Tot i el coneixement existent sobre l’efecte del canvi global en els ambients aquàtics d’alta muntanya, encara són escassos els estudis sobre l’efecte en la biodiversitat, especialment a la península ibèrica.

Afrontar anàlisis amplis en biodiversitat topa típicament amb la dificultat en l’homogeneïtzació taxonòmica dels diferents grups d’organismes estudiats. En aquest sentit, l’ús d’un conjunt de marcadors de codis de barres d’ADN (barcoding) aplicat a grups específics d’organismes s’està erigint en una eina útil i versàtil.

En projectes anteriors hem estudiat els efectes de la introducció de peixos en estanys i rius d’alta muntanya sobre alguns grups d’organismes, així com els patrons de distribució de la vegetació de les torberes en l‘espai i en el temps. Actualment, estem desenvolupant el projecte LIFE LIMNOPIRINEUS focalitzat en la conservació, la restauració i la gestió d’ecosistemes aquàtics de l’alta muntanya pirinenca. Amb els fonaments dels projectes esmentats, i de forma complementària a aquests, proposem utilitzar eines moleculars per a la caracterització de la biodiversitat global dels ecosistemes aquàtics dels cinc Parcs Nacionals ibèrics d’alta muntanya per:

  • Generar un arbre de la vida dels ambients aquàtics.
  • Modelitzar el nínxol tèrmic de la biodiversitat vegetal i de la resta de la comunitat d’eucariotes a les torberes
  • Modelitzar el nínxol tèrmic de la biodiversitat d’invertebrats en estanys i rius.
  • Reconstruir les comunitats eucariotes en mostrejos paleolimnològics.

Més concretament, proposem seqüenciar barcodes de les principals espècies (estructurals i bioindicadors entre els invertebrats i vertebrats, les plantes vasculars i els briòfits dels ambients aquàtics) que, juntament amb la utilització de tècniques de seqüenciació massiva (metabarcoding), permetin descriure la biodiversitat aquàtica dels parcs en estudi. També aplicarem aquestes eines a mostres sedimentàries per assajar la reconstrucció de les comunitats passades a partir d’ADN antic (i altres indicadors com ara pol·len, pigments, etc.).

Totes les dades genètiques i ambientals seran utilitzades per a la caracterització paleoecològica, que permetrà avançar en l’avaluació crítica del paper dels canvis climàtics en la dinàmica dels ecosistemes aquàtics.

Per tot això, l’objectiu general del projecte és identificar la biodiversitat oculta i avaluar-ne la sensibilitat al canvi global, pel que fa al canvi climàtic i a la introducció d’espècies invasores. Amb els resultats d’aquest projecte, la xarxa de Parcs Nacionals disposarà d’una base de dades que es podrà fer servir per a futurs estudis científics i per a la gestió dels sistemes aquàtics i la seva biodiversitat. A més, fruit de l’elaboració de les dades obtingudes, preveiem un avanç notable en el coneixement de la biodiversitat aquàtica, especialment en la seva organització en el gradient altitudinal i la resposta a la introducció dels peixos.