Reduir la contaminació per nitrats als rius és possible

  • Un nou estudi liderat pel CEAB-CSIC troba una potencial solució sostenible, senzilla i d’aplicació immediata.
  • Abocar les restes de poda o els residus del procés d’elaboració de la cervesa a l’aigua permet eliminar els nitrats de les aigües de rius i mars.
  • Amb aquest mètode es podria eliminar el 40% dels nitrats que s’escapen de les depuradores, tot i la gran feina de depuració que fan. I tot indica que el percentatge podria arribar a doblar-se.

 

Blanes, 24 de juliol del 2019. En un context de canvi climàtic i d’escassetat d’aigua, els rius mediterranis no són capaços de diluir els nitrats que els arriben des de les depuradores, tot i que aquestes compleixin la legislació europea. No poden perquè no duen prou aigua. De fet, a l’estiu alguns rius baixen completament secs i tota l’aigua que contenen procedeix al 100% dels efluents d’aigües depurades.

Les depuradores són molt eficaces en tractar diferents contaminants de l‘aigua, com el fòsfor, el nitrogen i la matèria orgànica, procedents de les aigües fecals, però tenen limitacions tecnològiques i econòmiques per eliminar-los del tot. En rius poc cabalosos, aquesta font de nutrients extres, juntament als fertilitzants usats en agricultura, dona lloc a la problemàtica associada a l’excés de nitrats que patim a casa nostra.

Aquest fenomen, que anomenem eutrofització, provoca la proliferació de les algues microscòpiques i torna verdes les aigües de llacs, rius i mars. Això desencadena una forta disminució de l’oxigen de l’aigua, tan necessari també per a la vida aquàtica, afectant a la qualitat de l’aigua dels rius i dels mars on desemboquen, i repercutint fins i tot en l’economia.

Ara, l’equip d’investigadors de l’Urban River Lab ha confirmat la troballa d’un mètode eficaç, senzill, d’aplicació immediata i a baix cost, que ajudarà a reduir la contaminació de l’aigua per nitrats. L’estudi, publicat a la revista científica Environmental Science and Technology, afirma que deixant dins l’aigua les restes orgàniques de la poda de les plantes aquàtiques utilitzades en els sistemes de depuració natural de les depuradores, o bé abocant-hi un residu de l’elaboració de la cervesa que les cerveseres llencen, és suficient per incrementar fins a un 40% les taxes de desnitrificació bacteriana, la principal responsable d’eliminar els nitrats de l’aigua al medi natural.

Fins al moment, les dades s’han obtingut a través d’un experiment fet al laboratori, però els resultats preliminars dels experiments realitzats a les instal·lacions de l’Urban River Lab i al mateix riu suggereixen que els percentatges de reducció dels nitrats es podrien doblar.

“El millor del mètode és que és molt fàcil d’aplicar i té un cost molt reduït, a més de que és net i sostenible. La millor opció és que quan els jardiners podin les plantes que algunes depuradores tenen a les mateixes llacunes de depuració no s’emportin de seguida les restes orgàniques, sinó que les deixin uns dies a l’aigua”, explica Miquel Ribot, responsable tècnic de l’Urban River Lab al CEAB-CSIC i autor principal de l’estudi.

Segons l’investigador del CEAB, això aporta a l’aigua l’ingredient que falta de la recepta per a que s’incrementi la desnitrificació microbiana. “Els microorganismes necessiten un carboni de bona qualitat per eliminar els nitrats de l’aigua, però les depuradores són molt bones eliminant-lo. Al deixar aquesta matèria orgànica a l’aigua estem aportant un carboni de molt bona qualitat que fa que es disparin les taxes de desnitrificació naturals del riu, complementant així la gran feina de depuració que ja fan les depuradores per si mateixes”, continua.

“L’aplicabilitat del mètode és immediata. Ja s’està començant a utilitzar de forma experimental en parcs urbans de la demarcació de Barcelona on hi ha basses i llacunes. Després de molt de temps buscant la millor manera de lluitar contra la greu problemàtica dels nitrats als rius, per fi n’hem trobat una que, a més de ser molt senzilla i ràpida, ens permetrà reutilitzar residus procedents d’altres processos com la poda o l’elaboració de cervesa”, afirma Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea i membre de l’equip que ha dut a terme l’estudi.

“Només cal adaptar la forma de treballar i de fer les coses per posar en marxa la solució. Serà, senzillament, qüestió de voluntat”, sentencia Sorolla. “El següent pas en aquest estudi, serà el d’esbrinar quants dies seran suficients per deixar les restes orgàniques a l’aigua perquè es produeixi l’autodepuració natural i aprofitar al màxim aquest servei ecosistèmic que ens dóna el riu gratuïtament”.

Per altra banda, els autors afirmen que el mètode és perfectament aplicable als rius utilitzant bioenginyeria, disciplina basada en l’ús de plantes aquàtiques. La solució passa per modificar trams de rius per tal de potenciar la capacitat d’autodepuració natural que tenen els rius, com ja s’ha posat a prova en estudis previs del mateix equip d’investigadors. “Aquest mètode també podria ser rellevant per combatre la contaminació que arriba de forma difusa provinent de les aigües carregades de fertilitzants de l’agricultura”, conclou Ribot.

 

__________________________________

 

Referència de l’estudi: Ribot, MiquelCochero, JoaquínVaessen, Timothy N.Bernal, SusanaBastias, ElliotGacia, EsperançaSorolla, AlbertSabater, FrancescMartí, Eugènia (2019). Leachates from Helophyte Leaf-Litter Enhance Nitrogen Removal from Wastewater Treatment Plant Effluents. Environmental Science and Technology, 53(13):7613-7620. https://doi.org/10.1021/acs.est.8b07218

__________________________________

 

L’Urban River Lab és un laboratori a l’aire lliure pioner al sud d’Europa. Es va construir l’any 2014 a la depuradora de Montornès del Vallès i consisteix en una dotzena de canals per on es fa circular aigua provinent de l’efluent de pròpia EDAR. En formen part el CEAB-CSIC, la Universitat de Barcelona, el Consorci BesòsTordera, Naturalea i l’Ajuntament de Montornès del Vallès. A cada canal s’hi estableixen diferents condicions físiques, químiques i biològiques per tal d’estudiar com actua cadascun dels processos implicats en la depuració natural de l’aigua per part de l’ecosistema fluvial. L’URL té l’objectiu de trobar maneres alternatives de potenciar aquests mecanismes per complementar l’esforç de les depuradores i resoldre el problema d’excés de nutrients dels seus efluents. https://urbanriverlab.com/

 

Per a més informació

Anna Oliver – Cap de Comunicació CEAB-CSIC

comunicacio@ceab.csic.es // 972 336 101