L’investigador del CEAB-CSIC, Oscar Serrano, ha exposat el projecte de carboni blau de Tidal Moon, en el que participa com a membre de l’equip científic. Ho ha fet en les Jornades per a la restauració d’ecosistemes blaus celebrades aquests 18 i 19 d’octubre a les Illes Balears.
La badia de Shark Bay, a Austràlia Occidental, és Patrimoni de la Humanitat per diversos motius, entre els quals la biodiversitat que acull i el fet que, gràcies a les seves grans extensions de fanerògames marines, captura i emmagatzema elevades quantitats del diòxid de carboni que aboquem al medi.
El 2010 aquesta icònica badia va quedar greument afectada per una onada de calor sense precedents. La important pujada de la temperatura de l’aigua va acabar amb 1.000 quilòmetres quadrats de plantes marines.
L’any següent, l’investigador del CEAB-CSIC va mostrejar la zona per avaluar les conseqüències d’aquesta mortalitat . El treball de camp va evidenciar que estava afectant tota la vida submarina i que hi havia un abans i un després en el paper de Shark Bay com a capturadora i emmagatzemadora d’enormes quantitats de diòxid de carboni.
El doctor Oscar Serrano ha explicat en les Jornades: “vam veure que les zones sense vegetació marina contenien una quantitat de carboni molt inferior a la dels espais on les fanerògames havien sobreviscut. On havia anat tot aquell carboni que faltava? Havia tornat al medi?”
Es va poder quantificar: en els tres anys següents a l’onada de calor, Shark Bay, hauria tornat a l’atmosfera uns 9 milions de tones de diòxid de carboni, l’equivalent a les emissions de 1,6 milions de vehicles durant tot un any. En morir les plantes marines, tot aquell CO2 retingut durant milers d’anys, havia tornat al medi ambient.
Per anar recuperant la biodiversitat i paper de la badia com a pulmó del planeta (extraient de l’entorn el diòxid de carboni i retenint-lo), es va iniciar un projecte de conservació i restauració de les praderies.
Sumant esforços amb la població aborigen
Tidal Moon és una companyia australiana de serveis relacionats amb el mar dirigida per població aborigen. Els coneixements locals, i històrics, sobre la badia i el seu fons marí s’uneixen als de l’equip científic per impulsar la recuperació de Shark Bay.
Entre els projectes de Tidal Moon hi ha el de conservació i restauració dels herbassars marins.
“L’objectiu és recuperar 100 hectàrees de praderies marines cada any i al llarg de deu anys”, ha explicat Oscar Serrano. Es calcula que cada hectàrea restaurada podrà emmagatzemar unes 350 tones de CO2.
Es posa el focus tant en la protecció i conservació de les fanerògames existents com en la restauració, “revegetant” aquelles zones on és possible fer-ho. La part de restauració és difícil i llarga, donat el lent creixement de les plantes. No obstant, s’espera poder retornar a la badia la biodiversitat mermada, així com el seu antic potencial d’evitar emissions de diòxid de carboni.
Restauració d’ecosistemes blaus
L’actuació a Shark Bay amb la població aborigen és un exemple d’iniciativa dirigida, entre altres qüestions, a mitigar l’escalfament global. Fa anys que s’ha vist que aquestes accions no poden anar només dirigides als boscos, sinó que també han d’incloure altres hàbitats d’importància cabdal com a pulmons del planeta.
És el cas de mars i oceans, amb gran pes dels sistemes costaners, on praderies marines, manglars, maresmes…capten i emmagatzemen durant milers d’anys grans quantitats de diòxid de carboni. Aquests ecosistemes s’anomenen de “carboni blau”, precisament per aquest rol d’“assimiladors” del carboni de l’atmosfera.
La conservació i restauració; en definitiva, renaturalització de les zones costaneres s’està convertint en una prioritat per fer front al canvi global.
