Aquesta setmana us volem tornar a parlar del Canal de Menorca. Us vam explicar que és un corredor marí d’uns 36 km d’amplada que separa les illes de Mallorca i Menorca. Al 2016, la zona va passar a formar part de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides de la Unió Europea per tenir un alt valor ecològic i ambiental i comptar amb una gran biodiversitat. De fet, acull unes 16.000 espècies diferents, de les quals 58 estan protegides, com les algues brunes, la tortuga babaua i diversos crustacis, aus marines i cetacis.
L’última vegada, us vam explicar que uns investigadors del CEAB havien trobat la manera d’utilitzar les esponges com a indicadors per conèixer l’estat de salut dels ecosistemes que habiten al Canal de Menorca i saber, en el futur, si convertir la zona en una Àrea Marina Protegida havia sigut una decisió efectiva per protegir-la i conservar-la. A més de permetre’ns fer un seguiment fiable any a any.
En aquest programa anterior, també us parlàvem de que la principal amenaça dels ecosistemes del Canal de Menorca era, com sol ser habitual, la pesca d’arrossegament, pel greu impacte que té en espècies de creixement lent, entre d’altres. Però ara sabem que no és ni molt menys l’única amenaça important. Doncs sí, parlem altra vegada dels microplàstics.
Durant l’estiu, des del CEAB, IMEDEA, SOCIB i ESADE, hem publicat un estudi que ha estimat que, actualment, a l’Àrea Marina Protegida del Canal de Menorca hi ha 752 milions de partícules de plàstic flotant, que equivalen a quasi 4 tones. Majoritàriament, no es tracta d’objectes grans, sinó de partícules inferiors a 5 mil·límetres que s’han anat fragmentant per l’efecte de les corrents i l’onatge. Amb aquesta mida, les partícules representen una amenaça important pels ecosistemes marins, ja que s’introdueixen a la cadena alimentària i arriben també als humans.
Les dades confirmen que les majors concentracions de plàstic en aquesta zona es van detectar a la primavera i a l’estiu i en àrees marines pròximes a l’illa de Mallorca, la qual cosa suggereix una influència directa del turisme. En aquestes èpoques, es van trobar al voltant de 350.000 partícules, equivalent a 2 quilos de plàstic, per quilòmetre quadrat flotant a la superfície.
Aquest treball és el resultat de la tercera part de la investigació que el Projecte Nixe III ha dut a terme sobre la contaminació per plàstics flotants al Mediterrani central i occidental. En la primera i segona part del projecte, els investigadors van trobar 1.500 tones de microplàstics flotant al Mediterrani central i occidental i 4,5 milions de partícules de plàstic, és a dir, més de 8 quilos de plàstic per quilòmetre quadrat a les Balears.
Per altra banda, els models de distribució de les partícules de plàstic utilitzats en aquest estudi i que es van elaborar en el marc d’un altre projecte, el MEDCLIC, han demostrat que les corrents marines i l’onatge són mecanismes de neteja molt efectius en certs èpoques de l’any. És a dir, com que no són iguals a l’hivern que a l’estiu, hi ha moments que trobem més microplàstics i moments que en trobem menys.
Però també ens avisen de que hem de ser conscients de que no per això vol dir que la contaminació per microplàstics no desapareix o es redueix, sinó que senzillament es desplaça d’una àrees a unes altres segons d’on bufa el vent, segons la direcció de les corrents marines o la intensitat de l’onatge. Realment tenim un problema greu amb els plàstics…
Programa emès el 4 d’octubre del 2019