Fins fa poc es considerava que el gruix del CO2 que alliberaven era pel que drenaven del terreny. Científiques del CEAB-CSIC han revelat que, en rierols mediterranis, això no explica ni la meitat de les emissions d’aquest gas. Han demostrat que més del 50% de les evasions responen a processos que es produeixen dins el mateix riu. Per estudiar-ho més desenvolupen el projecte de recerca Evasiona.
En un article científic publicat a Limnology and Oceanography, un equip liderat per investigadores del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) en col·laboració amb la Universitat de Florida (EUA), aportava evidències que més de la meitat del diòxid de carboni que alliberaven a l’atmosfera dos rierols de capçalera de tipologies diferents no venia del sistema terrestre sinó que procedia dels processos metabòlics dins el riu, com la respiració dels animals o la descomposició de la matèria orgànica per part dels bacteris. Aquests resultats diferien dels recollits en els articles publicats fins aquell moment. La majoria de les recerques precedents s’havien fet a regions més humides i atorgaven un pes ínfim al metabolisme del riu en el balanç de carboni: mostraven que el gruix de les emissions responia a les entrades laterals d’aigües subterrànies, és a dir, del CO2 drenat del terreny.
Susana Bernal, autora principal del treball, explica que «es reconeixia que el riu respirava però es creia que aquests processos interns tenien molt poca importància en el balanç de diòxid de carboni. Se’l veia més “passiu” com una mena de “xemeneia” que, simplement, dona sortida al que li arriba. Amb la nostra recerca vam veure que la seva respiració, si més no en aquest tipus de rius que hem estudiat, pesa molt més».
La investigació es va desenvolupar a dos afluents de La Tordera. Un, a la capçalera del Montseny, que sempre duu aigua. I l’altre, al Montnegre, que baixa sec en alguns períodes de l’any. Les mesures continuades de diòxid de carboni i oxigen en aquests dos afluents de característiques diferents -també pel que fa al tipus de bosc de ribera, les entrades laterals d’aigua o la llum solar que hi arriba- van arribar a la mateixa conclusió: que la respiració del riu suposava més del 50% del balanç total d’evasió de CO2 a l’atmosfera. Concretament, en el rierol del Montseny suposava el 51%. I en el del Montnegre, el 57%.
La investigadora detalla que en el cas del primer afluent les entrades d’aigua del freàtic són importants i el metabolisme del riu és molt actiu: «els microorganismes “treballen” molt, descomponen ràpidament les substàncies orgàniques que hi arriben, i això explica que el 50% de les evasions de CO2 provinguin de la respiració que succeeix dins el riu». Pel que fa al segon cas, no hi entra gaire aigua del subsol i, de fet, durant llargs períodes està del tot sec. «L’origen del diòxid de carboni que s’emet és més “misteriós”. Per ara, atribuïm l’elevada emissió de diòxid de carboni als processos anaeròbics, que són els que es donen quan no hi ha oxigen a l’aigua i els bacteris han de respirar altres elements per poder obtenir energia de la matèria orgànica com la fullaraca que cau al llit del riu».
Per estudiar a fons aquests processos que es produeixen dins els rius i la seva influència en el balanç global de carboni, l’equip científic ha engegat un nou projecte de recerca, anomenat Evasiona, que agafa com a punt de partida l’article que van publicar a Limnology and Oceanography i que va trencar esquemes. La nova recerca inclou la monitorització continuada dels dos afluents durant dos anys hidrològics (de setembre a agost).
Carolina Játiva i Anna Lupon, investigadores en aquest projecte, detallen que «comptem amb uns 30 sensors que mesuren continuadament diferents paràmetres com l’oxigen dissolt a l’aigua, el cabal, el diòxid de carboni, el pH o la llum que arriba al riu. A més, cada tres setmanes venim a camp i, a banda de fer el manteniment dels sensors i buidar les dades, prenem mesures manualment, del riu, dels pous del voltant, de l’atmosfera…i fem els càlculs. Tot plegat ens ha de permetre anar sabent més del cicle de carboni i també com funciona el riu».
L’objectiu de la recerca és obtenir més coneixement del pes que la respiració dels rius té en les evasions de diòxid de carboni per entendre com aquests ecosistemes influeixen sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala global. Estudis com aquest permeten conèixer millor el funcionament dels rius, ressaltar la importància de mantenir-los en un bon estat de salut i orientar decisions clau per a preservar-los.
