Un nou estudi, de la Universitat de Southampton amb la col·laboració d’investigadors del CEAB-CSIC, posa llum a l’impacte del canvi climàtic als entorns marins en un fenomen global relativament recent conegut com a “tropicalització”.
A l’oceà, les espècies tropicals es desplacen des de l’equador cap als pols a mesura que augmenten les temperatures del mar. Mentrestant, les espècies temperades retrocedeixen a mesura que s’escalfa massa, enfronten una competència més gran per l’hàbitat i apareixen nous depredadors, entre altres factors.
Aquest moviment massiu de la vida marina, anomenat tropicalització, està canviant el paisatge ecològic dels nostres oceans i generant una cascada de conseqüències per als ecosistemes, la biodiversitat i potencialment l’economia global.
La publicació de la investigació a la revista Trends in Ecology and Evolution coincideix amb l’inici de la COP28, on els responsables polítics globals es congreguen per abordar l’impacte de l’escalfament global. Els investigadors sostenen que necessitem comprendre millor les conseqüències de la tropicalització per preveure’n el desenvolupament, respondre als seus efectes i ajudar els esforços de conservació per protegir la biodiversitat a tot el món.
En els darrers anys, el canvi climàtic ha alterat els factors físics que afecten la dispersió d’espècies, com els corrents oceànics en àrees que separen les regions tropicals/subtropicals i temperades. Aquests corrents càlids als límits de l’aigua s’estan escalfant més ràpidament que la mitjana mundial de l’aigua de mar, facilitant el moviment cap als pols de les espècies i reforçant la retracció de les espècies temperades.
La primera instància d’aquest procés es va identificar a la Mar Mediterrània, ara considerada un “punt calent de tropicalització” a causa de l’augment d’espècies tropicals presents. Des de llavors, la tropicalització s’ha documentat globalment al llarg de les latituds mitjanes.
Karolina Zarzyczny, investigadora de la Universitat de Southampton i autora principal de l’article, explica: “La tropicalització està tenint una multitud de conseqüències ecològiques i evolutives per a espècies, comunitats i ecosistemes sencers, amb el potencial d’alterar els patrons de diversitat globals. La investigació realitzada en els darrers vint anys s’ha centrat principalment en impactes ecològics, la qual cosa significa que la nostra comprensió de les seves conseqüències evolutives és limitada, atesa l’estreta interacció entre ecologia i evolució, una estratègia integral que inclogui monitorització i acció, i integri la recerca genètica i evolutiva amb els canvis ecològics que estem veient, és essencial per comprendre millor els impulsors i conseqüències de la tropicalització”.
Atesa la interacció estreta entre ecologia i evolució, les interaccions alterades entre espècies poden portar a l’evolució de nous trets o comportaments. Per exemple, s’ha documentat que els peixos damisel·la tropicals en expansió i els peixos d’escull temperats alteren els seus comportaments alimentaris i socials per permetre la coexistència.
Altres conseqüències evolutives poden implicar la proliferació d’espècies més resistents a la calor o la pèrdua de diversitat genètica única a mesura que les espècies temperades reculen. Aquesta reducció en la diversitat genètica podria ser problemàtica, ja que pot afectar la capacitat de les espècies per adaptar-se a factors d’estrès futurs.
