Un equip format per investigadors de l’Institut Español de Oceanografía (IEO-CSIC), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT/EAPS) ha dut a terme un minuciós estudi que ha analitzat com els factors ambientals governen els patrons estacionals de la diversitat i composició de la comunitat de fitoplàncton. L’equip científic ha analitzat les dades obtingudes gràcies a 12 anys d’observacions recollides a la badia de Blanes.
L’estudi, publicat recentment a la revista Progress in Oceanography, mostra com les interaccions competitives a la xarxa tròfica, influenciades pels canvis en els factors ambientals, governen l’estacionalitat i la composició de les comunitats fitoplanctònica, donant lloc a uns patrons predictibles que es repeteixen cada any.
Aquesta troballa ha permès a l’equip científic validar una teoria ecològica que encara era objecte de debat entre els científics: la teoria de nínxol. Aquesta teoria prediu que cada espècie dominarà la comunitat en unes condicions ambientals determinades, a causa de diferències fisiològiques, per la qual cosa la distribució espai-temporal de biomassa del fitoplàncton estaran determinada per com afecta l’entorn a les interaccions competitives dels diferents grups que conformen la comunitat total.
“Els nostres resultats suggereixen que, en ocupar diferents nínxols ambientals, els grups de fitoplàncton poden jugar diversos papers funcionals a l’ecosistema i la seva resposta als canvis ambientals es pot predir emprant models matemàtics basats en la teoria de nínxol”, explica Sergio Vallina, científic titular del Centre Oceanogràfic de Gijón (IEO-CSIC).
En particular, l’estudi analitza la dinàmica estacional de vuit dels grans grups principals del fitoplàncton marí (dinoflagel·lats, diatomees, cocolitofòrids, proclorococs, sinecococs, picoeucariotes, nanoeucariotes i nanoflagel·lats fotosintètics) i de tres variables ambientals principals (concentració de nutrients, temperatura aigua, i radiació solar), així com de la producció primària total de la comunitat.
– Referència article científic: Sergio M. Vallina, Charlie Gaborit, Cèlia Marrase, Josep M. Gasol, Nixon Bahamon, Michael J. Follows, Guillaume Le Gland, Pedro Cermeno, 2023. , NW Mediterranean Sea. Progress in Oceanography, 219. https://doi.org/10.1016/j.pocean.2023.103125
– Font de la notícia: Instituto Español de Oceanografía
