Aquest 2 de setembre s’ha dut a terme una nova acció formativa dirigida a submarinistes. Investigadors del CEAB-CSIC que estudien els deserts submarins, els han explicat com poden col·laborar en la seva recerca.
El I Costa Brava Diving Fest, celebrat aquest passat cap de setmana, ha estat el marc d’una nova activitat formativa dirigida a centres d’immersió. S’ha dut a terme al Blanes Sub i ha reunit bussejadors amb personal investigador del projecte Hidden Deserts, liderat pel CEAB-CSIC.
Els científics han començat explicant la problemàtica dels blancalls o deserts submarins, és a dir, espais de roca pelada on han desaparegut les algues i tota la biodiversitat que anteriorment acollien. Aquestes zones inertes van en augment en molts punts. Al Mediterrani ja s’han identificat 150 deserts submarins de diferents extensions.
Jordi Boada i Anaïs Barrera, del CEAB-CSIC, han precisat que no es tracta d’un fenomen natural, sinó que és el resultat de factors diversos, com l’augment de la temperatura, l’arribada d’espècies invasores, la contaminació de diverses tipologies o la sobrepesca. Aquest últim, s’ha vist que té un pes molt important en la pèrdua dels boscos d’algues de la Costa Brava.
“La sobrepesca d’espècies que són depredadores dels eriçons, com per exemple el sard, són un problema ja que els eriçons, que són herbívors, proliferen massa i es van menjant totes les algues”, ha detallat Jordi Boada.
Aquests animals fan desaparèixer els boscos submarins i acaben essent l’única vida que queda en els “deserts”.
Els investigadors també han exposat què es fa al respecte. Amb el projecte Hidden deserts localitzen els blancalls (usen drons aeris i submergibles i fan immersions) i en fan el seguiment per saber “com funcionen” i evolucionen. Després, estudien solucions per cada cas i proposen accions per recuperar els boscos d’algues perduts.
La importància de la ciència ciutadana
L’equip científic de Hidden Deserts suma esforços amb la ciutadania. Forma nedadors d’aigües obertes, bussejadors i altres persones amb un contacte molt directe amb el mar.
Aprenen a reconèixer els blancalls i a com fer-ne fotos i pujar-les a la plataforma Observadores del Mar.
Anaïs Barrera, investigadora del CEAB-CSIC, explica que “després nosaltres les revisem per validar que realment es tracti de deserts. Ens ajuda molt ja que ens permet tenir moltes més mirades, molts més ulls al mar”.
Els submarinistes i altres habituals del mar també descobreixen com col·laborar amb el seguiment de l’evolució del deserts. En aquestes accions de formació se’ls ensenya com fer-ho: periòdicament cal submergir-se i prendre imatges, per quadrants, dels mateixos vint-i-cinc metres. Aquestes fotos ajuden a veure l’evolució del desert, a recomptar els eriçons que hi ha en cada moment i a estudiar actuacions per revertir-ho.
