És la principal conclusió d’un informe d’abast estatal elaborat per les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar i RedPROMAR. Els resultats mostren que els projectes de ciència ciutadana marina poden ser grans aliats per a contribuir a la implementació dels programes de seguiment.
Un nou informe elaborat per les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar del CSIC i RedPROMAR del Govern de Canàries alerta que només el 29,8% de les espècies marines amenaçades a Espanya —aquelles que figuren en algun conveni nacional o internacional de protecció—, compten amb alguna mena de programa de seguiment que avaluï els canvis que sofreixen les seves poblacions o els ecosistemes en els quals viuen al llarg del temps.
Es tracta del primer treball que analitza el grau d’implementació i la tipologia dels programes de seguiment de totes les espècies marines incloses en els tractats i convenis nacionals i internacionals i que són presents en les costes espanyoles.
“Aquest informe pretén ser un primer punt de referència per a tenir una visió més panoràmica de l’estat dels programes de seguiment i ajudar a millorar la seva situació. Volem, a més, ressaltar el valor de plataformes de ciència ciutadana com Observadores del Mar i RedPROMAR per a contribuir al coneixement de les espècies amenaçades en les costes espanyoles”, exposa Joaquim Garrabou, investigador i coordinador d’Observadores del Mar.
L’informe ha analitzat l’estat dels programes de seguiment de 255 de les 328 espècies amenaçades presents a Espanya, la qual cosa representa un 78% del total. La complexitat de trobar informació ha dificultat arribar a realitzar l’anàlisi de les 328.
Els resultats de l’informe mostren que, de les 255 espècies amenaçades analitzades, només 76 —un 29,8%—, compten amb algun programa de seguiment en alguna zona de la seva àrea de distribució en les costes espanyoles. D’altra banda, l’informe revela que, dels 1.837 programes de seguiment que haurien d’estar en actiu en tot el país per a les espècies analitzades, només 214 estan sent implementats, la qual cosa representa només un 11,6% del total.
“Hi ha un gran nombre d’espècies en les nostres costes que estan incloses en els tractats i convenis internacionals, no obstant això, el seguiment de l’estat de conservació d’aquestes espècies és clarament deficient” lamenta Macarena Marambio, investigadora i membre d’Observadores.
Una altra de les conclusions principals de l’informe és l’absència d’un sistema d’informació on es reporti el grau d’implementació i tipologia dels programes de seguiment, la qual cosa, segons el parer de les autores i autors del treball, és essencial per a harmonitzar els programes de seguiment en curs, així com els futurs, a nivell nacional, a més de per a identificar les llacunes i mancances actuals i donar suport a la presa de decisions basades en evidències científiques sobre l’estat de conservació de les espècies.
En referència a això, Marambio apunta que “accedir a la informació sobre l’existència i grau d’implementació dels programes de seguiment ha estat un repte majúscul, ja que no existeix un sistema per reportar formalitzat. És necessari que les administracions treballin de manera conjunta perquè l’accés a la informació sigui molt més eficaç i transparent”.
A la data d’avui, Observadores del Mar i RedPROMAR havien reportat, respectivament, informació sobre 66 i 104 espècies de les considerades amenaçades a Espanya, la qual cosa representa un 40,7% i un 60,8% de les espècies del total. Això posa sobre la taula la utilitat de la ciència ciutadana per a estudiar tendències ecològiques a escales temporals i espacials més àmplies.
A més, les autores i els autors puntualitzen que “aquestes xifres podrien augmentar considerablement si les plataformes de ciència ciutadana s’enfoquessin a omplir els buits d’informació i des de les administracions es dediquessin recursos per a això”. Amb tot, insten a la implementació efectiva de programes de seguiment per a les espècies amenaçades; consolidant i expandint a tota la costa els programes ja existents i la posada en marxa d’aquells per a les espècies que falten. En el disseny i implementació dels programes és crucial integrar les iniciatives de ciència ciutadana.
“Augmentar els programes de seguiment i millorar els sistemes d’intercanvi d’informació permetria una avaluació més eficaç de l’estat de conservació de les espècies amenaçades a Espanya, facilitant la implementació de mesures més efectives per a la seva protecció”, conclouen les autores i autors de l’informe.
INFORMACIÓ PER COMUNITATS AUTÒNOMES
Andalusia
A Andalusia hi ha 221 espècies amenaçades i només 44 (20%) compten amb un programa de seguiment. El grup amb més programes de seguiment són els ocells, ja que de 47 espècies amenaçades d’ocells marins, 37 compten amb programa de seguiment. Veure Figura 8 (pàg. 32 de l’Informe).
Astúries
El nombre d’espècies marines amenaçades presents a Astúries és de 119 espècies i per a cap d’elles s’ha trobat informació sobre programes de seguiment. Veure Figura 9 (pàg. 33).
Balears
Les illes Balears compten amb 149 espècies amenaçades, de les quals només 20 (és a dir, el 13%) compten amb un programa de seguiment. Sí que compten amb seguiment gairebé el 50% de les espècies amenaçades d’ocells (13 de 27 espècies) i mol·luscos (3 de 8 espècies). Veure Figura 10 (pàg. 34).
Canàries
A les Illes Canàries es troben 132 espècies amenaçades, de les quals només 13 (10%) compten amb un programa de seguiment. Veure Figura 11 (pàg. 35).
Cantàbria
Cantàbria compta amb 120 espècies amenaçades i només 15 espècies d’ocells compten amb un programa de seguiment. Figura 12 (pàg. 36).
Catalunya
Catalunya té 163 espècies amenaçades i només 26 (16%) compten amb un programa de seguiment. Veure Figura 13 (pàg. 37).
Ceuta
A Ceuta hi ha 182 espècies amenaçades i només una espècie de mol·lusc compta amb un programa de seguiment. Veure Figura 14 (pàg. 38).
Comunitat Valenciana
Existeixen 161 espècies amenaçades i 44 d’elles (és a dir, el 27% del total) compten amb un programa de seguiment. És la comunitat amb el percentatge més alt de programes de seguiment per a espècies marines amenaçades. Veure Figura 15 (pàg. 39).
Galícia
A Galícia es troben 142 espècies amenaçades i només 32 (el 23% del total) compten amb un programa de seguiment. Dels grups presents, només algunes espècies amenaçades d’ocells marins compten amb programes de seguiment. Veure Figura 16 (pàg. 40).
Melilla
A Melilla es troben 165 espècies amenaçades, cap d’elles amb programes de seguiment. Veure Figura 17 (pàg. 41).
Murcia
Murcia té 165 espècies amenaçades i cap compte amb un programa de seguiment. Veure figura 18 (pàg. 42).
País Basc
Al País Basc es troben 118 espècies amenaçades i només 19 espècies d’ocells (el 16% del total) compten amb un programa de seguiment. Figura 19 (pàg. 43).
