El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials. Per aquesta raó, les sèries temporals llargues, detallades i fiables de dades sobre variables funcionals i estructurals rellevants de l’ecosistema són una prioritat per als investigadors i administradors, ja que això els permet distingir entre condicions normals i anormals i lliurar el diagnòstic apropiat. La definició de les condicions de referència i la determinació de la resiliència dels ecosistemes a les pertorbacions sovint s’aconsegueix recorrent a la història. En el cas dels ecosistemes, aquesta història pot estar continguda en sèries temporals de dades a llarg termini. Les sèries temporals de dades poden generar-se a partir de programes de monitorització a llarg termini o buscar-se en registres humans, biològics o geològics. Els programes de monitorització poden proporcionar informació detallada i d’alta qualitat, però sovint fallen per diverses raons, inclosa la seva implementació costosa i, fins i tot quan s’implementen, poden centrar-se en només unes poques variables, el que proporciona informació limitada. A causa de les limitacions de les dades de seguiment, la reconstrucció de l’canvi ambiental utilitzant arxius naturals (és a dir, nuclis de gel, coral o torba) està molt estesa. Si bé les paleo-reconstruccions poden proporcionar informació valuosa sobre els impactes en les àrees costaneres, els paleo-registres precisos en ambients costaners exposats són rars. La formació d’un arxiu requereix condicions que permetin tant l’acumulació de materials que reflecteixin les condicions ambientals concurrents com la subsegüent conservació d’aquests materials en una estructura coherent. No obstant això, els sistemes marins costaners poc profunds solen ser molt dinàmics i, per tant, qualsevol acumulació de material sedimentari es veu pertorbada i alterada. S’ha descobert que les praderies de pastures marines són un observador precís i a llarg termini de la història natural passada de les nostres costes. El treball pioner en el mar Mediterrani i Austràlia sobre terres de pastures marines, realitzat per l’IP en aquest projecte, el Dr. Serrano, en col·laboració amb el Dr Miguel Ángel Mateo, ha reconstruït amb èxit el canvi ambiental durant escales decennals a mil·lenàries, i ha generat un nou programa d’investigació sobre ecologia costanera basat en l’anàlisi dels paleoarchivos existents en els dipòsits massius de praderies marins. Aquests ecosistemes es desenvolupen durant mil·lennis, i aquesta línia de recerca ara és un motor central de desenvolupament en el camp a tot el món. L’objectiu d’aquesta investigació és estudiar sèries temporals a llarg termini de dades d’arxius de posidònia de pastures marins al mar Mediterrani i Austràlia per respondre preguntes clau i noves relacionades amb el canvi ambiental costaner. Els objectius específics d’aquesta investigació són:
Objectiu 1 – Reconstruir els efectes dels factors estressants antropogènics sobre la dinàmica de l’ecosistema de posidònia de pastures marins a les regions mediterrànies i australianes durant l’Holocè.
Objectiu 2 – Reconstruir les emissions (i la producció) de metalls de les civilitzacions antigues fins a l’actualitat durant l’Holocè i les causes associades (per exemple, canvi d’ús de la terra, incendis, fosa i indústria) a les regions mediterrànies i australianes.
Objectiu 3 – Reconstruir la història de la contaminació plàstica en les regions costaneres de la Mediterrània i Austràlia.