La investigació revela la complexitat i adaptabilitat de les comunitats microbianes d’un invertebrat marí: l’ascidi Styela plicata. Aquesta variabilitat del microbioma ajuda a explicar la seva gran capacitat de proliferar, fins i tot en ambients contaminats.
L’article científic “Variabilitat multidimensional del microbioma d’una espècie d’ascidi invasor” s’ha publicat a la revista iScience aquest mes de setembre. És part d’una tesi doctoral codirigida pels doctors Marta Pascual i Carles Carreras, de la Universitat de Barcelona (UB), i pel Dr. Xavier Turon del Centre d’Estudis Avançats (CEAB-CSIC).
Dona a conèixer resultats d’una recerca iniciada el 2020 amb la recollida de mostres de Styela plicata, i d’aigua, als ports de Barcelona, Blanes i Vilanova i la Geltrú.
La Styela plicata és un tipus d’ascidi, un grup d’invertebrats que viuen adherits a substrats dels fons marí i que s’alimenten filtrant aigua i aprofitant-ne les partícules orgàniques. Es tracta d’una espècie d’invasora que s’ha expandit a nivell mundial sobretot en ports i zones costaneres properes, perjudicant la vida autòctona.
Amb tècniques moleculars s’ha analitzat la composició i funcionalitat del seu microbioma, en diferents teixits i estadis del desenvolupament.
Carles Galià-Camps, doctorand de la UB i primer autor de l’article explica que “aquesta és una de les novetats de la recerca ja que, fins ara, els estudis s’acostumaven a centrar en la part més externa. L’anàlisi tant de la túnica (coberta exterior de l’animal), com de les brànquies i del tub digestiu (teixits interns) ens ha sorprès: hem descobert grans diferències segons el teixit, tant en la composició com en la funcionalitat del microbioma, evidenciant una alta especialització”.
La comparativa entre els individus juvenils i els adults també ha revelat diferències importants. S’ha trobat correlació entre el microbioma i els metalls pesants, sobretot en els adults, que bioacumulen aquests contaminants presents a l’aigua. Aquest fet suggereix que les comunitats de microorganismes i la seva funcionalitat van canviant durant el desenvolupament de l’ascidi, responent cada cop millor a les condicions de l’entorn.
Pel que fa als exemplars d’un o altre port, també s’ha vist diferències, tot i ser enclavaments geogràfics molt propers, fet que suggereix una adaptació local.
Xavier Turon, investigador del CEAB-CSIC i coautor del treball, explica que “la diversitat i especialització del microbioma és un avantatge, ja que permet una adaptació ràpida d’aquests animals, fins i tot en ambients estressants i contaminats. Com passa amb els humans, veiem que el microbioma resulta clau per a la salut, l’adaptació i l’èxit evolutiu”.
Els resultats de la recerca apunten que la variabilitat del microbioma té un paper crucial en la capacitat de l’espècie de colonitzar nous ambients i afrontar condicions canviants. Es ressalta, així, la importància de tenir-lo en compte en l’estudi i la vigilància d’espècies potencialment invasores.
