Les emissions globals de CO2 estan augmentant a causa de lactivitat humana, amb conseqüències catastròfiques per al clima, l’economia i el nostre benestar. Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.

Els rius de capçalera drenen més del 50% del territori i són clau a l’hora d’entendre els cicles globals de C, ja que la quantitat de CO2 que emeten equival a un terç de la producció primària terrestre. Tot i això, encara són moltes les incògnites sobre l’origen del CO2 que emeten aquests rius i els processos que controlen la variabilitat espai-temporal d’aquestes emissions.

La teoria prevalent estableix que els rius de capçalera actuen com a “xemeneies”, emetent CO2 que deriva de la respiració del sòl i la meteorització de la roca. Se sap que el freàtic que descarrega als rius de capçalera està saturat de CO2, i se suposa que aquest flux supera amb escreix la quantitat de CO2 derivada de l’activitat metabòlica del riu. Tot i això, estudis recents apunten que el metabolisme fluvial podria contribuir més del que s’esperava al total de CO2 que emeten els rius.

EVASIONA planteja que la contribució de les dues fonts principals de CO2, les entrades de freàtic i el metabolisme fluvial varia segons les condicions climàtiques i els processos hidrològics. Esperem una contribució més gran del metabolisme fluvial al total d’emissions de CO2 durant el període sec, quan les entrades de freàtic minven, sobretot en regions Mediterrànies on l’aigua escasseja. A més, esperem que els processos hidrològics a la interfície riu-ribera controlin no només les entrades de CO2 via freàtic, sinó també l’aportació de matèria orgànica dissolta (DOC) i nitrogen inorgànic dissolt (DIN). El DOC i el DIN són dos recursos essencials per a l’activitat dels organismes hetetropròfiques del riu i, per tant, per a la producció de CO2 dels ecosistemes fluvials.

EVASIONA utilitza diferents models matemàtics i enfocaments empírics com el monitoratge de dades fisicoquímiques a alta resolució temporal, incubacions al laboratori, i addicions de traçadors metabòlics intel·ligents en dos rius de capçalera Mediterranis molt diferents hidrològicament. EVASIONA permetrà (i) avaluar els patrons espai-temporals dels fluxos d’aigua a la interfície riu-ribera i la química del freàtic, i (ii) explorar si els punts calents i moments àlgids de producció de CO2 al riu s’associen a un augment de les aportacions de DOC i DIN. Amb tot això, podrem determinar si la contribució de les dues fonts principals (entrades laterals vs. activitat metabòlica del riu) al total de les emissions de CO2 varia en funció de les condicions hidrològiques i ambientals. Els nostres resultats ajudaran a respondre preguntes essencials com ara: l’activitat metabòlica als rius de capçalera contribueix a les emissions de CO2? Quines condicions climàtiques o ambientals afavoreixen que aquests ecosistemes actuïn com a fonts o embornals de CO2? EVASIONA ajudarà a quadrar el balanç de C a conques hidrogràfiques, ia comprendre fins a quin punt els rius de capçalera poden contribuir a la mitigació del canvi climàtic, especialment a regions amb escassetat d’aigua.

INVESTIGADOR/A PRINCIPAL: Susana Bernal Berenguer