Els dies 21 i 22 d’octubre, el Dr. Miguel Ángel Mateo líder del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME) del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) va participar al Seminari Pradeiras mariñas. Tesouros de Biodiversidade, organitzat pel Centre d’extensió universitària i divulgació ambiental de Galicia (CEIDA).
Aquest seminari va estar enfocat a remarcar la importància de les praderies marines com un dels ecosistemes marins més rics del planeta, i a recordar que tenen unes funcions i serveis ambientals imprescindibles per a moltes formes de vida marina, a més d’una extraordinària rellevància econòmica i social.
El dr. Miguel Ángel Mateo va presentar un projecte enfocat a la conservació d’aquests ecosistemes, àmpliament distribuïts a la costa galega i fonamentals en la lluita contra el canvi climàtic. “Valor socioeconómico das pradarías de anxiospermas mariñas” fa un repàs als productes obtinguts de les praderies de fanerògames marines, com el seu cultiu per a finalitats culinàries, la pesca comercial, la seva utilització com a material de construcció, o com a compost orgànic. Aquesta contribució sortirà publicada al llibre “Praderas marinas: tesoros de biodiversidad”.
També destaca la importància que tenen aquests ecosistemes per a les altres espècies, doncs és una font d’aliment, i un lloc de reproducció, de refugi i de nidificació. Aquestes praderies alhora actuen com a estabilitzadors de sediments, evitant erosions de la costa i mitigant els efectes dels temporals. Al mateix temps son embornals biogeoquímics, que retenen microplàstics i altres contaminants. També filtren, fixen i emmagatzemen CO2, necessari per a la lluita contra el canvi climàtic.
A més a més, es destaca la importància que tenen com a atractiu turístics, doncs les platges amb praderies d’angiospermes són més sanes, més transparents i més diverses. Per últim, menciona que la voluntat de conservació d’aquests espais podria entrar en conflicte amb diferents usos i usuaris, com per exemple mariscadors i banyistes, que hi podrien mostrar-hi reticències. En aquest cas, s’aposta per donar a conèixer aquests ecosistemes, informar-ne bé i, en el cas de necessitat, arribar a posicions de compromís amb la resta d’usuaris.
Mateo, M.A.; García-Redondo, V.; Leiva-Dueñas, C.; Serrano, O.; Días-Almela, E. (2021). El valor ecológico, social y económico de las fanerógamas marinas. En Vales, C.; París, S.; García-Redondo, V. (Coord.) 2021. Praderas marinas, tesoros de biodiversidad. Publicación científico-técnica, pp. 75-91. CEIDA, Oleiros.
