Un nou projecte de recerca del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) analitza com les sequeres continuades, altres fenòmens extrems i la intensa pressió humana que suporten aquests rius condicionen l’acumulació i el transport de residus plàstics.
El projecte (anomenat APOM-Cycling) ha començat aquest febrer amb les primeres feines de camp. Es fan al riu La Tordera, periòdicament i en dotze zones de mostreig de quatre subconques diferenciades. Els punts de mostreig s’han escollit per ser representatius de les característiques comunes dels rius mediterranis, així com de les variants que es donen entre ells, com, per exemple, les diferents activitats humanes que tenen al voltant. Així doncs, s’han triat àrees forestals, d’altres amb activitat agrícola o ramadera i, finalment, de més urbanes.
Les científiques del CEAB-CSIC que desenvolupen el projecte hi agafen nombroses mostres. En prenen dels plàstics que es veuen a ull, tant dels que hi ha a la riba com dins la llera dels rius. També agafen sediments, mostres de diferents tipus de vegetació aquàtica, de biofilms* i d’aigua.
Ja allà mateix, amb l’ajuda de tamisadors i xarxes amb filtres de diferents mides per als meso i microplàstics, fan una primera valoració del grau de contaminació per plàstics i de la tipologia i origen dels mateixos. Posteriorment, totes les mostres s’analitzen al laboratori per poder quantificar els plàstics trobats, conèixer-ne la composició i saber d’on provenen, veure com es degraden, on van a parar, en quins punts o organismes es queden adherits i com es transporten. La feina també permet conèixer l’estat de salut general del riu i l’impacte que hi té aquest tipus de contaminació.
A banda del treball de camp, el projecte compta amb una altra part important: l’experimentació en canals artificials, en els que se simulen, de manera controlada, les condicions que es donen als rius mediterranis. Aquesta part es fa als laboratoris de la seu del CEAB-CSIC, a Blanes, i a l’Urban River Lab, situat a la depuradora d’aigües residuals de Montornès del Vallès.
L’objectiu de la investigació és comprendre com les diferents circumstàncies que es donen als nostres rius determinen la retenció i el transport dels residus plàstics: quin paper juguen els sediments, els biofilms i la vegetació aquàtica de la llera del riu en la retenció de plàstics, i quin és l’efecte de les sequeres i les crescudes en la retenció i el transport. Sobretot es busca saber què passa amb els residus plàstics quan els rius es queden quasi o del tot secs i com aquesta contaminació depèn dels usos del sòl a la conca, de les diferents activitats humanes.
Helena Guasch, una de les científiques que duu a terme la recerca, ho explica: “investiguem la influència dels diferents usos del sòl en la presència de macro, meso i microplàstics, la contribució de la morfologia del riu, de l’eutrofització (deguda a concentracions elevades de nitrogen i fòsfor) i de les sequeres i les riuades”. Afegeix que “partim de la hipòtesi que quan no hi ha aigua els plàstics tendeixen a retenir-se dins el riu, entre els sediments, i quan ve una crescuda el sediment es remou i els plàstics es transporten aigües avall. Però volem objectivar-ho i anar més enllà. Ens proposem obtenir un model de la dinàmica, tant espaial com temporal, dels plàstics en els nostres rius en el context de canvi climàtic i global”.
Eugènia Martí, també investigadora de l’equip, recorda que aquesta feina pot ser important no només per als ecosistemes continentals, sinó també per als marins ja que “els rius actuen de conductors o viaductes dels residus plàstics generats als continents, que finalment arriben al mar”.
La investigadora Delfina Cornejo apunta una altra fita del projecte: la de la conscienciació. “A més de la feina de recerca, voldríem contribuir a sensibilitzar. Tota la contaminació per plàstics ve dels humans. Podem fer-hi molt, tant col·lectivament com individualment”.
L’equip de l’APOM Cycling té previst realitzar activitats divulgatives dins el projecte per arribar a la ciutadania i que esdevingui una aliada en la lluita contra la sobreexplotació i la contaminació dels ecosistemes fluvials.
