L’Emilio Ortega Casamajor, investigador i director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), va participar en el 8è Congrés Forestal Espanyol que va tenir lloc dels dies 27 de juny a l’1 de juliol a Lleida.
El Congrés Forestal Espanyol (CFE) és l’esdeveniment més important que organitza la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF). Se celebra cada quatre anys i constitueix el fòrum de trobada principal per als professionals forestals espanyols. L’objectiu del CFE és presentar els resultats de les investigacions i les experiències en matèria de ciències i tècniques forestals sorgides entre un Congrés i el següent, fomentar l’anàlisi i el debat per trobar noves idees i propostes que millorin la gestió forestal i orientar la política al sector de manera que convergeixi amb els interessos de la societat.
Conservació d’espais naturals (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)
Com un dels eixos centrals del programa del congrès, s’organitzen els viatgs tècnics, deu rutes disenyades per mostrar una visió ampliadel sector forestal a Catalunya. En concret, vam participar en un dels viatges tècnics destinat a conèixer les tasques de conservació que es duen a terme en el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici.
Durant la sortida, vam explicar els objectius del projecte LTER-Aigüestortes. La Xarxa de Recerca Ecològica a Llarg Termini (LTER) és una xarxa de científics i gestors compromesos amb la investigació ecològica i socioeconòmica generant sèries temporals llargues per explorar tendències i canvis en els ecosistemes vinculats a un espai natural. L’objectiu últim és comprendre les complexes interaccions entre l’espècie humana i la natura a llarg termini i proporcionar informació científica de qualitat i una comprensió predictiva dels processos ecològics i socioecològics a la comunitat científica, als responsables polítics ia la societat en general, proposant solucions davant dels problemes ambientals actuals i futurs a escala local i nacional. La sostenibilitat ambiental només es pot assolir sobre la base del coneixement sòlid i l’evidència empírica necessària per identificar i mitigar els impactes humans als ecosistemes.
LTER catalitza el descobriment científic i els coneixements sobre els impactes combinats del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la degradació del sòl, la contaminació i l’ús insostenible dels recursos a través de la seva infraestructura d’investigació d’avantguarda, cultura de treball col·laboratiu i experiència transdisciplinària. Això permet el desenvolupament i l’aplicació de solucions informades basades en evidències.
L’any 2008 es va crear el node LTER-Aigüestortes com a membre de la xarxa LTER-Spain per al seguiment ecològic al Parc, mitjançant un acord entre la Generalitat de Catalunya, sota la jurisdicció del qual està, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a través del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), la Universitat de Barcelona, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i la Universitat Autònoma de Barcelona.
En aquesta ocasió, es va fer una menció especial a l’atmosfera com una via potencial per a la dispersió persistent a escala global de microorganismes, promovent interconnexions biològiques entre els diferents compartiments del sistema Terra (hidrosfera – biosfera – litosfera – antroposfera). Durant gairebé una dècada s’han estudiat les poblacions microbianes presents en mostres de pluja i neu recollides quinzenalment dins del Parc Nacional a l’estació LTER-AT ubicada per sobre de la capa límit de barreja atmosfèrica.
Aquest estudi és rellevant per a la comprensió de l’intercanvi intercontinental remot de microorganismes aerotransportats de gran interès en disciplines relacionades amb el medi ambient i la salut global.
