Creus/Golf de Roses, per contribuir a evitar o minimitzar els impactes de l'eòlica marina sobre la biodiversitat marina i el paisatge.
La hipòtesi de partida del present estudi és que per desenvolupar una indústria eòlica marina sostenible i resilient a Espanya cal implementar metodologies i esquemes reguladors que atenguin les particularitats d'aquesta tecnologia, referits al règim d'autoritzacions administratives, els esquemes de finançament, la protecció i governança del medi marí, i la coexistència amb altres activitats.
L'objectiu general de NiD4OCEAN és avançar al camp emergent dels NiD (i NBS en general) per a energies renovables marines, i proporcionar informació eficaç i dependent del context.
El principal objectiu de MEDSEAPLAN és desenvolupar una eina integral basada en el coneixement científic per a l'aplicació de l'Enfocament basat en Ecosistemes que es farà servir en processos de PEM amb la intenció d'impulsar una Economia Blava Sostenible a la Mediterrània.
Business for Ocean Sustainability és un projecte de recerca de diversos anys. Explora la relació entre les empreses i la sostenibilitat dels oceans.
L’objectiu del projecte coordinat Alter-C és entendre com els embornals i les fonts de C a les aigües continentals es veuen afectats per la reducció en les condicions presents i futures. Alter-C combina metodologies d’última generació amb una perspectiva integradora, incloses xarxes fluvials, llacs, estanys i embassaments
UNDAMMED posarà les bases per anticipar el paper de la remoció de preses en la restauració de la dinàmica sedimentària, hidrològica i de carboni a les xarxes fluvials. Després de més d'un segle de represes intenses, la majoria de les xarxes fluvials d'Europa estan poblades per una miríada d'estructures de diferents mides. Això ha modificat profundament la hidrologia de les conques i els ecosistemes fluvials.
InventWater formarà una nova generació de professionals capaços d’unir camps com la ciència de dades, el clima, la hidrologia i l’ecologia d’aigua dolça, i que desenvolupin les habilitats necessàries per traduir el coneixement i les novetats tècniques en productes útils per als gestors.
La investigació està estretament vinculada als efectes del canvi global i a com poden erosionar la resiliència dels enginyers d'hàbitats com són les macroalgues. Es busca proposar prioritats de conservació i contribuir a prevenir, a evitar, el col·lapse d'ecosistemes marins.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El nostre grup explora la influència dels processos poblacionals endògens i les forces estocàstiques exògenes que impulsen la dinàmica de les poblacions de vida silvestre. Utilitzem un enfocament empíric mitjançant el monitoratge de dades individuals i poblacionals al camp per estudiar el comportament de les poblacions a escales espacials i temporals.
Estudi teòric de sistemes ecològics i evolutius des d’una perspectiva interdisciplinària i dinàmica, que integra la biologia i la física d’aquests sistemes, usant com a eines principals l’anàlisi i la modelització matemàtica, i la simulació computacional.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
Desenvolupament i aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per a optimitzar la velocitat de resposta a les alertes enviades per la ciutadania a través de la plataforma Mosquito Alert.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
L'expansió d'Ae.albopictus per la Península Ibèrica i l'arribada d'Ae.aegypti a les Canàries han augmentat el risc que es produeixin brots greus de dengue, chikungunya o Zika a Espanya.
Molts organismes formen sistemes socials, però la majoria de les investigacions no consideren processos col·lectius per explicar-ne les conseqüències ecològiques i evolutives per als individus i les poblacions en ambients estocàstics. Aquesta aplicació ajudarà a produir una nova síntesi fins ara no considerada.
Aquesta proposta té com a objectiu estudiar els processos vinculats a la vida en grups (que anomenem socialitat) en un marc ecològic, acoblant dades (tant de laboratori com de camp) a la teoria.
El projecte consisteix en crear un Observatori Versàtil de malalties infeccioses Emergents (VEO) que permeti aglutinar informació de gran qualitat a partir de la qual desenvolupar eines d’alerta precoç. L’Observatori farà un seguiment de les malalties infeccioses emergent, així com de l’aparició de resistències bacterianes, per poder fer una avaluació de riscos.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
La gran heterogeneïtat en la conducta individual així com entre diferents grups es tradueix en una variabilitat en d’interacció humà-mosquit, i per tant en una variabilitat del risc de transmissió de les malalties. Aquesta relació no només depèn de la densitat de mosquits i de persones en una zona sinó de molts altres factors.
L’equip de One Health PACT es centra principalment en les malalties transmeses per vectors, principalment pels mosquits. Amb una visió integral d’aquest problema, s’investiga l’impacte del canvi climàtic, la gestió de l'aigua, els mètodes agrícoles i ramaders, i la importació de malalties pel comerç i turisme, sobre la probabilitat d’un brot.
La visió de PRORISK és proporcionar un valor excepcional mitjançant la creació d’una plataforma innovadora per capacitar a una xarxa d’Investigadors en l’inici de la seva formació “Early Stage Researchers” (ESR) en el camp de l’Avaluació de Riscos Ambientals “Environmental Risk Assessment”(ERA).
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
L'objectiu general del projecte MOBVEC és crear una tecnologia que sigui la primera línia de defensa contra els vectors de malalties, ajudi a prevenir i combatre brots de malalties i contribueixi a salvar vides.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
El projecte proposa estudiar la resiliència de la biodiversitat analitzant els canvis en la composició de les comunitats lacustres al llarg dels darrers aproximadament 2.000 anys en quatre estanys dels Pirineus amb històries contrastades de pressió per part de factors externs.
L’objectiu del projecte coordinat Alter-C és entendre com els embornals i les fonts de C a les aigües continentals es veuen afectats per la reducció en les condicions presents i futures. Alter-C combina metodologies d’última generació amb una perspectiva integradora, incloses xarxes fluvials, llacs, estanys i embassaments
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Per dotar els robots submarins de més autonomia i capacitats, aquest projecte busca millorar i potenciar les seves capacitats cognitives i intel·ligents durant l'exploració del fons marí. SIREC treballarà en primer lloc el mapeig de praderies marines de Posidonia oceànica, un component important dels ecosistemes vinculats al segrest de carboni i, per tant, de gran impacte ambiental i social.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
L'objectiu principal del projecte de recerca EFFECTIVE és desenvolupar una base de coneixements científics integral i orientació pràctica per a la conservació i restauració de les àrees marines protegides (MPA's) del mar Mediterrani.
[searchandfilter id="4033"]
[searchandfilter id="4033" show="results"]
