- Els herbeis de plantes a Colòmbia segresten l’equivalent a les emissions de diòxid de carboni de 50.000 cotxes per any.
- L’estudi proporciona les bases per instaurar projectes de conservació i restauració de plantes marines amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del país.
Un nou estudi indica que a Colòmbia els herbeis de plantes marines són grans embornals de carboni, superant els valors mitjans de països d’Amèrica i d’altres regions del món. Aquesta sorprenent troballa ha estat possible gràcies a la col·laboració internacional i multidisciplinar entre la investigadora Núria Marba de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), l’investigador Oscar Serrano del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), el professor Pere Masque i l’estudiant de doctorat Cristian Salines de la Edith Cowan University (ECU), i l’equip de treball del programa de biodiversitat i ecosistemes marins de l’Institut d’Investigacions Marines i Costaneres “José Benito Vives Andréis” (INVEMAR) de Colòmbia.
“La gran capacitat dels herbeis marins d’acumular i mantenir el carboni en les seves terres per llargs períodes de temps en comparació amb boscos terrestre és conegut com Carboni Blau (Blue Carbon en anglès). Aquesta capacitat també s’ha trobat en altres ecosistemes marins i costaners com els manglars i aiguamolls” diu Oscar Serrano, investigador del CEAB-CSIC.
Aquests càlculs es deriven de la quantificació del carboni segrestat per Thalassia testudinum, una planta marina coneguda comunament com herba de tortuga, la qual és les més abundant en el Carib. La investigació es va desenvolupar en praderies d’herbeis marins de Sant Andreu, la Guajira, Tayrona i en voltants de la badia de Cartagena.
“La gran capacitat d’acumular i emmagatzemar carboni d’aquesta espècie s’atribueix a l’elevada biomassa subterrània que genera, que pot arribar a ser el doble que la mitjana d’espècies de plantes marines a nivell mundial” explica Núria Marba, investigadora de l’IMEDEA, CSIC -UIB.
Reserves de carboni per sobre de la mitjana global
Els herbeis marins a la regió del Carib colombià ocupen aproximadament 661 km2 segrestant al voltant de 0,3 milions de tones de CO2 any-1, el que equival a ~ 0,4% de les emissions anuals de CO2 dels combustibles fòssils a Colòmbia.
De fet, l’estudi demostra que Colòmbia alberga algunes de les majors reserves de carboni per unitat d’àrea (241 Mg Corg/ha) situant-se entre els valors de la mitjana global (140 Mg Corg/ha) i els de les praderies de Posidònia oceànica de la mar Mediterrània (375 Mg Corg/ha).
“Colòmbia es troba en una posició privilegiada per implementar projectes de Carboni blau: la conservació i restauració de praderies de plantes marines comportaria grans beneficis per a la comunitat, que inclouen aportacions econòmiques amb crèdits de carboni i millores en la qualitat de les aigües, l’estabilitat de la línia de costa enfront de l’erosió, i el turisme ” diu Núria Marba, investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i afegeix “la troballa és significant a causa del rol que les praderies marines poden arribar a ocupar en la mitigació dels impactes del canvi climàtic “.
Els herbeis de plantes marines a Colòmbia es troben en imminent risc
A causa de el desenvolupament costaner i la gran aportació de nutrients. A més, el canvi climàtic està causant un increment en els huracans que arriben a ser catastròfics per a les praderies marines en aquesta regió.
“Plans que previnguin la seva desaparició i la seva protecció són necessaris per poder mantenir aquest segrest de carboni que al seu torn pot portar altres beneficis per als habitants del Carib colombià” comenta Diana Gómez d’INVEMAR.
Aquest estudi afegeix dades del Carib sud tropical a la base de dades mundial en creixement sobre el carboni blau de les praderies marines, al mateix temps que proporciona la base de coneixement necessari per enfortir la conscienciació sobre la importància de conservar aquests ecosistemes en el context del canvi climàtic i implementar estratègies de carboni blau en les praderies marines no només de Colòmbia, sinó a la regió del Carib.
L’estudi proporciona les bases per instaurar projectes de conservació i restauració de pastures marines amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de país, i a el mateix temps generar un mercat de carboni per ajudar les comunitats costaneres que més pateixen els efectes del canvi climàtic.
El finançament per a aquesta investigació va ser atorgat per la Unió Europea, INVEMAR i la Fundació Natura sota el marc de el projecte MAPCO (Manglars, Pastures Marins i Comunitats locals: Desenvolupament i intercanvi d’experiències de la gestió integral de la biodiversitat i els seus serveis a la regió Carib) entre el 2016-2020 i el programa i-COOP del CSIC.
Article de referència:
Serrano, O., Gómez-López, D.I., Sánchez-Valencia, L. et al. Seagrass blue carbon stocks and sequestration rates in the Colombian Caribbean. Sci Rep 11, 11067 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-021-90544-5
