El desplegament responsable de les energies renovables és una qüestió de plena actualitat. La revista R+D CSIC se’n fa ressò i s’endinsa en el projecte BIOPAIS, que compta amb participació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
(a continuació, es reprodueix l’article publicat el 13 d’octubre a R+D CSIC, signat per Mireia Ayats, Comunicació CSIC Catalunya)
La Unió Europea té com a objectiu arribar a ser climàticament neutra el 2050. Per aconseguir-ho, s’ha calculat que l’energia eòlica marina ha de cobrir el 30% de la demanda elèctrica dels estats membres, cosa que significa que cal multiplicar per 15 l’espai marí actual destinat a la producció daquest tipus denergia.
A Espanya, un dels punts on es planeja instal·lar un parc eòlic és la zona del Cap de Creus i el Golf de Roses, a l’Empordà; però un article del Projecte BIOPAIS, que avalua l’impacte ambiental d’aquestes centrals elèctriques a la Mediterrània, recomana que no s’hi instal·lin. El projecte està coordinat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Girona (UdG) i compta amb la participació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
L’Empordà és un espai que es caracteritza pel vent, però també pel paisatge, que atrau el turisme; i per tenir una gran biodiversitat. De fet, la Mediterrània alberga entre un 4 i un 18% de les espècies marines del món i, aquesta zona, és la que presenta una diversitat més gran de tortugues, mamífers i aus marines. Per aquest motiu, compta amb vuit àrees protegides reconegudes tant a nivell nacional com internacional i dos vedats de pesca per a la recuperació d’espècies.
La central elèctrica de l´Empordà
Per planificar el parc eòlic de l’Empordà, s’han pres com a exemple les centrals elèctriques del Mar del Nord; però segons Rafael Sardá, investigador del CEAB i participant del projecte BIOPAÍS, “no hi ha punt de comparació. D’una banda, el Mediterrani acull una biodiversitat més gran. De l’altra, la plataforma continental del Mar del Nord és més ampla i menys profunda, i per això s’han instal·lat aerogeneradors fixos, relativament petits i lluny de la costa.” A la Mediterrània, i particularment a la zona del Cap de Creus, en canvi, els aerogeneradors s’haurien d’instal·lar més a prop de la costa, mesurarien més de 250 metres i serien flotants, cosa que vol dir que no estarien ancorats directament a terra, sinó que estarien subjectes per sistemes d’ancoratges de grans dimensions.
Això tindria diverses conseqüències, explicades en un article previ del mateix projecte. Dins del mar, els mamífers marins i altres animals que es desplacen per la zona podrien xocar o embolicar-se amb el cablatge; i el so que fan les turbines podria tenir un impacte en el seu comportament, ja que alguns es guien a través dels sons. Així mateix, expliquen Josep Lloret, Elisa Berdalet i Josep Maria Gili, investigadors de l’ICM, “la destrucció dels fons marins pot deixar enterrats organismes fixos, com ara coralls, esponges i mol·luscs, que no sobreviurien”.
Fora d’ell, hi hauria un canvi al paisatge. Com que són aerogeneradors grans i estan situats relativament a prop de la costa, es veurien des dels pobles del litoral i això podria tenir un impacte en el turisme. A més, diu Sardá, cal tenir en compte que una central elèctrica no sols implica tenir els aerogeneradors, sinó també industrialitzar el port i els territoris adjacents per albergar subestacions, línies de transmissió de l’energia i altres infraestructures.
La biodiversitat en la lluita contra el canvi climàtic
Cal destacar que els espais amb tanta biodiversitat contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic, ja que per compensar la petjada de carboni només podem reduir –i si és possible evitar– l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o ampliar la base d’organismes que absorbeixen el carboni. Amb el parc eòlic de l’Empordà, es perdrien espais que compleixen aquesta funció mentre que a les Conferències de les Nacions Unides sobre la Biodiversitat i el Clima, els països van acordar que les solucions per a la crisi climàtica no poden anar en contra de la protecció de la biodiversitat.
Tot i que no hi ha estudis sobre el balanç d’aquests dos factors en el cas particular del Cap de Creus i el Golf de Roses, Lloret i Berdalet creuen que “quan es parla d’energia renovable també caldria tenir en compte que, per construir, col·locar, mantenir i, fins i tot, desmantellar les turbines, es fa servir energia fòssil; i que la vida estimada d’aquestes infraestructures és entre 25 i 30 anys”.
L’energia eòlica millor fora de les zones naturals protegides
L’últim article del Projecte BIOPAIS recomana que el desenvolupament de l’energia eòlica marina a la Mediterrània no es faci en espais naturals protegits ni tampoc a prop seu, ja que els únics estudis que conclouen que això podria beneficiar la biodiversitat estan basats en el mar del Nord i, per tant, no serien aplicables a la Mediterrània. Això també seria vàlid per a les proves pilot.
Aquest projecte, que encara durarà dos anys més, té com a objectiu contribuir a una millor planificació ia facilitar la presa de decisions perquè, amb evidències científiques com a base, la transició energètica pugui ser compatible amb la protecció de la biodiversitat.
R+D CSIC és una publicació de la Vice-presidència Adjunta de Transferència del coneixement del CSIC per donar a conèixer la recerca i l’oferta tecnològica dels seus centres d’investigació.
Informació addicional:
– Projecte Biopais
–Recull d’articles científics del projecte Biopais
