L’augment de la mobilitat humana, del comerç internacional i de les temperatures l’han afavorit. Són factors globals, d’abast mundial. Però també n’hi ha de locals, de zones concretes, que poden donar o bé tallar les ales a aquest mosquit vector de malalties.
Posar en comú el coneixement obtingut fins ara sobre els factors que propicien l’abundància de mosquit tigre a la regió mediterrània ha estat un dels objectius del XI Congrés Internacional de la Associació Europea de Control de Mosquits, celebrat a Palma de Mallorca entre aquests 7 i 10 de novembre.
Membres de l’equip de Mosquito Alert i del CEAB-CSIC hi ha explicat part de la feina que fan en aquest àmbit i de les conclusions que n’han anat extraient. Entres altres, hi han exposat resultats obtinguts gràcies a la col·laboració amb el Jardí Botànic Mar i Murtra, que els cedeix els seus espais per fer recerca.
Laura Blanco-Sierra hi ha parlat de l’estudi dels impulsors locals del mosquit tigre dut a terme al Jardí. L’equip ha valorat l’efecte de les variables meteorològiques, de l’ús de larvicides, de l’eliminació o drenatge de possibles punts de cria i de l’afluència de visitants sobre la densitat de mosquit tigre en aquest enclavament concret. La recerca ha reafirmat que les elevades temperatures i l’aigua estancada en espais petits afavoreixen aquest dípter. També n’han sorgit relacions menys conegudes com que una important afluència de visitants comporta, poc després, l’increment significatiu de la població de mosquit. Aquest fet es deuria a que les femelles disposen de més sang i, per tant, de més energia per posar ous.
En la seva presentació- que ha estat distingida amb el premi a la segona millor xerrada del Congrés-, la investigadora també ha explicat que han observat una menor eficàcia del larvicida quan plou. Treballen amb dues hipòtesis per explicar aquest fet: una és que el producte es dilueix i se’n rebaixa l’efecte; la segona és que, amb la pluja, es generen nous focus de cria en racons molt amagats, que són molt difícils de detectar.
Totes aquestes conclusions estan servint per orientar les feines de control del mosquit tigre, per a que siguin més eficaces i més eficients.
El premi a aquesta xerrada no ha estat l’únic que s’ha endut l’equip de Mosquito Alert. La mateixa Blanco-Sierra ha obtingut el de millor pòster científic, per l’estudi sobre l’adaptació del mosquit tigre a la salinitat de l’aigua. Aquesta distinció l’ha compartit amb Maria I.González, que s’incorpora al CEAB-CSIC en breu, i que ha presentat resultats d’una recerca sobre la classificació de mosquits tigre femella a través del perfil genètic i d’un sistema de sensor òptic.
