Un equip internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en el qual també han participat el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat de Sevilla (US) i el Museu del Mar de Ceuta, a més d’altres centres internacionals, ha comprovat que, entre els anys 2015 i 2019, el Mediterrani va experimentar una sèrie d’onades de calor marines que van afectar totes les regions de la conca, donant això lloc a esdeveniments de mortalitat massiva recurrents durant tot el període analitzat. Els detalls es recullen en un estudi publicat recentment a la revista Global Change Biology.
Segons l’estudi les poblacions d’unes 50 espècies (incloent-hi coralls, esponges i macroalgues, entre d’altres) es van veure afectades per aquests esdeveniments al llarg de milers de quilòmetres de costes mediterrànies, des del Mar d’Alborán fins a les costes del pròxim orient. Les autores i autors alerten que l’augment de la intensitat i freqüència de les onades de calor marines podria estar reconfigurant els principals ecosistemes marins costaners d’aquest mar.
“Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de profunditat, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals, afectant més d’un 90% del Mediterrani i assolint temperatures de més de 26ºC en algunes àrees”, detalla Joaquim Garrabou, investigador de l’ICM-CSIC i un dels autors de l’estudi.
Les espècies clau, les més afectades
Algunes de les espècies més afectades pels episodis de mortalitat massiva a la Mediterrània són clau per al manteniment del funcionament i la biodiversitat dels principals hàbitats costaners. Entre elles figuren les praderies de Posidònia oceànica o les poblacions de coralls, que formen dos dels hàbitats més emblemàtics d’aquest mar.
Aquest és el primer estudi que avalua els efectes de les mortalitats massives a escala mediterrània durant cinc anys consecutius. En total, hi han participat més de 30 grups de recerca d’11 països, cosa que ha permès observar la incidència i la severitat de la mortalitat a cada racó de la conca. De fet, s’ha obtingut la imatge més completa fins ara dels impactes dels esdeveniments d’escalfament extrem sobre els organismes i ecosistemes mediterranis.
De l’excepció a la norma
La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins de tot el món i la Mediterrània no és una excepció. En concret, les onades de calor marines associades a aquesta crisi estan causant esdeveniments de mortalitat massiva en tots els ecosistemes litorals d’aquesta conca com a conseqüència del seu augment de freqüència, intensitat i extensió.
“Davant d’aquest escenari, és imprescindible conèixer la relació entre les diferents respostes biològiques de la biodiversitat marina i els diferents nivells d’exposició a la calor”, apunta el professor de la US Free Espinosa.
Per la seva banda, David Díaz i Emma Cebrián, investigadors de l’IEO i el CEAB, respectivament, lamenten que, fins ara, “l’alta variabilitat de les respostes observades entre espècies i poblacions a escales espacials i temporals molt diferents ha minat la nostra capacitat d’explorar aquesta relació”.
Ara, gràcies a la resolució temporal i espacial considerades, s’ha pogut demostrar que hi ha una relació positiva significativa entre la durada de les onades de calor i la incidència dels esdeveniments de mortalitat.
“Els esdeveniments de mortalitat massiva en el Mediterrani són equivalents als de blanquejament observats també de forma consecutiva en la gran barrera de corall, la qual cosa suggereix que aquests episodis són ja la norma més que l’excepció”, explica el professor de la UA Alfonso Ramos.
Per tot això, la comunitat científica insta a reforçar la coordinació i la cooperació a nivell regional, nacional i internacional, com s’ ha fet en aquest treball, per tal d’ assolir decisions de gestió més efectives capaces de fer front a l’ emergència climàtica. Aquesta recerca s’ha dut a terme gràcies al suport dels projectes europeus H2020 MERCES, H2020Futurmares, InterregMED MPA-Engage, i del projecte del Pla Nacional HEATMED (RTI2018-095346-B-485 I00).
Article de referència
Garrabou, J., Gómez-Gras, D., Medrano, A., Cerrano, C., Ponti, M., Schlegel, R., Bensoussan, N., Turicchia, E., Sini, M., Gerovasileiou, V., Teixido, N., Mirasole, A., Tamburello, L., Cebrian, E., Rilov, G., Ledoux, J.-B., Souissi, J. B., Khamassi, F., Ghanem, R. … Harmelin, J.-G. (2022). Marine heatwaves drive recurrent mass mortalities in the Mediterranean Sea. Global Change Biology, 00, 1–18. DOI: 10.1111/gcb.16301
