Aquestes amenaces són les espècies invasores, les morts en arts de pesca, la sobreexplotació pesquera, la contaminació lumínica, el canvi climàtic i la pol·lució
Un estudi internacional indica que aquests són els principals riscos per a la conservació d’aquestes aus marines
Sis amenaces assetgen la conservació de les baldrigues i els petrells: les espècies invasores; la mort per la interacció amb la pesca; la sobreexplotació pesquera; la contaminació lumínica; el canvi climàtic i la pol•lució, segons recull un estudi internacional amb l’opinió de 38 investigadors de 34 institucions i 10 països, en què han participat investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb el suport de Birdlife International, i que es publica a la revista d’accés obert Frontiers in Marine Science.
“Aquest grup d’aus engloba 124 espècies molt adaptades a la vida al mar que ocupen tots els oceans del món”, explica Airam Rodríguez, de l’Estació Biològica de Doñana, que ha liderat l’estudi. “Aquestes aus tenen històries de vida que es caracteritzen per períodes prolongats de criança dels polls, baixa fecunditat, alta supervivència adulta, alta filopatria a les colònies de naixement, i fidelitat de parella a llarg termini i, per tant, són vulnerables al canvi global produït pels humans “, afegeix Airam.
“De fet, aquestes aus marines presenten un estat de conservació deficient: el 42% d’elles està amenaçades, segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, a causa de les alteracions produïdes per l’home en les colònies de cria, però també al mar”, afegeix l’investigador.
L’estudi també crida l’atenció sobre la deficiència d’informació que hi ha per a moltes d’aquestes espècies. “Mentre algunes estan ben estudiades, fins i tot s’utilitzen com a bioindicadors de la salut dels mars, per altres hi ha importants llacunes de coneixement pel que fa a informació bàsica per a la seva conservació, com poden ser la localització de les àrees de reproducció o hivernada, o les seves rutes migratòries “, afegeix l’investigador.
En l’estudi també han participat les investigadores del CSIC Meritxell Genovart, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), i Ana Sanz-Aguilar, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA). Genovart, que ha estudiat les captures accidentals d’aquestes aus en arts de pesca i les seves conseqüències a nivell de població, alerta que “calen mesures de mitigació urgents per revertir aquesta problemàtica”. En tractar-se d’espècies de llarga vida, la mort d’exemplars adults té greus conseqüències per a la viabilitat de les seves poblacions. “En els casos en què s’ha pogut quantificar la mort accidental per arts de pesca, la situació és molt preocupant”, indica Genovart.
Sanz-Aguilar, que centra la seva investigació en les més petites de les aus marines, els paíños, destaca la manca d’informació i estudis sobre l’afecció de paràsits i patògens, la distribució i dinàmiques podrien estar sent influenciats pel canvi climàtic.
Airam Rodríguez conclou: “Creiem que la millora de l’estat de conservació és possible revertint algunes de les principals 6 amenaces, per exemple mitjançant esforços actius com la restauració dels hàbitats de cria (per exemple, l’eliminació, control i prevenció d’espècies invasores), la millora de polítiques i regulacions a nivell mundial i regional (per exemple, quotes pesqueres i descarts), i la participació de les comunitats locals en esforços puntuals de conservació com ara les campanyes de recollida de polls enlluernats per la il•luminació artificial”.
Rodríguez, Airam et al. Future Directions in Conservation Research on Petrels and Shearwaters. Frontiers in Marine Science 6: 94 (2019) https://doi.org/10.3389/fmars.2019.00094
