L’objectiu principal del Projecte STRESSFISH era proporcionar la base científica per comprendre les causes i els efectes de la minva de la inctiofauna (fauna de peixos), actualment amenaçada d’extinció, sobre els nostres rius.
La nostra hipòtesi era que aquesta disminució és el resultat d’interaccions complexes entre diversos factors d’estrès ambiental impulsats pel canvi global. El projecte es va centrar en l’alteració hidrològica; la contaminació i la seva interacció, poc investigada i que considerem són de gran interès. Per abordar aquest problema, s’han aplicat conceptes i metodologies innovadors derivats de dues disciplines científiques diferents però complementàries: l’ecologia de peixos i l’ecotoxicologia. Aquest enfocament ens va permetre establir relacions de causa i efecte entre les pertorbacions ambientals i els seus efectes en els peixos d’aigua dolça mitjançant l’aplicació de múltiples línies d’evidència.
Vàrem analitzar els efectes de l’alteració hidrològica, la contaminació i la seva interacció a escala de conca (al riu Ebre). Les poblacions de peixos al llarg de l’eix principal del riu Ebre estan dominades en abundància per espècies exòtiques invasores. En contrast, les seccions situades aigües amunt tenen més espècies natives. Diversos factors influeixen en aquest patró i encara que l’alteració hidrològica produïda pels embassaments afavoreix la presència d’espècies invasores en l’eix principal del riu, els factors ambientals naturals com la temperatura són més importants.
Quant als efectes combinats de la mineria i l’alteració hidrològica, els biomarcadors bioquímics van indicar que l’exposició del barb (Barbus meridionalis) a la concentració resultant de Zn pot tenir efectes nocius. A més, els efectes mesurats a nivell d’individu van indicar que també s’inhibeixen la taxa metabòlica i la velocitat crítica de natació. D’altra banda, investigacions realitzades a nivell de comunitat de peixos van revelar que la distribució dels peixos continentals ibèrics està relacionada amb els trets de cicle vital i la velocitat crítica de natació. No obstant això, l’alteració hidrològica és menys important que altres factors com la temperatura de l’aigua, el clima, la posició longitudinal al llarg de l’eix principal del riu o la distància al mar.
Vam aplicar tècniques de monitorització basades en efectes “effect-based monitoring” per investigar els efectes recíprocs de l’alteració hidrològica i la contaminació química (metalls pesants) sobre el barb (experiment de camp).
1-. L’impacte ecològic de les mines abandonades es va veure agreujat per l’extracció d’aigua en el sistema d’aigua receptora: les comunitats naturals van estar exposades a altes concentracions de Zn com a resultat de l’acció simultània de la pèrdua de cabal i l’entrada de l’efluent miner.
2. L’exposició crònica va afectar a tots els nivells tròfics: microorganismes, macroinvertebrats i peixos. L’acumulació de Zn va ser molt alta en el biofilm, seguida pels macroinvertebrats i els barbs, causant canvis en la composició de la comunitat microbiana (substitució de microorganismes típics de rius forestals per altres resistents a metalls i paràsits endosimbiòtics potencialment patògens), disminució de l’abundància i biomassa de macroinvertebrats, principalment herbívors; i efectes negatius sobre l’estat general (condició) del barb, d’acord amb la toxicitat de Zn analitzada “in vitro” sobre diferents teixits de barb i la disminució de la seva capacitat natatòria i de les taxes metabòliques mesurades al laboratori.
3. L’experiment va confirmar que el barb pot tenir un paper clau sobre l’ecosistema en rius amb una càrrega excessiva de nutrients ja que eviten l’acumulació de biomassa al llit del riu per un efecte escombrat. La presència de barbs (amb densitats elevades) conduiria a una disminució> 70% en l’acumulació de biomassa al llit del riu (biofilm fluvial), una reducció de ~ 60% en l’abundància de macroinvertebrats i canvis en la composició de la comunitat microbiana.
4. Els efectes positius de la presència del barb són menys evidents en els llocs contaminats. El control sobre la densitat de macroinvertebrats és menys evident ja que la comunitat està més alterada. En relació amb el biofilm, a mesura que disminueix el seu gruix, augmenta la concentració de metalls i augmenta la presència de tàxons tolerants a metalls.