Els ecosistemes de mollera d’alta muntanya tenen un gran valor ecològic tant pel seu paper regulador del cicle de l’aigua i de carboni, com per la biodiversitat que acullen, entre ella espècies endèmiques. Una de les amenaces que tenen aquests ecosistemes semiaquàtics és la colonització d’arbres, que s’ha accentuat en les últimes dècades, i que deixen sense aigua les plantes i altres organismes propis d’aquests espais. Per recuperar-les, dins el projecte LIFE RESQUE ALPYR aquest estiu s’han dut a terme accions de desforestació selectiva a una mollera del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
En el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, coordinat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), es realitzen diferents tipologies d’accions per restaurar els ecosistemes de molleres en diversos espais protegits dels Pirineus i dels Alps.
A les muntanyes de tipus alpí, pel fet que la fisiografia és molt complexa i abrupta, aquests ecosistemes semiaquàtics ocupen extensions molt reduïdes, lligades a les unitats de relleu on l’aigua freàtica es manté vora la superfície del sòl, com ara marges d’estanys o vores de rierols o de fonts.
Les molleres són ecosistemes de condicions particulars, pel fet que el sòl s’hi troba negat d’aigua. Això suposa importants limitacions per les plantes i altres organismes que viuen al sòl, que es troba en condicions d’hipòxia o anòxia.
La poca oxigenació del sòl fa que les restes vegetals que s’hi incorporen (arrels i parts aèries caigudes) i les altres restes orgàniques s’hi descomponguin molt lentament, i que per tant s’hi acumuli matèria orgànica en forma de torba.
Un altre fet comú a les molleres és la baixa concentració de nutrients minerals que presenten les seves aigües, que en fa un medi entre moderadament i extremament oligotròfic i àcid, situació que es tradueix en unes taxes de creixement vegetal entre moderades i baixes.
Ambients fràgils i vulnerables
Les molleres tenen una àmplia gamma de funcions ecosistèmiques, ja que actuen com a reguladores del cicle de l’aigua a les muntanyes i com a magatzem de carboni orgànic.
A més, ofereixen refugi a espècies altament especialitzades, en bona part úniques i rares. Entre elles hi ha algunes espècies de Carex o de Sphagnum conegudes de poques localitats pirinenques.
A causa d’aquestes particularitats, tant la vegetació com els organismes que viuen a les molleres són molt sensibles als canvis ambientals. Entre aquests, destaquen la disminució de precipitacions i l’augment de les temperatures, i l’activitat antròpica.
La pèrdua i la degradació de les molleres que s’han produït en les últimes dècades, han portat a una disminució del 70 % de la seva superfície total a Europa.
L’abandonament dels usos tradicionals de la muntanya, una de les causes de la colonització d’arbres a les molleres
“La majoria de molleres dels Pirineus no tenen pins adults, però la colonització i creixement d’arbres a les molleres s’ha més que duplicat en els últims 70 anys”, detalla la investigadora Eulàlia Pladevall de la Universitat de Barcelona. Aquest creixement desmesurat és a causa de l’abandonament dels usos tradicionals, de l’increment global de la temperatura i pel perllongament dels períodes de sequera estival.
“La presència de pins a les molleres també ve d’antic. Però en moltes molleres, sobretot a les d’altitud moderada, s’ha incrementat notablement la coberta arbòria, passant de poblaments molt esparsos de pins mal crescuts, a cobertes mitjanament denses” afegeix el professor Josep M. Ninot.
L’expansió i el creixement d’arbres a les zones amb molleres provoquen un descens de la capa freàtica de l’aigua, de manera que comprometen la conservació d’aquests hàbitats a llarg termini. L’ombra generada per les capçades dels arbres també afecta negativament a la biodiversitat de la mollera, ja que la intensitat de llum que arriba a les plantes herbàcies i a les molses és inferior.
Tasques de recuperació de les molleres d’alta muntanya
Aquesta temporada d’estiu han finalitzat amb èxit els treballs de tallades selectives d’arbres que s’han dut a terme a Pla Muntaner, dins la forest patrimonial de “Tossal, St. Magi, Castell i Abad” de la Generalitat de Catalunya al municipi de Montferrer i Castellbò i que es troba al Parc Natural de l’Alt Pirineu.
“L’actuació s’ha pogut realitzar completament aquest inici d’estiu vetllant de no afectar cap hàbitat o espècie sensible. La combinació de voluntariat i treballadors forestals professionals en aquesta tasca ha permès alhora realitzar una feina eficaç i una millora en la conscienciació ambiental de la ciutadania a través del voluntariat en accions de restauració de la natura com aquesta” declara Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
La tasca de tala, desbrancat i apilament de restes s’ha realitzat a través de voluntariat (amb eines manuals) i treballadors (amb motoserra) de la Fundació Projecte Boscos de Muntanya, amb la participació de vuit voluntaris, i ha permès tallar 2050 arbres en 2,4 ha que engloben la mollera de 1,5 ha. S’han deixat cinc grups arboris (d’uns cinc peus cada un) amb finalitat de refugi de fauna. En la majoria del possible s’ha treballat amb mitjans manuals per evitar malmetre el sistema torbós.
El desembosc dels troncs generats i la trituració de les restes de brancatge generat fora de la mollera s’han contactat a l’empresa Sefocat, que l’ha realitzat amb tractor forestal amb cabrestant i trituradora de martells sense entrar en cap moment al sistema torbós, per evitar degradar-lo.
El marcatge i supervisió tècnica ha sigut a càrrec de l’òrgan gestor del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el seguiment científic per part del grup GEOVEG de la Universitat de Barcelona.
El projecte LIFE RESQUE ALPYR
Aquestes feines s’emmarquen dins el projecte LIFE RESQUE ALPYR, destinat a recuperar ecosistemes aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats i espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de la regió biogeogràfica alpina dels Pirineus i dels Alps.
El LIFE RESCUE ALPYR és la continuïtat d’un projecte anterior, LIFE LIMNOPIRINEUS, gràcies al qual es van poder determinar les actuacions més efectives per recuperar els hàbitats aquàtics d’alta muntanya.
