Un estudi publicat a la revista Nature Communications -i amb participació del CEAB-CSIC- assenyala el Mediterrani i el mar Negre com les zones del planeta on els petrels i les baldrigues, dels grups d’aus marines més amenaçats, s’enfronten a un risc més gran d’ingerir plàstics.
La contaminació per plàstics és un problema a tots els mars del planeta, però la seva distribució no és homogènia. Els plàstics tendeixen a acumular-se en determinades zones, per efecte dels corrents oceànics i per les diferents pressions demogràfiques. Alhora, les aus marines es distribueixen de forma heterogènia, visitant amb més freqüència aquelles àrees on es concentren les seves preses i tenint en compte, també, la influència dels vents.
Un nou estudi ha creuat la informació sobre la distribució de plàstics i els moviments de les aus oceàniques, per veure on hi ha més solapament i per tant més risc d’interacció. La investigació, que ha estat liderada per BirdLife International, s’ha publicat a Nature Communications aquest 4 de juliol.
A la feina hi ha participat la filial espanyola SEO/BirdLife i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), concretament el grup d’Ecologia Teòrica i Computacional, que ha aportat dades sobre el moviment de les aus al Mediterrani i Atlàntic. També hi ha col·laborat, entre altres, l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) i la Universitat de Barcelona.
La investigació s’ha centrat en els petrels i les baldrigues, dels grups d’aus més amenaçades del planeta. Aquestes aus es distribueixen per tots els mars i tant a zones costaneres com a oceàniques. Per això constitueixen excel·lents indicadors de l’estat de conservació del medi marí. Estudiar la incidència dels plàstics sobre elles pot ajudar a entendre millor els impactes d’aquesta amenaça a nivell global, sobre l’ecosistema en el seu conjunt.
Segons l’estudi, diverses espècies d’aquests ocells mengen plàstic amb regularitat, sigui perquè el confonen amb les preses o, de manera indirecta, perquè les seves captures en contenien. A més, els plàstics, en descompondre’s, desprenen dimetilsulfat, la mateixa substància que emet el plàncton i que aquestes aus usen per localitzar aliment.
Les espècies més amenaçades
En total s’han analitzat dades de distribució de 7.137 exemplars de petrels i baldrigues, de 77 espècies diferents a escala mundial. Amb les dades disponibles, la Mediterrània i el mar Negre destaquen com a zones de més risc identificades per l’estudi. Dins la Mediterrània, la part oest és la més problemàtica. I les aus que no surten d’aquest mar (que no viatgen i s’alimenten a l’Atlàntic), les més amenaçades. Això implica que les espècies pròpies d’aquesta conca són les més exposades al problema dels plàstics, amb les baldrigues mediterrània i balear al capdavant, totes dues amenaçades globalment i amb les qualificacions de vulnerable i críticament amenaçada, respectivament.
Segons les autores i autors de l’article, els resultats posen de relleu la necessitat de millorar la cooperació mundial per frenar aquesta greu contaminació.
Alhora, es dona informació objectiva perquè les polítiques de regeneració i conservació prioritzin aquests punts on les aus s’alimenten i on hi ha les més altes concentracions de plàstics.
