El Mediterrani: un mar amenaçat pels plàstics

El 97% del materials d’origen no natural analitzat al Mediterrani són plàstics. Així es concloïa en un estudi pioner dut a terme per científics del CEAB-CSIC. L’article, publicat, el 2016, alertava que prop de 1.500 tones de plàstic suraven al nostre mar. Des de llavors, el problema no ha millorat. Tot al contrari, actualment es calcula que el nostre mar conté 2.000 tones de partícules de plàstic.

El vessament de pèl·lets a la costa Gallega ha tornat a posar d’actualitat el tema de la pol·lució per plàstics. La presència de macro, meso, micro i nanoplàstics a les aigües de mars i oceans perjudica greument la biodiversitat que acullen, alhora que la salut de les persones, ja que són a la cadena tròfica.

El mar Mediterrani és un dels que més pateix les greus conseqüències d’aquest tipus de contaminació. És de les àrees marines del món que suporten més pressió humana. Malauradament això es tradueix en altíssimes taxes de contaminació per deixalles marines i microplàstics.

Un equip d’investigadors del CEAB-CSIC va quantificar la problemàtica concreta de la pol·lució per plàstics al Mediterrani ja el 2016, en l’article científic resultant del projecte NIXE III.

El treball de camp es va fer amb diversos viatges entre el 2011 i el 2013. Es van agafar prop d’un centenar de mostres d’aigua de punts d’arreu del Mediterrani. Després d’analitzar-les es va constatar que, de mitjana, hi havia 147.500 partícules de plàstic per quilòmetre quadrat de superficie d’aigua. Amb aquesta dada es va extrapolar que tot el Mediterrani acumulava unes 1.455 tones de plàstics.

Concentracions de plàstics a la Mediterrània. Estudi projecte NIXE III (2016)

L’investigador que va liderar l’estudi, Luis F. Ruiz-Orejón, explicava que “quan es llencen plàstics a l’aigua comença el seu procés de fragmentació. En van resultant trossos més i més petits, cada vegada més difícils de detectar. Els microplàstics fan menys de cinc mil·límetres. I com més petites són les partícules, més problemàtiques, ja que poden entrar en molts més organismes”.

Els plàstics són ingerits directament per nombroses espècies i altres, se’ls mengen de manera indirecta, quan ingereixen els primers. D’aquesta manera arriba també als humans, amb conseqüències per a la salut que encara estan en estudi.

En el treball, Ruiz-Orejón i l’investigador del CEAB-CSIC Rafael Sardá, ja remarcaven la importància de fer el seguiment de la contaminació per plàstics a mars i oceà per anar aportant nova informació als models de distribució. I s’instava a actuar per combatre-la i per evitar les greus conseqüències sobre la biodiversitat, així com per la salut humana, que comporta.

¿Què diu la ciencia sobre com combatre la contaminació per plàstics?

Investigadores i investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) han elaborat un informe per orientar les polítiques publiques dirigides a reduir aquest tipus de pol·lució.

Entre les conclusions d’aquest informe, la necessitat insalvable i urgentíssima de reduir el consum de plàstics, així com la de millorar el tractament de residus, tant pel que fa a la recollida com en relació al reciclatge.

Els informes Ciència per a les Polítiques Públiques (Science For Policy) formen part d un projecte estratègic impulsat des de la presidència de l’Organisme per contribuir a la definició de polítiques basades en l’ evidència científica. Elaborats per equips d’investigadors del CSIC, aquests documents aborden els reptes científics i socials principals com la resistència dels bacteris als antibiòtics, els incendis, les sequeres, la generació d’energia, la producció alimentària o el tractament de plàstics. El seu objectiu és servir de pont entre els centres de recerca i els decisors polítics per contribuir a definir polítiques públiques basades en l’evidència científica.

Informació addicional: