El fort temporal de llevant que va afectar la costa catalana cap a finals de desembre de 2008 no només va tenir un efecte devastador en moltes poblacions de la Costa Brava, sinó que també va provocar un enorme desastre en els ecosistemes submarins del nostre litoral. De fet, no existeix precedent algun d’una alteració d’aquest calibre en les comunitats bentòniques (formades pels organismes que viuen al fons del mar), tal com han comprovat, en una primera aproximació, els científics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Pràcticament tots els ecosistemes entre 0 i 30 metres s’han vist afectats en major o menor grau. Aquesta zona és especialment important per ser l’àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial i, pel que sembla, els juvenils nascuts abans del temporal han desaparegut per complet de la zona.
El temporal ha castigat particularment els fons rocosos i, especialment, els constituïts per grans blocs. L’acció erosiva del temporal ha eliminat per complet la cobertura d’algues i ha afectat, en general, a tota la fauna que viu fixada al fons. L’absència d’aquesta cobertura pot permetre la proliferació d’algunes espècies d’algues invasores, molt agressives, que han estat detectades recentment a les costes de Tarragona. Altres impactes poden produir-se com a conseqüència dels anomenats “efectes cascada” durant els pròxims mesos o anys. Per exemple, dos anys en rera, un estudi demostrava que una esponja perforant que destrueix els blocs rocosos calcaris i ataca els cultius d’ostres, proliferava quan s’eliminava el recobriment d’algues, causant greus perjudicis econòmics. Donada la situació actual, amb una enorme superfície que ha estat literalment netejada d’algues, és previsible que aquesta esponja també proliferi i agreugi encara més els danys causats al litoral.
D’altra banda, algunes espècies protegides, com les nacres (Pinna nobilis) o de creixement molt lent, com les gorgònies (Paramuricea clavata) o les algues endèmiques del gènere Cystoseira han desaparegut de certes zones o s’han vist seriosament afectades. Tampoc els peixos adults s’han lliurat: fins a set neros (Epinephelus marginatus), presumiblement de la població protegida de les Illes Medes, van aparèixer morts o moribunds a les platges de l’Estartit després del temporal, acompanyats de nombrosos exemplars d’una llarga llista d’espècies menys emblemàtiques.
Queda per avaluar quin ha estat la magnitud real del desastre i les seves conseqüències a mig i llarg termini. Afortunadament, la costa catalana es troba relativament ben estudiada i els científics del CEAB-CSIC i de la UB disposen de llargues sèries històriques de dades que ara mostren la seva vàlua en servir de referència. Només després de l’avaluació de danys i de l’anàlisi comparatiu es podrà saber l’abast real de les destrosses i la capacitat de regeneració de les poblacions i comunitats del nostre litoral. En qualsevol cas, i de moment, tot sembla indicar que per als ecosistemes litorals catalans aquesta ha estat una veritable “Tempesta Perfecta”.
Reportatge al Telenotices comarques
